Joan Agustí, president de l’Olot, reclama un canvi d’estructura al futbol per convertir-lo en més just i eficient. El dirigent lamenta que l’opinió pública i les entitats federatives no siguin conscients d’aquesta problemàtica
redaccio@futbolcatalunya.com
Joan Agustí (1953) acaba de complir la majoria d’edat com a president de la Unió Esportiva Olot. Fa 18 anys que és el màxim dirigent del club garrotxí i 20 que forma part de la junta directiva. Fill de president, durant el seu mandat el club ha encadenat una gran quantitat d’ascensos, entre els que destaquen els quatre a Segona B/Segona Federació. La Garrotxa, que té un 1% de les llicències federatives de Catalunya, té un dels clubs que ha competit millor aquest segle.
Això, vist el fatídic panorama d’ascensos del futbol català, és destacable, però l’Olot és especial per altres temes. Acaba de superar els 1.000 socis i aspira a arribar als 3.000 i aquesta vessant, la social, és el pal de paller d’un club que defensa el “futbol social sostenible”. Aquesta proposta xoca frontalment amb la forma de fer d’entitats federatives. La punta de la piràmide, qui ha de canviar tot, no està per la labor de fer-ho. Però Joan Agustí, amb veu baixa però ferma, no deixarà de denunciar una situació preocupant pel nostre futbol.
FIDELITAT, IDENTITAT… AGUSTÍ (UE OLOT)
El president de la UE Olot fa vacances o no?
No.
Mai?
Sí, de tant en tant. A casa no arribo mai al tercer avís. La veritat que l’Olot és un club molt treballat, però no solament jo sinó també molts membres de la junta directiva. Per estar en un club de Segona B, que ha quedat quatre vegades campió de Tercera en una ciutat de 38.000 habitants i amb una comarca tan petita és el que toca. Representem menys d’un 1% de les llicències de futbol de tot Catalunya. Costa esforç i li dediquem amb molt de gust.
“EL FUTBOL VEU ELS AFICIONATS COM A CLIENTS”
Divuitena temporada al capdavant de l’entitat. Això no crema?
I tant que crema. Jo diria que el futbol sí que crema, però dona moltes alegries. Hi ha un tema que en aquesta entitat ens ho prenem molt seriosament. És un exercici de responsabilitat perquè no ens agrada com està muntat el món del futbol i nosaltres som una resposta clara i molt contundent i repetitiva. Ni mitjans de comunicació, ni organismes oficials ni la mateixa societat s’adonen. Tothom gaudeix molt de l’Eurocopa, veient la Roja en un futbol que veu els aficionats com a clients i amb fons d’inversió procedents de països de baixa ordenació social com a propietaris dels clubs.
Acaba de començar la pretemporada. Quin va ser el seu primer missatge cap a la plantilla i el cos tècnic?
L’objectiu que demanarem aquest any és, primer, ser responsables i competir per aguantar la categoria i quedar el millor classificats possibles. A més, defensar el model de club que té l’UE Olot, que és molt diferent de la resta. Volem que això arribi als jugadors i a l’afició i que realment tots defensem que un altre futbol ha de ser possible.
“NOSALTRES SOM UNA RESPOSTA CLARA, MOLT CONTUNDENT I REPETITIVA”
Repetir els números de la temporada passada és gairebé impossible. Les paraules promoció o playoff les tatxem?
De sortida les tatxem i fins que no haguem assolit la permanència doncs no podrem anar a per objectius més ambiciosos. Sí que hem fet coses molt difícils. Hem aconseguit quatre ascensos de Tercera Divisió, tres amb playoff i un sense. Són tres campionats i un subcampionat. Això no s’ha fet a la història del futbol català.
Són 9 altes, 9 baixes i 10 jugadors que continuen aquesta temporada. Això és suficient per mantenir aquesta nova categoria?
En primer lloc mantenim l’entrenador. Hem canviat el segon entrenador. El preparador físic segueix sent el mateix i a nosaltres ens agrada la plantilla que ha fet Sergi Raset. Potser ens haguéssim volgut quedar algun jugador dels que ha marxat, però hem pogut reforçar la plantilla. És estructurada i s’han millorat alguns punts per aguantar la categoria i millorar el paper que hem fet a les últimes experiències a Segona B.
“EL FUTBOL CATALÀ TÉ UNA ESTRUCTURA QUE S’HA DE CANVIAR”
Quatre catalans de quatre que van participar van quedar eliminats al playoff d’ascens a Primera Federació la temporada passada. Somriu per no plorar suposo oi?
Soc perfectament conscient de la situació i l’hem repetit 50.000 vegades. L’Olot l’ha dit en mitjans de comunicació, al president de la Catalana, al president de l’Espanyola, a la Secretaria General de l’Esport. Només ens falta dir-li al president de la Generalitat, a qui no vam tenir el gust de veure el dia de la final de la Copa Catalunya. Tampoc va venir la secretaria general de l’esport. El futbol català i espanyol té una estructura que s’ha de canviar totalment si és que aspirem a que siguin justos i eficients.
“TENIM UN ENTRENADOR QUE ENS AJUDARÀ MOLT EN L’ASPECTE DE LA COMPETITIVITAT”
Ara parlem d’això, però profunditzant en la plantilla vostè ha dit algunes vegades que li agradaria presència del planter al primer equip. Això és qüestió de temps oi?
Nosaltres representem l’1% de les llicències de futbol de Catalunya. És difícil tenir un futbol base competitiu. Nosaltres ara tenim un juvenil a nacional per segona temporada i aquesta pretemporada hi haurà vuit jugadors de la base amb el primer equip. Per tant considerem que la seva presència està en una fase ascendent.
Per acabar i que consti en acta: l’objectiu d’aquesta temporada és no baixar?
