La #CatUEFA inicia el camí cap al tercer campionat d’Espanya amateur seguit. Toni Almendros admet que “no hi hauria res més bonic que aconseguir el tercer títol consecutiu”, però adverteix que “sense humilitat no es pot guanyar res”
JORDI MESTRES @jordimestres7
Catalunya és el rival a batre. Més, després de l’empat a un entre Murcia i Castilla la Mancha. La Selecció en té prou amb guanyar 4 dels 6 punts en joc, però no pensa en una altra cosa que no sigui la victòria. Ho sap Toni Almendros, bicampió en aquesta competició, i així ho vol transmetre als seus futbolistes. El seleccionador ha vist els dos rivals en el partit d’avui i és conscient de la dificultat que hi haurà. En aquest sentit, la mateixa Catalunya serà la pitjor enemiga d’ella mateixa. Haurà de donar la seva millor versió per a repetir gestes passades.
El rival de dissabte, així ho requerirà: “Castilla la Mancha té un joc molt directe i a dalt té un jugador de pràcticament dos metres que arriba a tot”. Paraules de Toni Almendros, sorprès per la referència dels manxecs, un equip amb un joc directe i un marcat to físic. El cansament pot ser un factor determinant, ja que “recuperar-se en 24 hores és impossible. La meitat del segon temps pot ser clau”, però “en campionats com aquests treus forces d’on no n’hi ha”.
Catalunya acudeix a Murcia sense el capità i això és un problema: “La sortida de pilota la teníem focalitzada en Alex Cano. És un tipus de jugador que té un difícil recanvi. Al final l’important, independentment de la partitura, és que soni la música”. Més enllà dels noms, l’important és el conjunt. “Els grups van canviant, però es manté l’harmonia i el bon ambient. Si ho podem potenciar, molt millor”, comenta el seleccionador”.
ALMENDROS: “EL GRUP NO ÉS GENS SUPERB”
Després de dos campionats consecutius, “segur que som el rival a batre. Se’ns respecta, però si no demostres l’hegemonia al camp pots perdre el respecte en 5 minuts”. El risc és evident i pot veure’s incrementat si es veu la fase guanyada abans de calçar-se les botes. Per això, “sense humilitat no es pot guanyar res”.
No obstant, “el grup no és gens superb” i cal estar tranquils. Catalunya sap que els títols no es regalen i cal suar per aconseguir-los. Un altre factor a tenir en compte són els arbitratges. A Toni Almendros no li agrada gens que siguin de la territorial local: “No em sembla bé que els àrbitres siguin de la Federació local. Davant el dubte, moltes vegades s’afavoreix a la teva territorial. No costa res portar a tres senyors de fora”.
Sigui com sigui, el fet de jugar lluny de casa és, segons el seleccionador, un punt a favor. “Permet desconnectar de veritat” de la família, els amics i la parella. Només importa el futbol durant dos dies i els jugadors es senten com professionals. D’aquí ve el compromís de cadascun d’ells amb la causa. Tots per un i un per tots. Sense confiances i amb convicció. Amb la fórmula que ja ha donat tantes alegries en un passat no tan llunyà.