El Tenerife B és l’últim obstacle del conjunt garrotxí per aconseguir l’ascens a Segona RFEF. El porter Albert Batalla revela les sensacions olotines de cara a la final
Un gol d’Arranz al 89’ va tombar el Sant Andreu a les semifinals autonòmiques i l’empat al final de la pròrroga contra el Girona va classificar l’Olot per la fase estatal del playoff d’ascens. “Saber patir és important i l‘Olot i ho hem fet”, admetia Albert Batalla a l’Instagram Live de FutbolCatalunya. El porter de només 23 anys és una assegurança sota pals i ha recollit el guà – mai millor dit – de Pol Ballesté.
El proper cap de setmana val un empat i ” està clar que condiciona”, tot i que “els filials sempre són complicats”. Tenir gent veterana ajuda i ha ajudat, però la de l’Olot ha estat “una temporada difícil”. Partia com a favorit, però finalment va ser el Manresa qui va acabar campió de grup.
“Segurament a principi d’any signaríem estar com estem, però teníem la il·lusió de ser primers”, afirmava Batalla, sincer i també resignat amb el nou format: “Anar a jugar a Madrid sense l’afició treu el més bonic d’un playoff. El format és igual per tots i més que el camp em sap greu per l’afició de l’Olot”.
BATALLA: “MANIX ET GUANYA AL DIA A DIA”
El final de temporada garrotxí ha vingut marcat pel canvi a la banqueta d’Albert Carbó a Manix Mandiola. Segons Albert Batalla, “Manix Mandiola és molt natural, potser al principi xoca una mica però al dia a dia et guanya. Quan va arribar no estàvem malament, però amb el seu tarannà ha portat el vestuari de l’Olot per on vol”.
El balaguerí és porter, però “sempre havia estat jugador, el meu pare no volia que fos porter com ell i al final el vaig convèncer”. Batalla ha jugat a Balaguer, Bordeta, Barça, Atlètic Segre i Almería i, en cadascuna d’aquestes etapes, “el suport dels meus pares ha estat vital”.
“MARCAR UN GOL SENT PORTER VA SER ESTRANY”
Preguntat pel millor moment, Batalla n’identifica dos: “Em quedo quan fitxo pel Barça i un gol amb l’Almería B que ens va donar un passi a la final d’un ascens”. De fet, “marcar un gol sent porter és una sensació molt rara” i per això “prefereixo fer una aturada a l’últim minut amb l’Olot”.
Olot és especial, però també exigent. I és que “hem tingut trams durant l’any que ens hem cregut que pujar era una obligació a l’Olot”. Segons Batalla, “ha de ser un objectiu, ho estem donant tot i intentarem ascendir” i, en resum, “la vida és fracassar, aixecar-te i tornar-ho a intentar”.
“L’OLOT NO SOM NOMÉS ARRANZ I JO”
I això estan fent a la Garrotxa en una temporada marcada pels gols de Sergi Arranz i les aturades d’Albert Batalla: “L’Olot no som només el Sergi Arranz i jo. Tenim un bloc molt complet”. Parlant per ell ja, “sóc molt introvertit, m’agrada quedar-me les coses per mi mateix i sempre opino que puc fer-ho millor. Això sí, per ser porter s’ha d’estar una mica boig”. Beneïda bogeria.