Joan Noguera va arribar al Sant Andreu el 2015 i des d’aleshores busca un ascens de categoria. Vuit anys després, el capità quadribarrat està convençut de que l’equip no fallarà a l’Helmántico
El Sant Andreu va descendir a Tercera Divisió el 2015 després de set anys de forma ininterrompuda a Segona B. L’estiu d’aquell any va arribar Joan Noguera procedent del Sabadell B. Aquell jove de 23 anys ara en té 31 i és el capità d’un equip que segueix a la mateixa categoria i que no l’ha pogut abandonar tot i intentar-ho repetidament. El Sant Andreu vol deixar enrere la ‘maledicció del playoff’ i Noguera vol descansar tranquil en un 2023 que ja és inoblidable per ell després del naixement de la seva filla fa un mes.
Hi ha nervis per la tornada?
No, encara no. A veure ens juguem la vida, igual que ells. Nosaltres volíem que la tornada fos al Narcís Sala, però jo tampoc ho veig tan dolent el fet de jugar fora. Ells posaran deu o quinze mil persones i nosaltres en portarem 300 o 400. El camp jo crec que ens anirà bé, ja veuràs.
No té gaire sentit que un segon com el Sant Andreu jugui la tornada de la final al camp d’un tercer d’un altre grup oi?
Més que res perquè si quedes per sobre de l’equip rival a la classificació hauries de tenir algun privilegi més. Crec que és una cosa que s’ha de revisar. Sí que és veritat que amb el tema de les categories sembla que ho han anat fent tot sobre la marxa, però és una cosa a tenir en compte.
Abans deia que el camp els anirà bé. Per què?
Crec que és positiu el camp on anirem a jugar, perquè és molt gran i ens afavoreix. El nostre camp estic convençut que ens perjudica molt. El Narcís Sala ens ha condicionat tota la temporada a la lliga 100%. No ens podem queixar, que anem a un estadi espectacular on ja hi vaig jugar amb la Selecció Catalana. Anirà bé segur, crec que és un aspecte a favor pel Sant Andreu.
Sap greu haver perdut la imbatibilitat al playoff justament a l’anada de la final?
El gol que ens marquen al Narcís Sala a l’anada segurament no era el desitjat i no l’esperàvem i tampoc el mereixíem per com estàvem jugant a la primera part. També ens farà veure que en un playoff tu pots ser dominador de la pilota, però el que valen són els gols. Això ens farà tenir molta més atenció de la que ja teníem.
“LA PENA JA LA VAM PASSAR AL FINAL DE LA LLIGA”
El Sant Andreu va tenir un cop molt fort a la lliga contra l’Europa. S’ha canviat el xip pel playoff?
A la lliga portàvem una dinàmica molt bona fins que juguem contra l’Europa. Nosaltres realment ens veiem acabant líders. Jugàvem bé, creàvem ocasions, guanyàvem… però va ser una patacada molt forta l’empat contra l’Europa. Ens va afectar psicològicament i es va notar als següents partits. La pena la vam passar en els dos o tres últims partits que no vam aconseguir guanyar. El playoff ha anat bé, hem tornat a guanyar marcant i sense encaixar. Crec que estem fent un playoff molt bo i l’equip està donant la cara en tot moment. Tenim moltes possibilitats.
Si mirem precedents recents, els dos partits fora s’han guanyat a camps tan diferents com Peralada i San Cristóbal.
El fet de que sigui fora de casa a nosaltres no ens condiciona. Ho veiem com una cosa positiva, les dimensions i l’estat del seu camp. Anirem a fer el que sabem fer, jugar ofensiu, crear ocasions, marcar-les i deixar la porteria a zero.
Des del 2015 està amb el Sant Andreu a Tercera Divisió. Quina maledicció té aquest equip amb els playoff d’ascens?
Porto vuit anys aquí i és una cosa complicada d’explicar. No recordo quants playoff porto ja, però són uns quants. Sempre ens quedem a les portes, sempre hi ha algun factor que condiciona, que fa que no guanyem. No valen les excuses. Si no hem pujat és per alguna cosa i hem de tenir clar que som el Sant Andreu, que hem de donar la cara a tot arreu. A nivell personal aquest ascens em trauria una espina clavada que tinc de bastants anys lluitant. Dormiria tranquil.
“HE POGUT SORTIR, PERÒ SANT ANDREU ÉS CASA MEVA”
Es sent en deute amb l’afició del Sant Andreu?
Totalment. Et puc assegurar que tothom vol pujar, però el que més interessat estar en pujar sóc jo. Porto vuit anys, he tingut possibilitats de sortir a jugar a altres clubs i categories per sobre i al final el Sant Andreu el sento com casa meva. Em sento en deute amb l’afició per tornar el club mínimament a la categoria que mereix.
Què té el Sant Andreu per tenir aquesta fidelitat?
És un sentiment de pertinença. És Barcelona, però és un barri i hi ha una afició darrere molt potent, amb moltíssims seguidors. És un conjunt de coses que et fa valorar i preguntar-te: on estaré millor que aquí? Val la pena guanyar algo més o anar a una categoria superior? Aquí em tracten molt bé i em sento molt estimat. Un cop l’equip pugi, que tan de bo sigui aquest any, després ja pensaríem en altres coses.
Quin missatge li enviaria a aquesta afició del Sant Andreu?
Primer dona’ls-hi les gràcies a tots. Des del primer moment van estar al nostre costat. Hem de recordar que a la primera volta al desembre estàvem enfonsats i l’afició seguia recolzant a l’equip. Dir-los que estiguin tranquils, que estem convençuts que farem un bon partit i que tots els jugadors i cos tècnic creiem que és l’any i estem convençuts que ho aconseguirem.