Vuit jornades consecutives sense perdre, la solidesa defensiva o ser cinquens a un punt del quart haurien de ser causes suficients per a donar una resposta afirmativa. La de Kiko Ramírez és la següent: “L’objectiu són els 45 punts. A partir d’allà i sent sòlids podem aspirar a estar entre els primers”. Els hi queden 11
La situació de L’Hospitalet ha donat un gir de 180 graus en els últims mesos. S’ha passat d’estar amb l’aigua del descens al coll a lluitar pel play-off. Kiko Ramírez, més reforçat que mai, admetia en roda de premsa que “abans del partit contra el Mallorca pensava que no em menjaria els torrons”. I no li falta raó. Com la temporada passada, els riberencs van de menys a més. I ja saben com va acabar la cosa fa un any. I dos…
L’Hospitalet no té la necessitat imperiosa de pujar. Tot i això, sempre acaba lluitant per les places capdavanteres. Els gols de David Haro, sense cap mena de dubte, determinaran en gran part les opcions riberenques. La seguretat a la rereguarda, també. Aquesta va ser la recepta per a acabar amb el Sant Andreu.
Els quadribarrats no vencen i tampoc convencen. Amb Piti no es tenia regularitat ni gol i amb Rubén García, de moment, tampoc. El propi tècnic reconeixia que “no hem fet res per a puntuar” i que “el problema d’avui no és de gol. És de no generar ocasions de gol”. Una en 90 minuts, concretament. Així serà molt difícil sortir del descens directe que ara ocupa el Sant Andreu
EL NÀSTIC S’ESCAPA I EL LLEIDA EL SEGUEIX
El Nàstic tampoc en marca molts, però els rentabilitza com ningú. Els grana no són un equip espectacular, però sí el més sòlid de la categoria. Només així s’explica el seu liderat, que es referma una setmana més. El Badalona va aguantar, però els grana van guanyar per la mínima. Ja en van sis sense perdre i quatre són els punts respecte el segon i, atenció, set de distància pel que fa al cinquè.
I el segon és el Lleida Esportiu, que va viure un partit tranquil contra el Mallorca B. Per segona jornada consecutiva, els blaus van marcar al primer minut. Aquesta vegada sí que va servir per a sumar tres punts. La festa al Camp d’Esports va ser completa per a l’equip i també per a un dels seus davanters. Diego Sánchez va tornar a veure porta per partida doble i arriba als 7, com Salva Chamorro. Han marcat 14 dels 31 gols del Lleida Esportiu.
DEL QUART A L’ONZÈ HI HA… 5 PUNTS!
Els d’Idiakez són el segon equip més realitzador del grup per darrere de l’Espanyol B (34). A Reus, el filial es va quedar a zero. L’expulsió de Pol Llonch va penalitzar i el gol de Fran Carbia al 73’ va acabar de rematar els blanc-i-blaus. Natxo González salva un moment difícil, però encara li queden moltes batalles i rivals a enfrontar.
Tants com els 7 que el Reus té per davant i els 3 (o més) que li segueixen al darrere. La categoria està igualada. Tòpic, però molt cert. Del quart a l’onzè hi ha només cinc punts i qui s’hi ha immers de ple és l’Olot. Com recorda el web oficial del club, s’han sumat 17 dels últims 24 punts. Números de play-off.
Contra el Saragossa B es va haver de remuntar. Aquesta vegada Carlos no va mullar, però sí ho van fer Coro i David López. Tot plegat, el dia que s’inauguraven els nous vestidors del Municipal. Una jornada rodona a la Garrotxa, de la que el president Andreu Subies va ser espectador de luxe.
No ho va veure Enric, que aquesta setmana ha fet les maletes cap a Cornellà. L’atacant va (re)debutar a on és un ídol, però la seva presència no va servir per a trencar un empat a zero que va ser definitiu. És la tercera jornada seguida que els verds puntuen, tot i que segueixen en zona de descens.
