A falta de dues jornades pel final, la derrota del líder Castelldefels a Igualada ha posat la lluita per l’ascens més viva que mai al grup 2 de Primera Catalana, donant opció a equips que semblaven morts. L’altra cara és pel Reddis, el quart que baixa a Segona Catalana
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Si el cap de setmana passat semblava tot, gairebé decidit i el Castelldefels tocava amb la punta dels dits la Tercera Divisió, set dies més tard la situació s’ha ajustat i de quina manera. A dos partits per la conclusió de la competició no hi ha res sentenciat i cap dels equips que lluiten per pujar han dit la seva última paraula.
Una situació provocada en gran part per la derrota del líder a Les Comes. El Castelldefels va viatjar fins a Igualada per protagonitzar, sense cap mena de dubte, el partidàs de la jornada i que de pas tancava la jornada. Va ser un partit trepidant, com reflexa el 3-2 final. Els grocs van jugar amb la pressió de saber que el seu immediat perseguidor, el Santboià, havia guanyat. Va ser un partit amb una gran primera meitat i ocasions clares per tots dos equips, però el primer a colpejar va ser el conjunt local mitjançant Fran Arévalo al min 23 de penal. Els igualadins van continuar estrenyent a la recerca del 2-0, encara que el que va arribar va ser l’empat obra de Jairo a passada de Patrick. Amb les taules al marcador va finalitzar el primer temps. Just a la represa Del Moral, de penal molt rigorós, va capgirar el lluminós. Els últims minuts de l’encontre van ser d’infart, al 87 Javi Calvo va cometre penal sobre Pacheco, el que va significar la seva segona groga i va haver d’abandonar el terreny de joc. El penal el va transformar Fran Arévalo, qui va liderar als blaus i va fer un dels millors partits de la temporada. L’empat a 2 feia presagiar que l’encontre acabaria amb el repartiment dels punts, no obstant al minut 89 Pau va marcar el tercer pels de l’Anoia. Gran temporada dels locals, quarts a la taula, immersos de ple en la lluita per pujar i que continuen invictes a casa.
Si el líder va tancar la jornada, un aspirant a l’ascens, el Vilanova, la va obrir dissabte a la tarda. Els de Dani Gimeno es van desplaçar fins a Torredembarra amb l’obligació de guanyar i apropar-se de nou a la zona d’ascens. Els del Garraf no van fallar, tot i que van haver de suar de valent, sobretot durant els primers 45 minuts on es va veure un partit igualat i amb ocasions pels dos. Els de Gimeno es van avançar ben aviat, al minut 8 Aleix va perforar per primer cop la porteria local. Els d’Isaac Fernández no es van venir abaix i van veure com Joan feia l’empat al min 22. L’alegria torrenca no va durar gaire, ja que 8 minuts més tard, Juanjo Carricondo va transformar un penal més que dubtós, el qual “l’àrbitre el xiula si el vol xiular” va confessar l’entrenador visitant. Amb l’1-2 es va arribar al descans. Segons 45 minuts marcats per la greu lesió del jugador local, Manu Sosa, que va tenir l’encontre aturat més de 15 minuts. Aturada que va afectar molt a la Torre i que va saber aprofitar el rival. Primer Oriol Codina la 60 i després Adri Alonso al 65 van posar l’1-4 definitiu. “Tres punts importantíssims per l’equip després de la derrota del cap de setmana passat i d’una setmana agitada a nivell de directiva i on els ànims estaven tocats” declarava Gimeno.
Cara i creu
Si una cosa estem veient amb el pas de les jornades, és la gran igualtat que està regnant en aquest grup 2 de Primera Catalana. Ningú es pot relaxar i qui ho faci, corre el risc de despenjar-se de la zona de privilegi o allunyar-se de la salvació. En aquests moments la tranquil·litat, en molts equips, brilla per la seva absència i els nervis poden jugar males passades.
Dos equips que van gestionar de manera diferent aquests nervis i amb resultats totalment oposats van ser Santboià i Balaguer. El Santboià, segon classificat, tenia un encontre complicat a la Terra Ferma contra un Lleida Esportiu B que està completant una grandíssima temporada. Els visitants van demostrar que estan dalt per mèrits propis i amb la seva victòria per 0-3 van donar un gran cop de puny damunt la taula. Josele al 25, Álex Ruíz al 42 i Bravo al 47 van arrodonir un triomf que els permet co-liderar la classificació i somiar amb l’ascens directe.
