“Edu March és un dels pocs tècnics de la categoria que pot dir, al costat d’Isidro Tarrés, José Miguel López (Torreforta), Juan Camilo (Viladecans) o Justo Ruiz (Andorra) que porta més de tres temporades al capdavant del seu equip. Als seus 40 anys comença la vuitena al capdavant del Tàrrega
Una conversa amb Edu March dóna per molt. Pendent de l’inici d’una nova temporada, que serà l’octava a la banqueta del Tàrrega, sap que el nom de la ciutat que representa l’obliga sempre a sortir amb el cartell de ‘favorit’ encara que la realitat econòmica és una altra. Si bé al principi sempre surt amb aquesta etiqueta, després, a poc a poc, la competició els va deixant en el seu lloc. El curs passat va acabar en cinquena posició, molt lluny de l’Ascó i el Santfeliuenc, encara que aquests equips jugaven en altres Lligues.
“La veritat és que no sé qui és l’entrenador que porta més temporades al capdavant d’un equip, no sé. Jo sí que sé que començaré l’octava en un grup molt fort. Aquest any no tindrem a l’Ascó, que batia tots els rècords, sinó que serem sis o set equips els que barallarem pel mateix. Això va bé. Serà tot molt més igualat”, afirma aquest entrenador de futbol nascut a Palau d’Anglesola (Lleida) un 21-1-1973.
Aquests 40 anys han donat per a molt. “Tothom es fixa en els anys que porto en el Tàrrega i diuen: té 40 i porta vuit en el Tàrrega … per tant porta tota la seva vida aquí i no és veritat”. La veritat és que Edu repassa el seu ampli historial com si ho tingués gravat ‘a foc’. Només ell ho sap i ho explica: “Jo vaig jugar quatre anys com amateur des de l’equip del meu poble “(posa’l, per favor: Palau d’Anglesola)” –posat està- per després passar pel Mollerussa –“quins temps aquells! Te’n recordes de Mané?”- i una temporada en el Borges Blanques. Com a tècnic vaig ser campió aleví, infantil, vaig pujar al cadet a preferent i després a Divisió d’Honor, amb el juvenil vaig ser a Nacional i després vam acabar a Divisió d’Honor amb el Lleida i dos anys més all., Ho dic tot això perquè la gent es pensa que sempre he estat en el Tárrega i no he fet res més”. Doncs dit queda i a aquest ‘”Mestre d’Educació Física’ cal donar-li el que li correspon.
Desprès de tot això hi ha una justificació per explicar la raó o raons que li mantenen a la comarca de l’Urgell. “Aquí s’està molt bé. Es viu molt bé i això no significa que m’hagi acomodat. El futbol és molt important, és la meva vida, però és molt més la relació que puguis tenir amb la gent”, afirma March, qui ja ha començat a revisar els possibles rivals que tindrà aquesta propera Lliga. “Sempre es parlarà del Viladecans, el Martinenc, l’Horta, l’Amposta i, per descomptat, el Tàrrega. No obstant, també cal anar amb compte amb l’Alpicat i l’Almacelles ja que són dos grans equips. I, per descomptat, la sorpresa que tots els anys hi ha”.
El que costa és assimilar que el Tàrrega segueixi en categories a les quals per història li correspon. Però això “ha passat. Aconseguir la permanència s’ha convertit en un factor clau. Mai havíem tingut, per exemple, cinc derrotes consecutives en els vuit anys que porto i les vam afrontar. No hem tingut èxit amb l’ascens, però, com a molts equips, els pressupostos baixen i la clau de l’èxit passa per no fracassar”. La història és ben diferent ara. “aquest factor econòmic influeix moltíssim. Cal ser molt més flexible amb els jugadors ja que la majoria no cobra res. A Catalunya es va eliminar la categoria preferent i s’ha baixat moltíssim el nivell i això caldria revisar-ho”, afegeix.
Edu March ha ‘signat’ un compromís amb ‘Futbolcatalunya’: aquesta setmana vinent ens aportarà una seriosa reflexió entorn del futbol de Lleida. “Està molt malament el futbol a Lleida”, ens comenta amb tristesa. “Mira: a Tarragona tenen dos equips a 2ª B i 2 a 3ª; a Girona tenen 1 a 2ª A, 2 a 2ª B i 2 a 3ª, a Lleida està l’Esportiu a 2ª B i cap a Tercera. Això no pot ser. Les raons?”… A March li frenem la resposta i quedem perquè ens les expliqués, per escrit, de pròpia mà, però això serà la setmana que ve.
Quedin-se amb l’explicació que argumenta per justificar la seva estància de vuit cursos amb “quatre presidents diferents”. . Li preguntem quin és el secret: “Secret? No hi ha cap secret. La gent sap les condicions econòmiques en les quals ens movem. Sempre sortim com a favorits (ja sé que fins fa molt poc estàvem a tercera), però econòmicament mai hem estat capdavanters i , qui conegui la categoria, sap que el primer que cal fer és aconseguir la permanència, Això ho saben els presidents com ho sabem tots i això que Tàrrega és un lloc molt exigent”.
Ja ho saben: la setmana vinent Edu March analitza les raons que expliquen la delicada situació del futbol a Lleida.