Dia d’emocions fortes en l’adéu a la Segona B tal i com la coneixem. Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu , en una ùltima jornada emocionant
Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu. Per començar: temporada històrica del conjunt d‘Oriol Alsina ja que va guanyar la Copa Federación, va arribar a la final de la Copa Catalunya i ha aconseguit una plaça a Primera RFEF. Per aconseguir-la, tan sols necessitava un punt davant l’Hércules.
El Llagostera va començar molt fort, i als deu minuts Guiu ja havia avançat als seus. Després d’una primera meitat molt potent, la represa va tornar a ser una demostració de motivació gironina, amb un imperial Sascha Andreu que feia el segon. Un clar penal sobre Duba va acabar significant el 3-0.
LLAGOSTERA ÉS UNA FESTA
Amb el Municipal convertit en una festa, va arribar l’ensurt. En deu minuts, l’Hércules va empatar el partit. Al final, el que podia haver sigut una tragèdia, va acabar convertint-se en anècdota. La Primera RFEF ja espera a la Unió Esportiva Llagostera.
BADALONA I LLEIDA E., NTRASCENDÈNCIA
El grup d’ascens a Primera RFEF no va donar lloc a massa emoció, ja que la matemàtica no va donar peu a que més equips es disputessin la segona plaça d’ascens, i a Llagostera no va fer falta la ràdio. El Badalona va caure derrotat a casa davant l’Atlético Levante i el Lleida E. va empatar davant La Nucía amb un onze ple de joves, però amb un Camp d’Esports molt buit. Trist desenllaç per dos equips que, la temporada vinent, jugaran a Segona RFEF.
L’Hospitalet va aconseguir empatar davant el València Mestalla en un partit que segurament cap dels dos desitjaria haver jugat, ja que ja van certificar el seu descens a Tercera setmanes abans.
ESPANYOL B, SATISFACCIÓ MÀXIMA
L‘Espanyol B depenia d’ell mateix per evitar el descens a Tercera, i contra un Atzeneta que ja no es jugava res, van dominar des de l’inici. Una sola ocasió en la primera meitat servia a Iván Gil per avançar als pericos.
Ja en la segona meitat, el clar domini dels de Luis Blanco es va acabar traduint en un doblet de Becerra per rematar la feina. De poc va servir als visitants l’expulsió de Pedro Torres per doble groga a falta de quinze minuts.
Eufòria total al Municipal Sagnier, i no és per menys. Una segona fase gairebé excel·lent dels homes de Pedro Dólera, acumulant set partits sense perdre, van valdre una permanència que val molt. Els potablava van sortir disposats a tot i, enfront un Orihuela ja a Tercera, aquest plus es va notar des de l’inici. E
n uns deu minuts, els locals van avisar diverses vegades fins que Xavi Civil no va perdonar fins fer el primer gol. A partir de llavors, el partit es va fer força llarg.
Craviotto només va haver d’actuar davant d’un cop de cap de Toché, i va complir amb escreix. Tot i la poca activitat visitant, les múltiples ocasions perdonades del Prat van fer que s’arribés als últims minuts amb molta nerviositat.
Finalment, els nervis i la tensió es van convertir en eufòria. Una temporada que s’ha fet molt llarga i dura, ha acabat amb satisfacció total, evitant el descens a Tercera i sent equip de Segona RFEF.
OLOT I L’HOSPITALET, DECEPCIÓ I TRISTESA
Dia dur i cares molt llargues a Olot. El conjunt garrotxí va dir adéu a la Segona B i jugarà la Tercera Divisió, que la pròxima temporada es convertirà en la cinquena categoria del futbol estatal. L’Olot no depenia d’ell mateix, i amb la victòria del Prat hagués necessitat fer un gol més que els potablava. Tot i així, aquesta circumstància no es va poder plantejar.
Un xut de Colau des de fora l’àrea es convertia en un gol de la Peña Deportiva i, això, sumat als gols primerencs de Prat i Espanyol B, deixaven l’Olot abonat a l’èpica. Tot i així, Xumetra ràpidament va aconseguir l’empat des dels onze metres.
La segona part va ser un cúmul d’intents a la desesperada. L’Olot necessitava dos gols per no baixar, però els nervis van ser letals i no va ser possible. Descens a Tercera que culmina una temporada per l’oblit per la família olotina.