Alberto González és un clàssic del nostre futbol. El defensa barceloní, que complirà la seva tretzena temporada al Nou Sardenya, afirma tenir il·lusió i força per a temps
Afronta el seu tretzè curs en el CE Europa amb la il·lusió del primer dia si no aquest advocat de professió l’hagués deixat fa temps. Juga, entrena al costat del seu amic Chesco, assumeix treball de directiu a l’Hospitalense i treballa en el Jutjat… gairebé res. Ara li tocarà ser pare perquè arriba Carlota, una nova responsabilitat molt desitjada.
Alberto González, que és no es marca l’hora de l’adéu encara que ja pugui fer gala de 36 anys i seguir en actiu, prefereix pensar més en l’ascens. Creu que l’Europa mereix un altre premi.
L’AMBICIÓ A L’EUROPA D’ALBERTO GONZÁLEZ
Tretzena temporada en el Nou Sardenya. Mal número, si no creix.
No soc supersticiós sinó més aviat al contrari, per això crec que serà una bona temporada.
Interessant mà a mà amb el gran Fernando Velillas // FOTO: F.C.
No li arriba a avorrir un curs més en el mateix equip?
No, l’assumeixo com la primera encara que al principi es fa amb altres motivacions. I, encara que enguany venim d’un descens, per què no pensar en l’ascens, buscar la plaça que el club es mereix i assumir-la com a motivació per als quals venen i per a mi?.
“SEGUEIXO MOTIVAT I AMB GANES”
A nivell personal, quina motivació té?
És l’automotivació de dir que encara estic bé, puc jugar i puc donar més al club. Costa més recuperar-me, però cal buscar altres mètodes. Jo encara soc motivat i amb ganes.
Els xavals juvenils o els del filial li criden de vostè?
Se sorprenen quan saben la meva edat, a més poden veure un futbol que no han arribat a veure mai. A futbolistes com Ronaldinho o el meu propi germà Sergio ni els han vist per vídeo i se sorprenen. L’altre dia em vaig enfrontar a Sergio Herrero, un xaval de la ‘Monta‘ que jo vaig entrenar fa 4 anys i això és bonic perquè la gent demana pas.
L’any passat va jugar poc, no?
En l’inici amb Vilajoana vaig tenir més problemes, però amb Gerard Albadalejo vaig tenir aquests minuts a nivell de participació i els resultats, a més, van canviar per a l’equip. Aquesta segona volta vaig ser més protagonista.
“ARA ES TRACTA D’ADAPTAR-NOS TOTS”
Repassant l’actual plantilla, sí que es veu un buit per a vostè.
És difícil. Arnau, Pastells i Cano tenen un nivell alt i posaran les coses difícils per un lloc. La competència és sana sempre i això ho agraeix l’equip.
El defensa barceloní compleix el seu 13a temporada com a jugador gracienc // FOTO: FC
Segueixen 9 futbolistes i han tingut 19 altes amb els xavals. No són massa canvis?
D’aquests últims anys és dels quals més cares noves hi ha i pot sorprendre. Al final és comprensible perquè hem baixat de categoria i altres equips han fitxat molts companys. Ara es tracta d’adaptar-nos tots.
“SENABRE ÉS UN TÈCNIC COMPLET I AMB IDEES CLARES”
Quines tal amb el nou entrenador perquè Ignasi pot tenir fins i tot la seva mateixa edat?
Amb Ignasi ja teníem relació i tot va molt bé. Té moltes ganes i il·lusió i ha deixat clar que per treball no serà. És un tècnic complet i amb idees clares.
Vostè creu que amb esforç i treball és suficient per a enfrontar-se a rivals com a L’H, Cerdanyola, Sant Andreu o Girona?
Sí, La idea del míster ha funcionat i cal demostrar-la en Tercera perquè aquesta plantilla té nivell i caràcter competitiu per a estar a dalt.
Li diré una cosa: quan escolto un entrenador (com Senabre) donar les gràcies als seus jugadors perquè no se n’han anat malgrat possibles ofertes, em pregunto, això que és?
No és que es doni les gràcies sinó que es reafirma l’aposta que s’ha fet i el jugador està convençut que aquesta aposta el pot ajudar a millorar. És la sinergia de proposar un model i quedar-se en el club per a aconseguir-lo.
“AQUESTA PLANTILLA TÉ NIVELL I CARÀCTER”
No li preguntarem si és la seva última temporada perquè saltar al camp pensant això ha de ser un error, no?
Cada vegada està més a prop, això és una realitat, però aquesta pregunta cal fer-la i contestar-la més a final de temporada.
A més que ara tindrà una nova seguidora (Carlota)...
Sí, amb ganes de ser pare i que em vegi jugar, treure-la al camp i que em vegi.
Qui ho té pitjor: el seu germà Sergio al Cadis o vostè, a l’Europa?
A priori, el Cadis perquè han de lluitar per salvar-se com l’any passat. Fins a l’últim minut hauran de lluitar, aquesta competició és una bogeria, però Sergio està acostumat a treure les ungles i lluitar fins a l’últim segon.
“EL MEU GERMÀ SERGIO LLUITARÀ FINS A l’ÚLTIM SEGON AL CADIS”
Dues últimes. Una: qui serà campió de Tercera?
L’Europa, encara que tampoc vull mullar-me per les plantilles que s’han fet. Cerdanyola, L’Hospitalet, Sant Andreu, Girona…. entre ells ha d’estar aquesta primera plaça.
Seguirà, d’altra banda, com a tècnic ajudant de Francesco Rivas ‘Chesco’ a l’Hospitalense?
Aquí sí i molt il·lusionats, clar que si ve una altra oferta l’estudiarem. A l’Hospitalense estem amb tasques directives i treballant amb la gent del barri