Jordi Roger porta tota una vida com a tècnic verd i té assegurada la banqueta de cara a la propera temporada. Vol dirigir el Cornellà un any més a Segona B
JORDI MESTRES
Fa vuit anys, Jordi Roger es va convertir en un dels molts entrenadors que formen part del futbol base a Cornellà. A l’enyorada Via Fèrrea, va conduir al Juvenil A a una de les millors temporades de la seva història. L’experiència, li va servir per a ocupar la banqueta del primer equip. Ja al Municipal, ha viscut dos play-off d’ascens a Segona B, un campionat de lliga de Tercera i els setzens de final de la Copa del Rei. Una trajectòria impecable, que li ha servit per a guanyar-se la renovació, tot i estar en descens. Lluny d’acomodar-se, parla clar: “No pretenc ser el Ferguson del Cornellà”.
Com va el Sant?
Anar fent. Un dia normal.
Li han regalat algun llibre?
De moment no. No m’han regalat res, tu. He anat a treballar al col·legi i encara queda dia. Espero tenir-ne un a la tarda. La meva dona mai falla.
Un sant més que passa a Cornellà, i ja en són uns quants…
Buf! Potser vuit ja… Ara no ho recordo i ja són molts. Aquesta tarda a entrenar i a preparar el partit de l’Hércules. No hi ha més.
Comença a ser rutinari això.
S’associa Jordi Roger a Cornellà, però tampoc m’agradaria que m’associessin com a home de club. Treballo molt a gust amb Andrés Manzano, però al final la vida de l’entrenador manen els resultats. M’han donat un vot de confiança que ja m’havia guanyat altres anys.
Cap als jugadors, sí que és veritat que té un bloc de jugadors en els que hi confia molt. No hi ha tanta diferència entre el Cornellà de fa dos anys i l’actual.
També perquè s’ho han guanyat ells. Jo no regalo res a ningú. Si la plantilla que tinc hi ha jugadors de Tercera és perquè m’han demostrat que poden estar a Segona B. Sempre intento tenir el millor equip possible dins de les nostres possibilitats.
S’ho han guanyat amb la Copa del Rei juvenil, l’ascens a Segona B i els setzens de Copa del Rei.
Hem fet coses molt grans, tant amb el juvenil com en el primer equip. Dos play-offs d’ascens, ser campions de lliga. Al final al futbol no es pot viure del record i ens hem de centrar en intentar salvar l’equip a Segona B. És el que toca. Ningú s’enrecordarà de res anterior si no aconseguim l’objectiu. El futbol no té memòria.
L’eliminatòria contra el Madrid va descentrar l’equip?
Segurament. Ha estat el millor i el pitjor que ens podia passar. És una experiència inoblidable, no ens ho treu ningú haver jugat dos partits contra el campió d’Europa. Hem anat al Bernabéu i hem jugat davant de 60.000 persones. Però al final, aquest premi ens ha perjudicat perquè ens hem distret del que al final era el més important: la lliga. Abans de la Copa estàvem en una posició còmoda i en aquell mes i mig vam fer 3 punts de 27. Hem anat a remolc d’aquella època.
La Copa també va suposar el naixement del club de fans Jordi Roger.
És una anècdota més d’aquella etapa tan maca. Són companys meus de classe de l’EGB, imagina’t. Vam estar vuit anys junts i manteníem el contacte. Arrel de l’eliminatòria es van animar a fer el club de fans. Els hi estic molt agraït.
Aquesta temporada ha vist perillar la seva banqueta?
No. En tot moment, Andrés Manzano i la junta directiva m’han donat suport. Tenia un crèdit guanyar pels set anys a l’entitat, però al final l’entrenador depèn dels resultats. Quan no va bé, el futbol no té passat. M’he sentit molt recolzat. Al gener ja m’estaven oferint la renovació. Quan has fet 3 punts de 27 que et donin confiança per seguir diu molt del club. No és normal estar en descens i que t’ofereixin la renovació.
De fet, és un dels pocs tècnics de Segona B que sap que mantindrà la banqueta l’any vinent. Per no dir l’únic.
Són vuit anys a la casa. Ens coneixem molt. Crec que demostra la total confiança que la junta directiva i Andrés Manzano tenen en el meu treball. Sabíem que seria un any difícil i és d’agrair.
Quan arribarà el moment de marxar?
