Els blaus es retroben amb la victòria en un bon partit al Camp d’Esports contra el Valencia-Mestalla. El Badalona va perdre i el Cornellà va empatar, pel que la lluita per la quarta plaça està més viva que mai
JORDI MESTRES @jordimestres7
Baixar els braços no és una opció. Després de tres derrotes consecutives, el Lleida Esportiu va agafar aire. I confiança, perquè no dir-ho. Els tres punts contra el Valencia-Mestalla retornen els blaus a la lluita per la quarta plaça. Una victòria que anava camí de ser una golejada, però que va acabar convertint-se en una autèntica agonia. Els equips del grup 3 no perdonen res i el Lleida va estar a punt de malbaratar el 3-0 que reflectia l’electrònic a un quart d’hora pel final. La jornada ha acabat sent rodona per a l’equip d’Albadalejo, únic dels catalans que ha guanyat. És per això que el Lleida, amb 50 punts, iguala el Badalona i es situa a només tres del Cornellà, que en té 53.
Els verds tenien un partit d’aquells que es poden guanyar. I és que visitaven el Deportivo Aragón, ja descendit a Tercera Divisió. El cuer va plantar cara i va fer patir el Cornellà, especialment a la primera part. A la represa els homes de Jordi Roger van millorar i fins i tot van rematar al pal. L’empat a zero final deixa el Cornellà amb tres punts de marge respecte els perseguidors quan en queden 12 en joc.
Un d’ells és el Badalona, que té el goal average empatat amb els verds però el general perdut (+7 pels verds, +2 pels escapulats). L’equip de Manolo González està fent figa en el pitjor moment i ha perdut els dos últims partits. Un punt dels últims nou, dinàmica que complica realment un objectiu impensable com el play-off. L’Ebro, ordenat i amb la disciplina que acostuma, va ser just vencedor a Montigalà.
Quatre empats a zero en 10 partits
Per a trobar la resta de catalans hem de mirar les 10 últimes posicions. Onzè és el Peralada, realment qui ho té millor de cara a la permanència, Amb 43 punts, la té pràcticament a la butxaca, encara més per les sensacions que desprèn. Chicho ha resultat tota una garantia i el filial del Girona encadena vuit jornades sense perdre. Les tres últimes, però, amb empats a zero com el d’aquest diumenge contra l’Alcoyano.
El doble dònut també va ser el marcador a uns quilòmetres de Peralada. L’Olot s’ha estancat pel que fa als resultats i només ha sumat 2 punts dels últims 8. El partit contra el Formentera es preveia com una final, però tot i intentar-ho no hi va haver victòria. Un punt separa l’equip de Raúl Garrido de la zona de promoció de permanència i dos del descens.
O el que és el mateix, del Llagostera. Els gironins són el primer equip de la zona fatídica, amb 37 punts. Podrien haver estat 39 si s’hagués mantingut el resultat a Eivissa. I és que fins al 85’ era l’equip d’Óscar Álvarez qui guanyava, però no dos punts van volar a la recta final. Qui sap si seran definitius, però el que sí està clar és que el proper partit contra l’Atlètic Balears – un punt per sobre – a casa serà fatídic, a cara o creu.
Menys patiments haurà de passar el Sabadell, virtualment salvat amb 5 punts de marge a falta de 12 per disputar. Per no faltar a la tradició, l’equip arlequinat va empatar. Vint-i-unena igualada de la temporada per a l’equip de Toni Seligrat, que anava guanyant al Villarreal B, però va acabar com la majoria d’equips aquesta jornada: empatant. Les victòries, últimament, van molt cares per tothom.
