La Primera Catalana, pendent dels grups

Els tres grups de la Primera Catalana 2021-2022 encara són una incògnita. A l’espera de la decisió de la Federació Catalana, només es pot intuir un primer esbós

Santboià i Viladecans són dos dels participants a la Primera Catalana // FOTO: Federico González
Santboià i Viladecans són dos dels participants a la Primera Catalana // FOTO: Federico González

43 equips de Primera Catalana esperen el seu destí per afrontar la temporada 2021-2022. Per primer cop des de la creació de la categoria, ara fa 30 anys, la competició es dividirà en tres grups, dos d’ells amb catorze participants i un amb quinze. Uns grups que es poden preveure però no definir.

Des de la FCF es diu que la composició dels grups es farà amb criteris de proximitat. En altres paraules, un grup de la zona nord, un altre de la zona sud i ponent i un tercer –que pot ser el més nombrós- de les comarques més pròximes al Barcelonès i Baix Llobregat, on hi ha la màxima concentració d’equips.

Perquè cadascú pugui fer les seves previsions del que es pot decidir al carrer Sicília, situarem a tots els clubs participant en funció del que podria ser, dividint Catalunya en tres zones principals i atribuint els números de grup en sentit ascendent de nord a sud.

PRIMERA CATALANA 1, AMB 12 ‘FIXES’

Les comarques gironines tenen set representants a la categoria. Per ordre alfabètic són Banyoles, Bescanó, La Jonquera, L’Escala, Llagostera B, Lloret i Palamós. És lògic pensar que tots hi aniran junts, com també que els quatre equips osonencs –Manlleu, Tona, Vic i Vic Riuprimer– es puguin afegir.

El dotzè de la llista pot ser l’únic representant del Maresme, el Mataró. Per tant, només caldria afegir dos o tres noms, possiblement de vallesans o barcelonins del nord.

GRUP 3, AMB 11 POSSIBLES

Històricament, els equips de les comarques de ponent i del sud han caminat plegats a la categoria. Alcarràs, At. Lleida, Borges Blanques, Mollerussa, Solsona i Tàrrega conformen els sis clubs de la primera opció, mentre que El Catllar, Rapitenca i Valls integren els tres de la zona meridional i Terres de l’Ebre.

En total, nou clubs, als quals es podria afegir l’Igualada –únic representant de l’Anoia- i el Vilanova, l’únic equip del Garraf. Per tant, onze clubs. Per fer grup, en calen tres o quatre més.

GRUP 2, NOMÉS PODEN QUEDAR 14 (O 15)

I arribem a la zona de més concentració, amb les comarques vallesanes, Barcelonès i Baix Llobregat com a seu geogràfica. En total hi trobem 20 clubs, que separarem per comarques, per tal que ens pugui donar una idea del que podria ser el grup 2.

La comarca amb més representants és, sens dubte, el Baix Llobregat, amb 9 equips. At. Sant Just, Can Vidalet, Gavà, Martorell, Sant Ildefons, Santboià, Santfeliuenc, Viladecans i Vista Alegre són els protagonistes.

La zona del Vallès congrega sis escuts. Les Franqueses, Mollet i Parets (Vallès Oriental) i Rubí, Sabadell Nord i Sant Cugat (Vallès Occidental) defensaran la categoria representant aquestes comarques veïnes.

Finalment, el Barcelonès compta amb un conjunt badaloní, la Unificació Llefià, i quatre representants de la ciutat de Barcelona. Són quatre històrics com Horta, Júpiter, Martinenc i Montañesa.

Si es respecta aquest ordre, és evident que cinc –o sis- d’aquests clubs s‘integraran als altres dos grups de competició, tot i que aventurar-se a afirmar quins seran és un gran risc. En qualsevol cas, el que sí se sap ja amb certesa és que els campions de cada grup pujaran directament a la Tercera RFEF i que els equips classificats a partir de la dotzena posició –a més del pitjor onzè- baixaran a Segona Catalana.

Insistim en què la distribució que exposem en aquest article no és oficial, tot i que possiblement s’ajustarà a aquest criteri. Ara només queda que feu les vostres apostes… i esperar la ‘fumata blanca’ dels dirigents federatius.