Jo no diria lluitar per no baixar, diria lluitar per fer el millor partit possible cada partit. La temporada es defineix a cada partit i nosaltres som un equip que moltes vegades hem fet un bon joc i hem acabat baixant i aquesta temporada tenim un entrenador (Pedro Dólera) que crec que ens ajudarà molt en l’aspecte de la competitivitat. Lluitarem per no baixar i per estar el més amunt possible i donar alegries a la nostra afició.
“LA 1ARFEF ÉS UNA MÀQUINA DE CREAR PROBLEMES ECONÒMICS ALS CLUBS”
Vostè creu que és necessària aquesta presència de l’UE Olot al futbol professional a mig termini?
El futbol professional és LaLiga i com bé saps és Primera i Segona Divisió. S’ha de passar abans per Primera Federació. A les comarques de Girona tenim el Girona a Primera Divisió i Champions, després a Segona i Primera Federació no hi ha ningú, a Segona Federació està l’Olot, a Tercera L’Escala, Peralada i Girona B, tres equips. Històrics com Palamós o Figueres estan a la categoria elit. És molt complicat arribar al futbol professional, encara més amb la categoria que es va crear de la Primera Federació. Aquesta competició és una màquina de crear problemes econòmics als clubs.
Com es fidelitza un soci?
Li hauríem de preguntar a l’Eibar o al Sant Andreu. El que veig en el cas del Sant Andreu, per exemple, és que quan van bé tenen molts socis i quan van malament en tenen pocs. L’Europa també. Nosaltres quan anem bé no en tenim tants. Al País Basc és diferent. Eibar és un poble de 30.000 habitants i el seu club sempre ha tingut molts socis i sempre han estat. Ha estat gairebé sempre a Segona i Primera Divisió. Les combinacions de fidelitat i sentiment identitari dins del futbol català diria que van coixes. Nosaltres intentem posar crosses, però clar fem el que podem. Realment la gent durant l’Eurocopa no ha existit res més. Nosaltres aquest dimecres juguem contra el Girona i no hem tingut espai per promocionar el partit, no hem tingut audiència. No som la veu que clama en el desert, però sí una veu independent que parla de temes que altres entitats no parlen i no acabem de conscienciar la gent de que el futbol ha de tenir identitat.
“SOM UNA VEU INDEPENDENT QUE PARLA DE TEMES QUE ALTRES ENTITATS NO PARLEN”
Aquest missatge de d’integració, de projecte social, de sostenibilitat, solidaritat creu que arriba a la gent?
Segurament nosaltres som dolents comunicant, començant pel president. La gent no sap que quan vam acabar la temporada plantilla i cos tècnic del primer equip masculí i femení van anar a la presó de Figueres. La gent no sap que nosaltres renunciem a vendre la roba i que passem tot el marge a Integra, donant vida i integració a persones amb discapacitat. La gent no sap que nosaltres fa 13 anys que fem un partit per Caritas.
La gent no sap que al camp de l’Olot hi ha partits que hi ha un autocar per recollir sang al banc de teixits. La gent no sap que nosaltres tenim un conveni amb Òmnium per promocionar que es parli en català i traslladar el nostre idioma i cultura al terreny de joc. La gent no sap que l’Olot és un club que té un 28% de nens i nenes becades. Som un cas absolutament diferent de la resta de clubs i quan la gent se n’adona diu que està molt bé. Però realment promocionar un club que tingui un compromís competitiu-educatiu-esportiu-social-integratiu-inclusiu és difícil. Nosaltres creiem en el futbol com a eina social, però costa traslladar-ho a la opinió pública i costa que la ciutadania li agradi això. Estan més per si la Roja guanya o perd i per aquestes coses.
“COSTA QUE A LA CIUTADANIA LI AGRADI EL FUTBOL COM A EINA SOCIAL”
Això ho fan perquè estan super convençuts.
El primer any podries dir “mira, quina moda té l’Olot”. Quan vam guanyar el tema del 10% d’IVA de les entrades la gent podria dir “mira els de l’Olot quines coses fan”. És una cultura a Olot que voldríem que s’extengués a tot l’esport. Per què no tenim clubs més identitaris? Per què no tenir la regla del 51% com a Alemanya? Per què no tenir els clubs més ben situats a les ciutats? Lluitem per això i tenim un posicionament potent, que no va a favor ni en contra. És com creiem nosaltres que hauria de ser el futbol i no renunciarem a explicar-ho. Coincidim o no coincidim amb les tendències del capdavant de les federacions, però, si no hi coincidim direm el que nosaltres creiem, perquè només faltaria que no ens expresséssim ni diguéssim el que nosaltres considerem.
Com es pot equilibrar un pressupost milionari?
Tal i com diu la meva dona posant-hi moltes hores. Som un club molt transparent, teniu totes les dades nostres penjades al web. A Tercera Divisió tenim un pressupost entre Fundació i club que no arriba al milió d’euros i a Segona B puja a 1,3 milions. A més, és un pressupost molt diferent de la resta. Nosaltres amb el futbol base paguem la meitat del pressupost de la fundació. L’altra meitat està feta amb patrocinadors privats i amb diners públics que rebem com altres clubs; per tot això realment és un pressupost molt treballat.
“TENIU TOTES LES DADES NOSTRES PENJADES AL WEB”
Si produeix dèficit, evidentment, paga la junta.
El nostre model és de responsabilitat econòmica amb un club molt rigorós i controlat i que el 7 de juliol ja teníem tancada la comptabilitat de la temporada 2023/2024. A la fundació tindrem superàvit de 300 euros i a la SAD finalment acabem fent un dèficit de 21.000 euros que posarem la junta i equilibrarem a través d’un crèdit participatiu.
AQUEST DIMECRES 17, 2a PART