Fins a vuit entrenadors diferents han dirigit l’equip garrotxí en els últims cinc anys. Ramon Maria Calderé ha estat l’únic que ha començat i acabat una temporada sencera
JORDI MESTRES @jordimestres7
L’Olot és un club respectat dins del futbol català. Està dirigit amb criteri, sanejat, disposa d’una massa social fidel i està situat en un entorn envejable, fet que convida a tothom a anar-hi. Tot funciona a la Garrotxa excepte un petit lunar. No és cap altre que la de l’entrenador, on no s’acaba d’encertar amb la persona adequada. I és que a les últimes sis temporades en totes hi ha hagut canvi de tècnic excepte la última amb Ramon Calderé. Sigui a Tercera o a Segona B, el timó de la nau olotina ha tingut més d’un comandant. Unes vegades per espantades com la de Rodri i, en la gran majoria, pel mal rendiment esportiu, sobretot a Segona B. Les víctimes han estat Julio Bañuelos, Eduardo Vílchez, Arnau Sala, Rodri, Santi Castillejo i l’última, Martín Posse. Raúl Garrido, el seu substitut, arriba amb la complicada missió de mantenir la categoria i, qui sap, si de trencar aquesta tònica.
El valencià té experiència a la categoria de bronze del futbol espanyol, on ha dirigit a l’Olímpic de Xàtiva, l’Huracán Valencia o l’Eldense. L’Olot serà el seu quart equip a Segona B i aterra a la Garrotxa amb la difícil missió de reflotar un club que només ha guanyat un partit dels 14 disputats. Aquest va ser el gran detonant de la destitució de Martín Posse, amb qui s’ha tingut força paciència, tot sigui dit.
La història de l’Olot a Segona B, però, està marcada precisament per això. Ha jugat quatre temporades a la categoria, però mai ha trobat la continuïtat i la estabilitat per a créixer dins de la mateixa. Vílchez va ser destituït la jornada 19 de la temporada 13-14, Arnau Sala la 14 de la 14-15 i Rodri la 26 de la 15-16. Més d’un centenar de partits com a equip de bronze i un denominador comú: el patiment.
Amb Ramon Maria Calderé, l’únic que ha aguantat una temporada sencera els últims anys, l’equip va aconseguir el més difícil: recuperar la categoria just després de perdre-la. Tot i això, el tècnic i l’entitat van haver de separar els seus camins per decisió del propi entrenador, a qui li va sortir una bona oportunitat a l’estranger. Arribava Martín Posse i es repetia la història. La quarta destitució a Segona B va ser un fet el passat diumenge i Raúl Garrido arriba a una banqueta que és un autèntic volcà en erupció els últims anys.
