L’arbitrària i capritxosa voluntat de la Federació Catalana de futbol a l’hora de confeccionar els 3 grups de Primera Catalana ha fet que el president de la UE Tona, Joaquim Carandell, reaccioni amb senzillesa però amb duresa: ‘la gàl·lia osonenca, enfortida a còpia de patacades‘
La gàl·lia osonenca, enfortits a còpia de patacades, sí. Quan estàvem recuperats a nivell esportiu i amb les piles carregades i a punt per engegar, un altre cop ens tornen a deixar Knock-out, però ara és una patacada inesperada, un acte administratiu, unilateral i per tant arbitrari
El repartiment dels 3 grups de la Primera Catalana, obliga als 4 equips d’Osona a abandonar els tradicionals enfrontaments amb els gironins, als quals s’incorporen part d’equips del àmbit del Barcelonès, i ens mena a competir amb equips del Baix Llobregat i Vallés Occidental.
LA GÀL·LIA OSONENCA RESISTIRÀ
Suposo que qui ho ha perpetrat, ha quadrat els grups perquè l’hi sortissin els números, a despit de que a nosaltres no ens surtin.
Resulta que l’ens tot poderós que regna en el “NOSTRE” futbol, que fa i desfà a la seva manera i que podem pensar que deixa a l’atzar qualsevol decisió que ha de prendre, una vegada més, ha tornat a demostrar el seu egocentrisme i la poca sensibilitat (per no dir nul·la) que li queda cap als clubs.
Cosa que ens diuen que és tot al contrari, ja que sempre es veneren de que estan al servei i a disposició dels clubs, o això ens volen fer creure.
EGOCENTRISME I POCA SENSIBILITAT
És per això, que podem dir ben alt que una vegada més els perjudicats som nosaltres, els contribuents. De la temporada passada podem dir clarament que van ser-ho els clubs de Segona Catalana, o aquell equip de Tercera Catalana que els van obligar a competir, o el cas concret del CF Gandesa de Primera Catalana… i podríem seguir amb una llarga de llista de víctimes que han deixat pel camí, gràcies a les decisions preses per part de la FCF.
Lluny meu el parlar per la resta d’equips osonencs, que prou feina tenim, m’atreveixo a dir, però, que els grans perjudicats d’aquesta “reestructuració” de grups, hem estat els 4 clubs de la petita gàl·lia d’Osona.
Resulta que la temporada passada es va fer el subgrup 1A, amb equips únicament de la província de Girona i la comarca d’Osona, i el subgrup 1B amb equips del Maresme, Barcelonès i Vallès Oriental i Occidental.
UN SENSE SENTIT QUE NO S’AGAFA PER ENLLOC
Aquest any i sense que ningú s’ho esperés han decidit que els 4 equips de la comarca d’Osona baixin (travessant Vallès Oriental) fins al Baix Llobregat, Vallès Occidental i alguns punts del Barcelonès per a competir en el grup 2, un sense sentit que no s’agafa per enlloc i encara menys fent una distribució geogràfica mirant el mapa de carreteres de Catalunya.
Havent sentit d’anys enrere de les dificultats que tenia la gent d’Osona per connectar amb Girona i per anar a la Costa Brava, que s’havia de baixar fins a Granollers per tornar a pujar, quan ara ho tenim en meitat de temps per la C-25, dit Eix Transversal.
Tot això ara superat amb l’estalvi de temps que suposa i els lligams establerts dels últims anys, ja que havíem creat un vincle, crec, Girona-Osona on jugadors, entrenadors i directius teníem una bona sintonía.
UN ACTE FUNCIONARIAL INCREÏBLE
Empesa segurament pel tarannà similar o pel simple fet de competir i compartir, durant tantes temporades seguides, vivències futbolístiques, una relació que no podrem seguir fomentant amb tanta naturalitat. Doncs tots això se’ns envà Congost avall, amb aquest acte funcionarial.
Aquestes paraules no son escrites ni des del rancor, ni molt menys des de l’odi. Son redactades per fer reflexionar i fer entendre als dirigents de la catalana que no poden anar fent cops de volant com si no passés res, com si només existissin ells.
Darrera d’aquesta decisió com moltes d’altres que s’han pres hi ha molts perjudicats. I la Federació és o hauria de ser de tots, d’aquests equips de Primera Catalana i el de categories inferiors, que fem les mil i una per tirar endavant, que invertim les nostres hores lliures deixant de fer moltes altres coses per mantenir viva aquesta flama que tots els que hi som volem seguir fent créixer.
LA FEDERACIÓ ÉS O HAURIA DE SER DE TOTS
I que estem conformant la base de la piràmide del futbol català, que coronen aquells que després ens demanen que els votem. Ja ho fem i ho seguirem fent, però com a bescanvi del vot, els hi reclamem aquesta sensibilitat, aquest sentit del perquè de les coses, aquest apropar-se al territori, baixar a la gespa, de vegades al fang, d’aquests equips petits que amb tot el nostre esforç, fem possible el seu lluïment.
No els hi demano pas que els hi caigui la cara de vergonya, però sí aquest amor i devoció pels clubs petits que apleguen dins l’ens federatiu. Clubs que podem entendre i superar els cops esportius, però restem desconcertats i abatuts pels administratius.
ANIRIA BÉ ESCOLTAR ALS ALTRES
Ja només per acabar, dir que la UE Tona tornarà a donar el millor de sí per seguir tenint objectius ambiciosos, i per moltes pedres que hi hagin al camí, seguirem empenyent per assolir-los i estar preparats pel què ens depari al futur.
Això sí, per properes reestructuracions agrairíem, sobretot, que s’escoltés l’opinió, ni que sigui escoltar, dels afectats. En resum: La gàl·lia osonenca, enfortits a còpia de patacades.
Joaquim Carandell Vallduriola
President UE Tona