Germán Fassani i Albertito no podran jugar per diferents sancions l’eliminatòria contra el San Cristóbal. Carlos Guzmán, un dels jugadors clau del Sant Andreu, revela com afronta l’equip quadribarrat la recta final del playoff d’ascens
Carlos Guzmán (1990) és un dels clàssics del futbol català. La seva primera aparició va ser el 2009 al Masnou i des d’aleshores ha jugat a Europa, Vilafranca, Terrassa, Prat i Sant Andreu. Un reguitzell d’equips i experiències que ara, als 32 anys, es tradueixen en moments. “El que més es valora són les petites coses”, explica, i en aquest sentit Guzmán va decidir prioritzar la seva vida al futbol el passat estiu. Va ser pare i volia tenir més temps per la seva filla, pel que va donar un pas enrere per fitxar pel Sant Andreu a Tercera Federació.
No se’n penedeix pas, tan pel que fa al seu objectiu personal com al que s’ha trobat al Narcís Sala. Junts, ell i l’equip quadribarrat, busquen ascendir i no hi haurà prou obstacles per aturar aquesta voluntat. Guzmán, analista tècnic de professió, parla clar a FutbolCatalunya.
SANCIONS PREOCUPANTS
Com estan a dijous 11 de maig?
Tenim ganes de que arribi el diumenge, però estem una mica sorpresos de la notícia de les sancions que va sortir ahir. Són coses que no podem controlar nosaltres i ens hem de centrar en el que sí que depèn de nosaltres, que és el partit del diumenge.
Imagino que el problema no és la sanció, que és justa. El que és qüestionable és el moment d’aplicar-la.
Tothom va veure el que va passar i normalment aquestes coses s’han de sancionar en el moment dels fets. Ara de sobte que estem a playoff arriben les sancions. Sorprèn a tots, sobretot el moment més que la sanció. Evidentment, ens perjudica perquè són dos jugadors importants. Ahir vam parlar al vestidor que això ho ha de treballar el club i nosaltres centrar-nos en el partit.
“SORPRÈN A TOTS EL MOMENT MÉS QUE LA SANCIÓ”
És que el timing és horrible. Arriba la sanció un dimecres la setmana de l’anada de la final, que és un diumenge i 38 dies més tard dels fets.
Assabentar-te un dimecres quan el partit és diumenge trastoca els plans i influeix i molt. Esperem a veure què fa el club i si aconsegueix la cautelar. Veient com s’ha mogut tot m’estranyaria que poguessin jugar.
Això és un inconvenient i l’altre serà el rival. Ca n’Anglada mai és fàcil.
El San Cristóbal al seu camp és un dels millors locals de la lliga. Sabem que serà complicat, però a la lliga vam anar allà i vam guanyar i vam fer un bon partit. El final de lliga va ser pitjor en resultats que en joc i al playoff s’ha vist que estem bé. Confiem en treure un bon resultat per la tornada.
Fins a quin punt dona tranquil·litat saber que hi ha un segon partit al Narcís Sala?
Nosaltres a casa som forts i l’afició ens ajuda molt. Però no pensem en això, volem guanyar fora de casa i tampoc hem de relaxar-nos. És un partit i si guanyem tindrem avantatge.
L’ambient del Narcís Sala és especial oi?
Més enllà de que hi hagi gent és que hi ha gent que anima. Aquest any estic gaudint molt els partits de casa, especialment aquests últims. L’equip nota que l’afició està amb nosaltres i quan no tens força o no estàs fi ells et donen aquest plus de força per estar bé. Estem molt agraïts a ells i sabem que estaran amb nosaltres i és un privilegi jugar a casa.
“A RUBÍ O BADALONA UN PLAYOFF NO ERA IGUAL”
S’agraeix el fet de canviar el format de seu única i partit únic al playoff clàssic d’anada i tornada?
Jo sempre he jugat l’antic format i en un playoff el que tothom vol és jugar al seu camp. Anar a jugar a Rubí o Badalona refreda els ambients i els partits no es viuen igual. El format clàssic s’agraeix perquè la gent pot gaudir amb el seu equip al seu estadi amb un ascens.