Per la seva banda el Balaguer, que a priori, tenia un partit més assequible contra el Viladecans, va veure com els del Baix Llobregat, molt necessitats de punts per fugir de sota, van remuntar un partit que els visitants tenien guanyat fins al minut 88. Un minut 88 clau pels locals, primer, pel gol de David Castellanos que va igualar el gol inicial d’Adri Fernández al 56 i segon, per l’expulsió de Carlos Lerín que els deixava amb un menys. Tot i això els de Raúl Paje no van abaixar els braços i van veure com la seva lluita es veia recompensada amb el gol d’Espinosa al 89. Triomf per respirar una setmana més i per agafar forces per les següents batalles. ‘Doblet’ per Paje que no només va celebrar la victòria del Vila sinó també l’ascens de la seva Unificació Bellvitge a la Divisió d’Honor Juvenil.
Llàgrimes de descens i de permanència
Era la crònica d’un descens anunciat i aquest cap de setmana s’ha produït. El Reddis, després de lluitar durant tota la temporada contra una sèrie d’adversitats de tot tipus, ha baixat a Segona Catalana, això sí, donant la cara fins a l’últim partit. Els del Baix Camp van jugar a Sant Carles de la Ràpita en un encontre on els tres punts eren vitals per a tots dos. La Rapitenca estrenava nou tècnic a la banqueta, en Joan Anton Pallarés i el seu debut no va poder ser més satisfactori: gran triomf i la salvació a tocar. Per la contra, els de Miguel Aguza van patir la golejada de la jornada al encaixar 6 gols. Els locals només van necessitar 20 minuts per encarrilar la victòria amb els gols de Sergi José (figura del partit) al 15 i Xavi Marques al 20. Com si no fos suficient el resultat, les coses encara es posarien pitjor pels reusencs amb l’expulsió de Pol al min 22. També va ser expulsat de la banqueta visitant l’Alberto Ávila. Els locals no van desaprofitar la superioritat numèrica i dos gols més de Sergi José al 33 i a 39 va posar el 4-0 amb el que es va arribar al descans. Álex Fores i, de nou Sergi José, amb el seu quart gol, van aconseguir el “set” i el matx.
On també van haver llàgrimes d’alegria i de tristesa va ser al Municipal de Sant Ildefons, on locals i visitants lluitaven per objectius molt diferents. El Sant Ildefons buscava la permanència matemàtica mentre que el Terrassa 1906 volia aconseguir el seu segon triomf consecutiu que li permetés sortir de la ‘maleïda’ catorzena plaça. L’objectiu dels egarencs es va quedar en un simple miratge. Els del Baix Llobregat van sortir a per totes i no van tardar gaire en obrir el marcador amb un gol de Víctor al minut 19. El partit no va tenir molt més fins al minut 88 quan Eduard va ampliar el resultat fent el 2-0. Els visitants van marcar un minut més tard quan Ratera va transformar un penal, però ja era massa tard per la remuntada. Derrota i expulsió de Jesús Requena per uns terrassencs que hauran de seguir lluitant contra ells mateixos i contra els altres si volen continuar a Primera un any més.
Un altre equip que va poder celebrar la salvació va ser el Vila-seca, que tot i sortir derrotat del Municipal d’Aiguadolç, es va veure afavorit per la derrota del Terrassa 1906. Pel que fa a l’encontre el 3-2 final va ser un càstig massa dur per uns tarragonins, que de nou, no van tenir la sort de cara. Toñin van avançar als d’Edu Franco al minut 27, però tan sols 6 minuts més tard, Geri va aconseguir l’empat transformant un penal. Un doblet de Marce a la segona meitat als minuts 51 i 70 van obrir escletxa pels sitgetans. El 3-2 el va firmar Danilo des dels onze metres. Derrota dolça pels locals que seguiran a la categoria la temporada del seu ascens.
Per últim la jornada 32 ens deixava dos partits on cap dels quatre implicats es jugava res. El Vista Alegre va rebre al Jesús i Maria i va haver de treballar i suar molt per endur-se els punts. Samu al 14 va fer el gol dels visitants i Dani al 39 va posar les taules al lluminós. D’aquesta manera es va arribar a la fi dels primers 45 minuts. Els locals no van acabar de tancar l’encontre fins als minuts finals quan Naoufal El Ghrim al 80 i Javi Jarabo al 87 sentenciaven. Gran temporada pels dos dels equips revelació.
L’altre encontre on tot estava dat i beneït era El Catllar- Amposta. El duel de descendits va finalitzar amb una nova golejada pels visitants. Aquesta vegada es van emportar una maneta, signada per Callarisa al 3, Adrià al 45, Guillem Ripollès al 64, Becerra al 81 i Erik al 84.