De la porteria al despatx. El vallenc Lluís Fàbregas, que va deixar fa anys la seva etapa de jugador de futbol -tot i que encara mata el cuc jugant amb els veterans de Valls- és un dels màxims responsables de la gestió del Gimnàstic de Tarragona. Havent començat com a jugador del club -porter-, va anys va passar dins del departament de màrqueting del club, i actualment porta cinc anys com a director general del club
FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER
Treu pit de la massa social del club, recordant que hi han equips a Segona Divisió A amb menys presència a la graderia i amb menys socis, i es mostra confiat amb Promosport, un dels socis més importants del club.
-Enguany, hi ha doble objectiu, ascens de Nàstic i Pobla Mafumet?
Seria magnífic. L’objectiu del Gimnàstic és recuperar la plaça de Lliga de Futbol Professional. Entenem que és on li correspon estar al Nàstic, i sense descartar poder recuperar la Primera Divisió, com vam fer fa set anys. A partir d’aquí, necessitem una estructura forta, un filial que pugui recollir jugadors joves, amb possibilitats i que, en part, pugui nodrir el primer equip. És important que el filial tingui opcions de poder disputar un play-off d’ascens, i seria magnífic culminar amb un ascens dels dos equips.
-La situació actual, quina és?
Com a entitat, a dia d’avui, estem a 4.500 socis de pagament, 1.500 socis simpatitzants, estem en una massa social de 6.000 socis, i amb una entrada al Nou Estadi entre els 4.000 o 5.000 espectadors. La intenció és que els partits que queden d’aquí a final de temporada és anar creixent i ampliant l’assistència i el creixement de massa social. Si ho comparem amb clubs de Segona A, estem en assistències més altes i amb masses socials més fortes que altres clubs.
-Tindrien comptabilitzat l’increment de massa social en cas d’ascens a Segona A?
Sí. L’últim tram de temporada, vam acabar amb 13.000 persones, en un estadi de 14.500 persones. A Segona A, estaríem en una massa social al voltant de 7.000 socis i, a partir d’aquí, aniríem creixent. La consolidació a la categoria i les opcions d’aconseguir un ascens a Primera Divisió, ens permetria anar creixent en socis. Quan estàvem a Primera, en set anys estàvem als 12.000 socis i vam haver de parar perquè la capacitat del camp ens obligava a deixar una sèrie d’entrades lliures per a l’equip visitant.
-Fins a ón?
Per a nosaltres, els límits de creixement són infinits, el suport d’empreses i de col·lectius que volen formar part d’aquest club i d’aquest projecte és important. Són una estructura professional amb pressupostos de 3 milions d’euros a Segona B, que no és gens comú en aquesta categoria. El fet de pujar a Segona B suposaria doblar aquest pressupost, només amb la comercialització dels drets televisius. A Segona B cobrem 22.000 € de TV3 i a Segona A passaríem a cobrar 3 milions d’euros de la comercialització dels drets. Això faria que el pressupost d’ingrés passés a ser entre cinc o sis milions d’euros.
-Problemes?
Tenim un handicap, que és que anem arrossegant un deute que es va generar quan l’equip va perdre la Primera Divisió. Això, ara ens toca des d’aquests darrers anys anar rebaixant-ho i tornar els diners que es deuen. A Segona B, se’ns fa molt difícil, només ho podem fer cada any anant amb ampliacions de capital i posant diners els accionistes i això sabem que, si som capaços de pujar a Segona A, aquesta necessitat de diners et ve directament pel que generes de la pròpia comercialització dels drets.
-En quant temps es podria eixugar el deute a Segona A que el Gimnàstic de Tarragona arrastra?
Com a màxim, en tres anys. Els dos darrers anys de gestió, el club està tancant els exercicis en números positius i no generem més deute i això és fonamental. A partir d’aquí, el resultat positiu del tancament de l’exercici més l’ampliació del capital permet anar rebaixant el deute. En el moment que ens posicionem a Segona A, entrarien 3 milions d’euros més i no necessàriament aquests diners s’han de gastar, sinó que s’han d’invertir. Sí que la plantilla seria més cara, però ni de molt es gastarien els 3 milions. Això ens donaria recursos per avançar aquesta amortització del deute.
-Des del consell d’administració, hi ha la intenció de repetir aquella experiència de fa set anys a Primera Divisió?
Tenim clar que el primer objectiu del Gimnàstic és recuperar de manera immediata la Segona A i, pel que fa la Primera, està dins del nostre pla estratègic de creixement. Hi vam estar fa set temporades, ara, si hi ha l’opció de tornar a ser-hi, per què no? I de ben segur que la manera d’arribar-hi, amb l’experiència que ja tenim, permetria afrontar el futur en aquesta categoria d’una manera diferent com va passar. Dins del nostre accionariat hi ha un soci estratègic molt important, com és l’empresa Promosport, que gestionen tota la part esportiva.
Els èxits quant a venda i traspassos de jugadors, gestió de facilitats que jugadors importants puguin venir en aquest equip, ens diu que portem avantatge respecte a la nostra competència, perquè ja fa dos anys que treballem en aquest model. Promosport va apostar clarament pel Gimnàstic, els resultats els estem tenint i estem convençuts que, amb un soci d’aquesta importància, no ens ha de fer por plantejar-nos aquests objectius.
-Com s’està responent el projecte «Juntscomarca»?
És un projecte perquè els clubs, entitats i pobles vegin el Nàstic com un aliat i que vegin que poden formar part d’aquest club i projecte. És previst expandir-ho a tota la província, tant a Valls com Vendrell, entre altres, perquè tenim molta gent de comarques que ens ve al Nou Estadi a veure l’equip.
-Qué tal funciona?
L’acollida és molt favorable fins al moment. Vam dir que els vuit partits que quedaven aquesta temporada seria en cadascun protagonista un poble i la seva entitat. En portem dos. Volem incrementar amb poblacions que han mostrat interès i que són fora de la comarca, però importants per la referència de Nàstic com a província. Volem que el Nàstic no es vegi com un club distant, sinó que els clubs que es dediquen a formar jugadors, puguin ser aliats, col·laboradors i anar junts de la mà. A Valls, en concret, l’any passat vam anar a jugar un partit, i l’any que el Nàstic va pujar a Primera després de cinquanta-nou anys, el primer lloc on va anar a jugar un partit va ser a Valls. Per nosaltres, Valls és una de les places que és un referent pel que fa a futbol formatiu.