Baruc Nsue vol tornar a Tercera amb el Tona de Primera Catalana. Amb 31 anys, és cambrer de bar i quasi llicenciat en dret. El futbol ha passat a segon pla, però segueix meravellant a Osona, on va començar tot amb el ‘seu’ Manlleu
JORDI MESTRES @jordimestres7
Si haguéssim d’escollir els millors futbolistes de l’últim lustre a Tercera Divisió, segurament un d’ells seria Baruc Nsue. La ‘Perla’ va jugar dues promocions amb el Manlleu, va pujar amb el Cornellà… i es va quedar a l’atur. Com molts altres, ha patit la crisi del futbol modest i ha preferit abandonar la categoria a sacrificar-se per poc. No ha arribat a l’elit, però és feliç. Amb la seva parella a Roda de Ter, amb la seva feina de cambrer a Vic i a punt de ser advocat. Futur no li falta. Mentrestant, deixa les últimes espurnes d’una qualitat que no fa tant va meravellar a tot el futbol català.
Ell mateix explica a Futbolcatalunya el motiu d’aquesta decisió: “Quan vaig saber que a Cornellà no continuaria estava segur que tindria coses de Tercera. Així va ser, però tot el que em va sorgir no em va semblar prou motivador com per fer el pas i el sacrifici que en el seu moment comportava”. Això va passar el 2014, quan després d’aconseguir l’ascens a Segona B va quedar-se a l’atur.
Des d’aquell moment, set mesos inactiu. Baruc estava decidit a no jugar si no sorgia res interessant, perquè “el futbol modest està cada vegada més fotut”. Fins que el Tona, aleshores a Segona Catalana, va decidir fitxar-lo. No va ser una mala decisió, ja que a final de temporada es va aconseguir pujar de categoria contra el Sabadell Nord. Baruc, amb un doblet, va ser el gran protagonista.
“L’ASCENS S’HAURIA ACONSEGUIT SENSE MI”
Tot i això, “l’ascens, sincerament, l’haguessin aconseguit sense mi. L’equip que hi havia anava sobrat a Segona Catalana i mereixien jugar més amunt”. Així va ser. No obstant, per a un futbolista que sempre ha destacat a Tercera és evident que aquestes categories se li fan petites. Lluny de la supèrbia, Baruc admet que “no sóc una persona que trobi pegues a les situacions que em presenta la vida. M’hi adapto”.
El bon ambient i el tracte proper d’un club familiar com el Tona hi ajuden, sens dubte. Recorda, en certa manera, al Llagostera dels ascensos: “Tant de bo poguessim fer el que ha fet el Llagostera. Té molt mèrit, però no tothom ho pot fer”. Peus a terra, però, i “cal estar preparats per tot, tant les coses bones com les dolentes”.
“UN MIGCAMPISTA NO ES VALORA PELS GOLS”
Aquesta temporada Baruc ha jugat 12 partits i ha marcat dos gols. A simple vista, sembla una estadística discreta, però “valorar el rendiment d’un migcampista pels gols seria un error. He donat 8 assistències i això és el que em satisfà”. Ho diu un futbolista que en va fer 27 en les seves últimes tres temporades a Tercera.
Dues al Manlleu i una al Cornellà. “Vaig sortir del Manlleu perquè Jordi Roger em va trucar i em va dir que volia pujar a Segona B i ho volia fer amb mi”, explica quan li preguntem per què va deixar el club dels seus amors. I és que “m’agraden els reptes, posar-me a prova. Ell i jo volíem pujar i finalment ho vam aconseguir. Guardo molt bons records de Cornellà i anar allà va ser una decisió encertada”. L’únic lunar, que un cop aconseguit l’objectiu no és comptes amb ell.
“NO TANCO LA PORTA A TORNAR AL MANLLEU”
I el seu Manlleu? Ara, després d’una etapa difícil, torna al lluitar per estar a dalt. “Si fan les coses mig ben fetes tenen opcions de lluitar per entrar al play-off”, explica Baruc. Tornaria? “El món del futbol dóna moltes voltes i jo no tanco les portes a res”. Queda clar, encara que pel moment sembla difícil.
La ‘Perla’ hauria de trobar un projecte molt motivador per a tornar a Tercera. Li queda un any per a acabar la llicenciatura de Dret i quan acabi vol fer un màster d’advocacia. A més, treballa divendres i dissabtes en un bar de tapes de Vic de quatre de la tarda fins a quarts de dues de la nit. Té la vida encarada ja.
No té fills, però, i viu a Roda amb la seva parella Ariadna. Molts anys han passat d’ençà que se’l va començar a denominar com ‘La Perla’. Dionís Crusellas, periodista de Radio Manlleu, en va ser el responsable: “Al juvenil del Manlleu teníem molt bon equip i feiem gaudir a la gent que venia a l’estadi. Suposo que en Dionís per alguna acció em deuria dir la Perla Negra i d’ençà d’aleshores se’m coneix així”.
Baruc, Perla… només demana un regal als Reis Mags d’Orient: “Demano salut i felicitat pels que m’envolten i continuar amb la vida, que si l’aprofites és molt maca viure-la”. Tornar a gaudir d’ell al grup 5 sí que seria un bon regal. Fins aleshores, quedaran els records de tot l’espectacle que va ser capaç d’oferir. La ‘Perla’ brillava i segueix brillant.