Ho sabrem tant jo com el club. Arribarà un dia que diguem que ja ho hem fet tot. No seré ni pretenc ser el Ferguson del Cornellà. Sé que no estaré vint anys aquí. El futbol dóna moltes voltes.
La Segona B és la categoria menys agraïda per a un equip i un entrenador?
Hem après molt. Si l’any que ve estem a Segona B, sabrem que és una categoria molt dura. Els equips són molt professionals. Hi ha pressupostos molt molt grans i requereix molt sacrifici. Al final, també és molt maca. Hi ha equipassos i camps d’un altre nivell.
Com veu els equips catalans?
Excepte nosaltres i el Sant Andreu, la resta molt bé. Nàstic serà campió, Lleida i Reus poden fer play-off. L’Hospitalet i el Badalona estan fent una temporada espectacular i lluiten per entrar a Copa del Rei. L’Espanyol B va fer una primera volta impressionant… No sé si em deixo algú. El Sant Andreu ho té complicat i nosaltres estem allà intentant salvar-nos.
Hi ha un tòpic que diu que el millor atac és una bona defensa i a Segona B les defenses són una garantia. Menys al Cornellà…
Sí. És el hándicap que hem tingut. Gols fem i generem ocasions. El nostre problema és que hem encaixat molt en contra. El Nàstic ha estat 20 partits amb la porteria a zero. Huracán amb Seligrat, el mateix. Estan a dalt per la defensa, no perquè marquin quatre gols cada partit. Tot és molt competit i es guanya o es perd per petits detalls.
Al gener hi va haver 5 baixes. Hi va haver un error de planificació?
Els primers partits estàvem a dalt i ho fèiem bé. Pot ser que ens equivoquéssim i hi ha un mercat d’hivern que vam aprofitar. No parlaria d’error, sinó que potser els jugadors no van donar o no vam saber treure’ls-hi rendiment. Al món del futbol passa.
Un dels que ha arribat és Enric Gallego. Només rendeix a Cornellà?
Suposo que es sent molt valorat aquí. Sap la confiança que tenim en ell i per a un jugador això fa molt. A Badalona i a Olot no va tenir el seu millor rendiment. Va costar, perquè no venia en el seu millor moment física i mentalment. Ens ha donat un plus que no teníem.
Hércules i Alcoyano fora. Mestalla i Lleida Esportiu a casa. No és un calendari que convidi a l’optimisme.
Tots els partits són molt igualats. Sense excepció. Tothom s’hi juga molt. Serà complicat de jugar i qui cometi menys errors serà qui s’endurà els punts. Ens es igual el rival i hem de sumar el màxim per a salvar-nos.
A Badalona li vam preguntar pels punts que falten per a salvar el Cornellà. No es va mullar. Ara ho veu més clar?
No t’ho puc dir. Potser són 7 els que hem queden o els 45 no són suficients. No sé el que farà la resta ni jo mateix. Aquesta setmana ja ho veurem més clar.
Com a entrenador quin referent l’ha marcat?
He tingut alguns que m’han agradat per tenir els equips molt treballats. Gavarrós, un home de futbol base. Unai Emery per a mi és un grandíssim entrenador que sempre ho ha fet molt bé. És un treballador nat. Cholo Simeone… Al final em quedo amb entrenadors que treuen el màxim rendiment a l’equip que tenen.
I Carletto?
No l’he dit, ni tampoc Guardiola. Són entrenadors d’elit, que al final tenen als millors del món. No és fàcil, tampoc. Al final, el més complicat és gestionar els jugadors que tens. En un vestuari d’aquests és molt complicat i té molt de mèrit.
Fins quan pensa entrenar?
Tota la meva vida. Si em deixen.
Amb la forma que viu els partits, com acabarà la seva salut?
(Riu). Això es porta dins. El futbol es viu amb passió. Tan de bo pogués estar més tranquil, però no puc. Intentaré entrenar tota la meva vida. Fins que pugui. A vegades acabo els partits més cansat que algun jugador.
L’única estona que està relaxat són els primers cinc minuts del descans.
Té una explicació molt senzilla. Primer, vull parlar amb el meu cos tècnic per a veure el missatge que hem de donar al vestidor. Mirem les estadístiques per a tenir-ho tot controlat. També necessito que els jugadors entrin, es calmin, parlin i rebaixin pulsacions sense estar jo. Sempre he fet això.
El proper Sant Jordi estarà a Cornellà?
Si tot va bé sí i a Segona B.