Els precedents entre tots dos equips han estat marcats per la tensió dins i, sobretot, fora del camp. La reunió entre els presidents del passat octubre ha de marcar un punt i a part en aquest sentit. Diumenge, L’Hospitalet-Lleida Esportiu ha de tornar a ser un partit més
Han passat tantes coses en els últims duels entre L’Hospitalet i el Lleida Esportiu que costa de creure-les. Que la directiva riberenca ha de pagar entrada a Lleida o que els blaus es veuen obligats a comprar l’aigua al supermercat a L’Hospitalet. Esperpèntic. El partit de la primera volta va suposar el punt culminant d’una relació que no ha estat, ni molt menys, cordial. Va ser la gota que va fer vessar el got. Les directives, conscients que s’havia d’arreglar la situació, van tractar de solucionar-ho el passat octubre. Han passat quatre mesos des d’aleshores. És la primera oportunitat de L’Hospi i el Lleida pera demostrar que els incidents del Camp d’Esports estan oblidats.
El conjunt riberenc, en un comunicat posterior a la reunió entre presidents, afirmava que començava una nova etapa marcada per la bona relació entre clubs i amb l’esperança de no repetir situacions passades. En calent, Kiko Ramírez deia que “crec que un dia tindrem un problema greu. Dos equips catalans. No pot ser. Hi ha una tensió terrible”.
A Lleida, el tècnic riberenc explicava que “tota la meva familia, inclosos els meus fills, han hagut de pagar entrada”. De cara al futur que ja és el present, això sí, Kiko ja va mostrar bones intencions: “volem ser un club exemplar i els hi tendrem la mà, com hem fet aquí. Cap familiar del Lleida haurà de pagar entrada”.
ESTEVE: “ESTEM CANSATS DE NO TENIR FACILITATS A L’HOSPITALET”
El president Albert Esteve, molt més molest aleshores, afirmava que “nosaltres donem les exigències que ens demanen els clubs sempre i quan se’ns tracti bé” i i “el que no pot ser és que un club que practica el que practica a casa seva vingui amb exigències”. Més clar, l’aigua.
Parlant d’aigua, “l’última vegada que el Lleida Esportiu va anar a L’Hospitalet va haver d’anar a buscar l’aigua al super més proper”. “Nosaltres quan anem a L’Hospitalet no tenim no aigua. Avui ells n’han tingut. Què menys!”. Els fets del Camp d’Esports van ser un punt d’inflexió negatiu. Després de la guerra verbal i de trinxeres, la pau és necessària.