L’Hospitalet de l’Infant, Torreforta i El Catllar són les tres porteries que va defensar en Ricard Pacheco durant la temporada passada, amb resultats molt diferents
CAROLA UGRINOVIC @CarolaUgri
Nou mesos, tres equips i tres experiències, algunes d’elles positives i d’altres més aviat surrealistes. Una temporada plena de canvis que, sense cap mena de dubte han servit perquè en Ricard hagi crescut no solament com a jugador sinó també com a persona. Pacheco mira al futur amb una ambició, maduresa i confiança impròpia dels seus 19 anys però amb les lliçons ben apreses i les idees molt clares. Parlem amb ell de les seves ambicions, del seu futur més immediat i de moltes coses més.
La porteria sempre ha estat la teva primera opció?
Si des de petit tenia claríssim que volia ser porter. Veia que vestien diferent, que eren diferents i això m’atreia. El primer any que em vaig apuntar no vaig poder fer-ho com a porter perquè ja estaven tots agafats però el segon any ja vaig posar-me sota pals i d’aquell moment fins ara.
Has tingut algun ídol?
Ara mateix Neuer perquè és molt complet amb les mans, amb els peus… i també Courtois. Crec que físicament són els dos als que em puc semblar més.
Quines són les teves virtuts com a porter?
Doncs tot i ser alt penso que em van molt bé les pilotes rasses i l’un contra un.
I què milloraries?
Sobretot el joc amb els peus ja que en partits importants em puc ficar una mica nerviós.
Tot i la teva joventut, has coincidit amb molts entrenadors, algun t’ha marcat especialment?
M’han agradat molts entrenadors que he tingut, encara que el que més m’ha marcat va ser un que es deia Jordi al qual vaig tenir quan jo era aleví. Ell em va ensenyar a disfrutar del futbol, a veure’l des d’una altra perspectiva i a gaudir de tot el que tinc. Tampoc em vull oblidar del Mercader i de l’Iñaki, l’entrenador de la Riera.
A part del futbol, ara estàs estudiant la carrera de Nutrició i Dietètica. T’han ajudat aquests estudis a nivell futbolístic?
Sí, i tant. Quan no estudiava em cuidava i vigilava el que menjava, no obstant quan vaig començar la carrera, sobretot ara a segon, he après a enfocar la nutrició cap al futbol. Gràcies a això em puc recuperar més aviat o treure més profit a un entrenament, per exemple.
Creus que el prototip de futbolista està canviant?
Sí. Tots sabem que el futbol, tard o d’hora, s’acabarà i ens haurem de guanyar la vida d’una altra manera. Poder tenir uns estudis i estar el més ben preparats possible ens pot facilitar molt el camí.
T’està sent molt complicat compaginar els estudis i el futbol?
La veritat és que bastant. El primer any era molt complicat compaginar els horaris i els entrenaments. Aquest any els horaris són millors però la càrrega de matèria i estudis és molta i es fa molt difícil poder amb tot.
Ha estat una temporada boja, amb molts canvis i on has jugat a l’Hospitalet, Torreforta i El Catllar. Com has viscut tota aquesta situació?
No ha estat fàcil encara que tots els canvis els he fet per millorar. Vaig arribar a l’Hospitalet de la mà de Julio amb molta il·lusió i ganes perquè creia que jugar a 2ª Catalana era una gran oportunitat. Quan Julio va ser destituït, decideixo que era hora de marxar, i tot seguit arriba l’oferta del Torreforta on sabia que arribava de segon porter però, no obstant volia lluitar per la titularitat. En el moment que veig que després de 20 partits només he jugat 15 minuts deixo l’equip i llavors em plantejo si deixar el futbol el que restava de temporada o anar a algun lloc on tornés a jugar.
Tot i aquesta irregularitat, la temporada passada t’ha servit per créixer com a futbolista?
I tant. Per una part ha estat dolent perquè no he pogut tenir una estabilitat futbolística, però per altra banda he conegut a tres entrenadors i a molts jugadors dels quals he après molt i m’han permès millorar tan dins com fóra del terreny de joc.
Tenint en compte els problemes tant a nivell esportiu com institucional que arrossegava El Catllar, què et va prendre la decisió de fitxar pel club catllarenc?
La il·lusió. Estava molt cremat i l’únic que volia era tornar a jugar, a sentir-me porter. Em donava igual el tema econòmic o si em queien un grapat de gols, només sentir de nou aquesta sensació.
Arribes com a porter i acabes jugant de jugador de camp. Quines circumstàncies et porten a viure aquesta situació?
En la majoria dels casos van ser problemes físics dels meus companys, falta de jugadors a la convocatòria o la barreja dels dos.
I com vas viure aquesta experiència?
Vaig jugar mig centre defensiu i al principi estava molt nerviós perquè no sabia que fer, on col·locar-me, com jugar però reconec que va ser una experiència diferent que em va permetre veure el futbol d’una altra manera i comprovar la dificultat de jugar en aquesta posició.
Havies jugat abans de jugador?
Fa 15 anys o així quan era benjamí vaig jugar de defensa central i mai més.
Seguiràs la temporada vinent a El Catllar?
No crec. De moment tinc fitxa encara que el club no m’ha comunicat res i per tant m’estic buscant la vida pel meu compte.
Tens alguna oferta?
Tinc ofertes d’alguns equips de 3º Catalana encara que de moment no sé què faré. Aquesta temporada 2016-17 vull gaudir, jugar molt i esperar que algú em pugui veure i si la següent temporada surt alguna cosa de major categoria, aprofitar-ho i dedicar més temps al futbol.
Quines ambicions en l’àmbit professional tens?
En el futbol vull arribar el més lluny possible i saber on està el més límit. Si el tema de la piloteta no surt bé doncs