La dreta de Javi Lara va posar dos caramels que Alberto González i Poves no van desaprofitar. Christian Alfonso va donar emoció als instants finals, però el Girona no va poder evitar l’inevitable: l’Europa, campió de la Copa Catalunya davant de la seva afició
Va ser un dels clubs fundadors de la Primera Divisió espanyola i, des del dimecres, és també el tercer equip més laurejat de la Copa Catalunya. L’Europa va agrandar la seva ja coneguda llegenda. Tot plegat, davant de 3.140 aficionats. Una xifra d’assistència destacable i de les més altes dels últims anys. La final, també, va estar a l’alçada. Europa i Girona van dignificar la ‘nova’ Copa Catalunya i van fer oblidar els problemes de la ‘vella’.
Va sortir molt més endollat l’Europa que el Girona a la primera meitat. Si la il·lusió mou muntanyes, els escapulats van arrencar amb fam de guanyar. La intenció d’incomodar a un rival a qui el seu propi tècnic, Pablo Machín, va devaluar l’interès a la final va quedar palesa. Pastells i Dot, els dos laterals europeistes, van donar una lliçó igual que Cano i Alberto González. La feina dels centrals va minimitzar la presencia ofensiva visitant, en la que només destacava Jandro, més per desig que per encert.
JAVI LARA LA POSA, I ALBERTO MARCA
I és cert que l’Europa va assolir el seu objectiu molt aviat. Als deu minuts Alex Poves va probar a Palatsí i al quart d’hora va marcar Alberto González amb un bon cop de cap després d’un lliure indirecte que va executar Javi Lara. Putxi, Nils, Carlos Guzmán i Ignacio podien amb qualsevol iniciativa gironina. N’hi van haver poques. Més ben dit, el Girona no va arribar a provar ni una sola vegada a Rafa Leva.
El gol local va animar una mica més als visitants, tot i que el Girona va fer un únic xut a porta. El seu origen va ser un lliure directe. Tot plegat, massa decebedora per a una grada que es va bolcar amb la final.
El Nou Sardenya, més que mai, va ser el jugador número 12. L’Europa ho va notar i, com ja havia fet al primer temps, va sortir a la represa a mossegar. Nils, amb una internada per banda Esquerra, va fer cridar a la grada. Rosillo també ho va fer, però lamentant-se de no haver arribat a la rematada.
PILOTA ATURADA I GOL DE L’EUROPA (BIS)
Sí que va arribar a impactar a la pilota Alex Cano, però un defensor va allunyar la seva rematada a gol. Javi Lara, de nou, havia fet un regal amb una centrada mil·limètrica des del córner. Regalar una acció a pilota aturada era una mala idea per al Girona. Es va veure de nou al minut 64, quan Poves va embogir el Sardenya amb el segon gol de la nit.
El ‘9’ escapulat va enviar la pilota al fons de la xarxa amb un coip de cap impecable. Com ja va fer als quarts i a les semifinals, Poves no va faltar a la seva cita amb el gol. La final estava coll avall per l’Europa i feia pujada pel Girona. Els de Machín, lluny d’enfonsar-se, van reaccionar. No amb joc, però sí amb encert.
A UNA GRAN FINAL NOMÉS LI FALTAVA EMOCIÓ…
El que va tenir Christian Alfonso per a retallar distàncies a un quart d’hora pel final. El seu xut creuat va ser impossible per a Rafa Leva, que va tocar la pilota però no va poder impedir el gol. A un partit intens, digne d’una final, només li faltava l’emoció. I va arribar. Més pel marcador, que no pas per les ocasions del Girona. Tot sigui dit.
La final, això sí, va estar a punt de canviar de signe. Així hauria estat si la rematada de Jaime Mata a l’afegit hagués anat uns centímetres més a l’esquerra. La pilota va impactar a la xarxa, però al lateral. El partit moria en aquesta acció i la grada vivia una experiència que perdurarà en el temps. La de veure al seu capità, Alex Cano, aixecar la tercera Copa Catalunya de la història de l’entitat.
UNA COPA… I 15.000€ PER L’EUROPA
Val la pena recordar que l’Europa s’embolsa 15.000 euros mentre que el Girona s’haurà de conformar amb 5.000. TV3 no va abonar ni un euro per la retransmissió i que la Federació Catalana es va encarregar de la organització, recaudació i distribució del taquillatge de la final.