Ara només falta que els catalans no es facin l’harakiri i no hagin de jugar entre ells perquè només en quedi un.
Això redueix les opcions de que pugin més catalans. En un playoff una de les coses que més es gaudeixen són els viatges, anar fora i conèixer altres rivals. Contra San Cristóbal i Peralada ja hem jugat i a mi particularment m’agrada més jugar contra equips d’altres grups.
Abans comentava el final de temporada. Ha estat una mica nedar per morir a la riba com diu el tòpic?
A final de temporada sempre costa més guanyar i més aquest any amb descensos i playoff tothom es jugava alguna cosa. Sabem que molts partits vam merèixer més o el dia de l’Europa si no ens marquen guanyem la lliga. No ens va donar, va ser un pal dur i ara hem de seguir.
Quant mal va fer aquell gol de l’Europa al minut 95?
Va ser un partit típic de playoff, molt igualat. Ens vam avançar, ells van donar un pas endavant i va ser un pal molt gran. Però dic una cosa, per mi va ser pitjor Vilafranca. L’equip va fer un reset quan va acabar la lliga per oblidar això. Són oportunitats que vam tenir i no vam saber aprofitar i hem d’intentar que no es repeteixi.
“A TERCERA TINC MÉS TEMPS PER ESTAR AMB LA MEVA FILLA”
Per què va decidir fitxar pel Sant Andreu després de tres anys a Segona B/Segona RFEF amb el Prat?
Fa un any vaig ser pare. Volia tenir més temps i no viatjar els caps de setmana. Per això vaig decidir baixar a Tercera Federació i la millor opció que tenia era el Sant Andreu. Crec que he encertat ja que estic molt content perquè tinc més temps per estar amb la meva filla i segueixo competint a Tercera.
Doncs si pugen tornarà a tenir el mateix problema oi?
A principi de temporada tenia clar que no volia tornar a jugar a Segona Federació, però ara que s’acosta el final vull l’ascens i pujar amb el Sant Andreu. Un cop passi ja veurem si el club vol que segueixi o no després què decideixo jo. No tinc la decisió presa, però sí que tinc clar que vull ascendir amb aquest club.
Té 32 anys però és que ja ha jugat a Masnou, Europa, Terrassa, Vilafranca, Prat i Sant Andreu.
Quan un porta molt temps jugant has de combinar-ho amb la vida familiar. A mi m’hagués encantat seguir a Segona Federació i vaig tenir la opció de fer-ho, però has de valorar altres coses. Estar content en un lloc no és només estar on vols futbolísticament. Si tingués 22 anys seguiria a una categoria superior, però he jugat tres anys en aquesta categoria i estic molt orgullós.
“VULL L’ASCENS AMB AQUEST CLUB”
Amb què es queda de tota aquesta carrera?
He estat molt a l’Europa, però tinc bon record de tots. Masnou va ser el primer any d’amateur, amb un ascens. Després Vilafranca, Terrassa, Prat i ara Sant Andreu. Quan acabes una carrera et quedes amb tota la gent que has conegut, els moments, els entrenaments, les petites coses.
Si parlem d’entrenadors sí que destacaria a Pedro Dólera oi?
Pedro em va fer debutar a Tercera i a Segona B. He estat set o vuit anys amb ell i és el que més m’ha marcat. Tinc molt bon record seu a nivell personal. Li envio molts ànims pel descens i crec que ara al Prat valoraran molt més el que s’ha aconseguit aquests anys.
“PEDRO DÓLERA ÉS QUI MÉS M’HA MARCAT”
En resum, el titular seria que la il·lusió del Sant Andreu ha de poder amb tot?
Intentarem utilitzar-ho perquè l’equip estigui més junt que mai, que ens faci més forts i treiem un bon resultat diumenge. Que l’afició estigui encara més amb nosaltres. Jugarem amb onze passi el que passi. Ens agradaria tenir a Albertito o Fassani, però afrontarem el partit per guanyar ja que estem a quatre partits de l’ascens i hem de fer l’últim esforç per intentar pujar.