El davanter barceloní juga a l’Inter Escaldes de la primera divisió andorrana. Al Principat, Sascha ha trobat estabilitat econòmica i familiar i també ha debutat a competició europea
Sascha Andreu (1986) és un picapedrer del futbol català. Sobre la sorra del camp de la Gimnàstica Iberiana es va fer un davanter compromès, lluitador i, sobretot, passional. El futbol va trigar a donar-li la recompensa, però el seu esforç el va portar a debutar a Tercera Divisió als 25 anys. Cinc més tard, amb 30, s’estrenava a Segona B, una categoria on ha deixat imatges pel record a Gavà, Cornellà, Ontinyent, Badalona i, sobretot, Llagostera. Ara, afronta una nova experiència fora de Catalunya amb la il·lusió d’un nen. Ha trobat el seu lloc a Andorra.
“L’Inter Escaldes em va fer una oferta per la prèvia de Champions a Islàndia. Venia d’una mala experiència econòmica a Badalona, amb molts problemes. Tenia una necessitat econòmica i també em cridava l’experiència”, explica el davanter català. L’aventura, que havia de durar un mes i mig s’ha allargat.
Els viatges a Romania i Islàndia per la Champions i la Conference League van ser tota una experiència i, a més, el club li va oferir unes condicions que li permetien viure al Principat amb la seva família: “Un cop acaba la competició europea em van oferir la possibilitat de quedar-me. L’Inter Escaldes és un club modèlic, amb moltes ganes de créixer i a nivell de vida Andorra és fantàstic”.
“Tenia opcions de Segona Federació, però la qualitat de vida d’aquí i la meva edat em va fer decidir-me”. No hi ha més. De fet, Sascha afirma que “contemplo quedar-me aquí quan s’acabi el futbol perquè s’hi viu molt bé. Em compensava jugar aquí si la família venia amb mi. M’oferien allotjament a part de treball i un bon salari”. En definitiva, l’experiència està sent molt positiva pel club, la vida i l’entrenador, Otger Canals, que “segur que anirà cap amunt”.
10 GOLS EN 23 PARTITS A L’INTER
Sascha està tenint un rendiment superlatiu a Escaldes-Engordany. Fa uns dies el compte @migrantesdelbalon va donar a conèixer que el jugador de l’Inter és un dels màxims golejadors espanyols d’aquesta temporada, amb 10 gols en 23 partits. La mitjana puja a la lliga si tenim en compte que a competició europea no va marcar.
“La lliga andorrana potser no és tan atractiva, amb vuit equips i quatre voltes i poca afició. És diferent, però tens el gran al·licient de poder jugar a Europa quedant primer o segon. La Copa també dona accés”. Una bona definició d’una competició desconeguda a Catalunya, però que pel futbolista obre les portes de jugar competicions europees, que és “espectacular”.
“LA LLIGA ANDORRANA TÉ MÉS VISIBILITAT QUE LA 2ARFEF”
Comparant el futbol andorrà amb l’espanyol, Sascha declara que “la Primera Divisió andorrana té més visibilitat internacional que la Segona Federació espanyola. Sobretot pel tema de la Selecció. A Espanya no tens aquesta possibilitat”. A més, “Andorra m’ha donat estabilitat a nivell econòmic, experiències noves a nivell esportiu, una nova vida en família. Una experiència de vida per tots. A nivell esportiu diferent, sobretot pel tema europeu”.
Aquest està sent un colofó perfecte a una carrera, la de Sascha, marcada per l’esforç: “Estic molt content quan miro enrere. M’hagués agradat estar més anys a un club, però les circumstàncies del futbol a Catalunya moltes vegades t’obliguen a canviar d’equip”. Fins a 12 equips han tingut a Sascha a les seves files.
Un dels importants va ser la Montañesa: “Dos anys increïbles a la Montañesa sent important i amb una afició que ens va recolzar moltíssim. Un playoff amb un equip humil va ser una gran experiència”. Després, també a Tercera, el Prat: “El Prat és un gran equip de Tercera i al segon any vaig aconseguir l’ascens a Segona B. Estava molt identificat amb el club i la gent. Sempre m’ha agradat donar tot allà on he anat”.
UNA CARRERA PLENA DE RECORDS
El debut a Segona B va arribar a Gavà, on “a nivell institucional va ser una mala experiència, però a nivell esportiu va ser una passada. Pel cos tècnic que teníem, pels companys… Vam aconseguir una desena posició sense mitjans ni cobrant. Set gols a Segona B i la connexió amb el meu amic Boris”. Qui no recorda aquella parella del 9 i el 10?
Però l’equip on Sascha va jugar més partits (49) i marcar més gols a Segona B (8) va ser el Llagostera: “És el club que més porto a dins. On més coses he aconseguit i on més important m’hi he sentit. Vaig arribar a Tercera Divisió i vam pujar el primer any. Posteriorment vam competir molt bé, vam guanyar la Copa Federació, ens vam enfrontar a l’Espanyol i vam pujar a Primera Federació”.
Després d’allò, Cornellà i Badalona i, finalment, Andorra. Als 36 anys, Sascha està vivint una experiència tan diferent com estimulant. Gaudeix del present i no pensa en el futur: “Tinc contracte i viuré l’experiència. No em tanco a res. Estic obert a seguir i de moment aquest any a aconseguir els objectius del club”. “La retirada la veig lluny, però algun dia arribarà”, afegeix. Quan arribi aquest moment, estarà preparat. Té curs d’entrenador i màster en nutrició. Perquè el futbol en la majoria dels casos no dona per viure tota la vida, però sí deixa records que són per sempre.