La Bòbila va viure una de les grans tardes de la seva història. El CF Gavà va certificar el seu retorn a la Segona B després d’eliminar a un complicat Castellón a una llarga tanda de penaltis. Eufòria dels de Juanma Pons a casa
La grandesa i la misèria del futbol, aquest esport capaç de fer embogir al més tranquil en situacions límit. Tot, resumit en més de 210 minuts de joc. Els 180 del temps reglamentari dels partits d’anada i tornada, els 30 de la pròrroga i els que van contenir la gran rifa dels penaltis, on la sort va ser blaugrana.
El Gavà va guanyar el bitllet que buscava des que va quedar aparellat al Marino de Luanco, a la primera eliminatòria. Un bitllet que torna a l’equip gavanenc a Segona B, la categoria que van perdre la temporada 2009-2010. I un bitllet que ara fa any i mig, quan Pons es va incorporar a un equip en plena crisi, era gairebé impossible d’imaginar.
Però el futbol dóna moltes voltes i a Gavà s’han oblidat les penes. L’equip de La Bòbila es presentava amb l’avantatge del 2-2 de l’anada, pel valor doble dels gols en camp contrari, aquell dia en què Fabiani va ser un malson als primers 15 minuts però en què es va reaccionar abans del descans. Aquest diumenge, història invertida perquè els gavanencs manaven abans de la mitja part per 2-0.
Van ser dos gols de bandera. El primer, del lateral Jaime Hernández que es va inventar una jugada de luxe per sorprendre Campos. El segon, de l’home de les assistències, David Jiménez, executant una rosca tremenda a l’escaire de la porteria castellonenca.
Ni el més optimista podia creure el que estava veient a una grada plena de gent #futbolcat, si se’ns permet la utilització de la popular etiqueta de Twitter. Presidents, entrenadors, jugadors… i representació d’un dels equips que ‘jugava’ amb el Gavà, el Granollers, patint per evitar un descens no compensat a Primera Catalana, com també ho feia el Girona B, el Blanes i l’Arbúcies per no baixar a Segona, Tercera i Quarta, respectivament.
REACCIÓ VISITANT
Però la història del partit reservava espai pel patiment. El Castellón de Kiko Ramírez no es rendia, amb el suport dels 500 incondicionals que es van quedar afònics cantant l’himne del “pam pam orellut” que representa una forma d’entendre el futbol. Antonio, substitut de l’exbarcelonista Ebwelle a l’inici de la segona part, va emmudir la part gavanenca de La Bòbila amb una rematada fàcil al punt de penalti i habilitant l’altíssim Fabiani perquè establís el 2-2.
Moments d’angúnia i de manca de claredat per part dels de Pons, amb complicacions quan Nico Kata va veure la segona groga. Tot i això, no van passar ni uns segons quan el partit es va equilibrar per la vermella directa a Castells, a poc que es complís el temps reglamentari i els dos equips anessin abocats a la pròrroga.
Els 30 minuts extra no van canviar res, malgrat que les millors ocasions van ser per l’equip de Kiko Ramírez, el tècnic que va substituir al seu dia Ramon Maria Calderé i que va fer somiar l’afició del Castellón amb fer el pas cap a la Segona B, com anys enrere també va il·lusionar els seguidors del CE L’Hospitalet en una inoblidable promoció a Segona A en què el Leganés va evitar la gesta riberenca.
Però Gavà també volia el seu lloc a la història. I s’havia de guanyar des dels 11 metres en direcció a la porteria on s’havien marcat tots els gols del partit, la porteria del costat mar, la del marcador. No fallava ningú fins que ho va fer Éric Pujol. Campos el va endevinar les intencions… com també ho va fer Éric Alcaraz a l’estrella del partit per part del Castellón, Antonio. La tanda va anar a la ‘mort sobtada’ i després que Luismi enviés el seu xut als núvols, el defensa Jean Marc Faye, el popular Marco, no va perdonar.
Marco, com Toni Lima al seu dia, es va fer un lloc a la història del club amb un dels gols que cap seguidor gavanenc podrà oblidar. És la glòria d’un futbolista que va canviar la categoria d’un CF Gavà que torna a ser de bronze i, de pas, fa feliç a altres clubs catalans que patien pels ‘no compensats’. Una jornada d’alegria.