El Lleida Esportiu guanya mes i mig després amb un gol de penal a l’últim minut. Victòria vital pels blaus, com les de Gavà i L’Hospitalet a la zona baixa. El Badalona, que només ha perdut un partit, és tercer
JORDI MESTRES @jordimestres7
El 30 d’octubre va ser la data de l’última victòria del Lleida Esportiu. 33 dies després, els blaus van tornar a palpar el dolç sabor del triomf. Justament, el dia que els 57 vetats pel club tenien de nou la porta d’entrada del Camp d’Esports oberta. Sota una boira gèlida, el Lleida va tirar d’orgull per a remuntar un partit que s’havia posat per enèsima vegada molt lleig. Aquesta vegada sí que van reaccionar els de Siviero. En l’últim quart d’hora, on han perdut tants punts aquesta temporada, van capgirar el marcador. Christian Alfonso, amb un gol de penal al 92’, sentenciava el Llagostera. Respiren els blaus i deceben els gironins. Dos projectes pensats per a fites altes i que marquen la frontera entre el tot o res. Entre la permanència i el descens a Tercera Divisió.
Sortosament, hi ha hagut reacció a la zona baixa. L’Hospitalet, com el Lleida, no guanyava des de finals d’octubre. Els riberencs, que venien de sortir apallissats del Mini Estadi, van superar un Sabadell més que irregular. La victòria no serveix per a sortir del descens, però sí per a enganxar-se a la lliga. Encara que Ballesté se senti enganyat, els nois d’Ismael Garcia ho estan donant tot.
UN DIA MÉS A L’OFICINA PER BORIS
Qui també està ‘on fire’ és Boris Garrós. El davanter del Gavà va marcar dos gols més per a arribar als 14 a la lliga. 7 en els últims 4 partits! No va tenir pietat el golejador d’un, novament, tendre Espanyol B. Lluís López va fer un penal al quart d’hora i va deixar el seu equip amb 10. S’enfonsen els blanc-i-blaus i respiren els gavanencs, que ja han solucionat els problemes amb les nòmines. Amb això i, sobretot, amb Boris tot és més fàcil.
Sense Boris, però amb les idees clares el Prat està fent una gran temporada. El partit contra el Barça B va ser una mostra més de la fiabilitat dels pota blava. No van guanyar, però van estar a punt de tombar el líder. Un filial que veu com l’Alcoyano l’iguala a 35 punts al capdavant de la classificació.
EL BADALONA NO ÉS CAP BROMA
Set per darrere trobem l’increïble Badalona de Manolo González. Duel directe contra el Valencia-Mestalla en el que no van fallar els escapulats. Agudo i Gerard Oliva van sentenciar una victòria que confirma aquest equip com un a tenir en compte. I és que amb 28 punts el Badalona és tercer i, atenció, només ha perdut un partit dels 17 disputats!
També podria tenir-ne 28 el Cornellà si Abraham no hagués fallat un penal al 89’ a Zaragoza. La visita a l’Ebro va traduir-se en un bon partit dels verds, que van fregar la victòria. Sigui com sigui, bon punt pels de Jordi Roger, que segueixen a la zona alta. Hi havia qui deia que era cosa d’un any. Ja veuen que no.
