Walter Pandiani engresca el Masnou després d’un descens traumàtic. L’uruguaià promet esforç i professionalitat per arribar a campionar a Primera Catalana
JORDI MESTRES @jordimestres7
El carisma que desprèn Walter Pandiani és incomptable. Entrena com jugava i vol ser un mirall pels seus futbolistes. ‘El Rifle’, rodejat d’un cos tècnic de sis persones, ha preferit reflotar el Masnou que el camí fàcil. No ha volgut el caramel d’un filial, sinó que prefereix aprendre i errar al ‘fang’ de la Primera Catalana. És un personatge autèntic i agraït, ja que no ha deixat a l’estacada al club maresmenc després d’entrenar-hi al futbol base i assumir la direcció esportiva. Assegura esforç per a aconseguir resultats. De fet, ja a la pretemporada el Masnou ha donat la cara contra L’Hospi i ha guanyat a tot un Europa al Nou Sardenya. Amb 40 anys, i encara que sembli que en porta 20 entrenant, Pandiani vol fer-se un lloc a les banquetes. ‘La banda del Rifle’ promet emocions fortes.
Sap que per ser qui és se li exigirà molt?
Molta gent pensa això. Ho sé i jo també penso així. Encara que sigui arriscat. A mi els reptes m’encanten. Em dec al Masnou, ja que m’estan donant una possibilitat estupenda i em van obrir les portes d’entrenar. M’he rodejat de gent molt professional, que té la mateixa il·lusió que jo de ser algú en aquest àmbit d’entrenadors.
Però sense veure diners, això sí.
Això és plantar una llavor. Esperarem que floreixi. Sortirem campions? No ho sé, però jo ho vull. Fins l’últim partit hem de lluitar per estar a dalt i sabem la Primera Catalana és dura. Volem arribar a la gent del Masnou i que diguin “hòstia, això és el que volíem veure fa temps!”. Si no es guanya, però ens trenquem el cul fins l’últim dia diré chapeau. El primer dia els hi vaig dir als meus homes que han de ser com era jo quan era futbolista. Sóc molt pesat. Cada dia fem 25 minuts d’exercicis de passades, ja que si en volem fer més de dues seguides als partits cal entrenar-ho.
Sembla mentida que calgui entrenar-ho.
Jo amb 40 anys i una carrera al darrere seguia fent exercicis de passada. Ara sóc un crack. No se me’n va un control. La feina és fonamental per a rendir bé. Busquem totes les variants possibles a cada exercici per a poder jugar al futbol.
Té molt clar el que vol fer, però sent la seva primera temporada d’entrenador encara li queda molt per aprendre.
Per a que aniré a un equip millor si encara haig de tenir errors? No puc anar a un filial. Allà no puc fallar. Si em criden, que sigui per mèrits propis. Vull començar des de baix i anar de menys a més. Estic rodejat de gent molt professional i motivada i això ajuda.
Tota aquesta gent està al Masnou per vostè.
Vam parlar i ens hem ajuntat quan era necessari. Ara era el moment. Estem ajudant al grup en molts aspectes i potenciarem els futbolistes més que a Segona Divisió. Els jugadors hauran de volar, tot i que acabem de començar. L’important és arrencar a per totes en el primer partit de lliga contra l’Horta. Anar amb la destral i demostrar de què és capaç aquest Masnou. Lluitarem amb uns futbolistes als que volem fer creure que són els millors.
A més, dins del mateix Masnou ha fet de tot. Futbol base, direcció esportiva i ara entrenador del primer equip.
Vaig començar al Cadet com una prova quan encara era futbolista. Sempre he estat un líder els 23 anys que he jugat a Primera Divisió. El que no m’agradava ho deia i sempre ajudava als entrenadors. No sempre vaig tenir el braçalet, però sí em vaig sentir capità. Eto’o va dir que els dos jugadors que més el van marcar a la seva carrera va ser Pandiani al Mallorca i Larsson al Barça.
Ser fill de Walter Pandiani ha de ser difícil, no?
Els exigeixen molt més. Ells són com jo, uns treballadors. No tenen problemes amb això. Ho donen tot i sempre volen millorar. Jo els vaig educar així.
Però l’experiència de jugar pare i fill al mateix equip deuria ser emocionant.
Per a mi va ser espectacular. Era un somni que teníem des de que ell era petit. Una experiència preciosa. I perquè no vull jugar amb el fill mitjà. A Europa som l’únic cas i a Uruguay no. Si jugués amb els dos fills això sí que seria excepcional.
Aparentment, sembla que n’està molt d’ells. Ha estat cosa seva de voler estar amb ells o d’ells de venir amb vostè?
Vivim pel futbol. Com deixaré de jugar al futbol i no seguir amb això? Ho donaré tot per a que el nom que vaig tenir com a futbolista el tingui com a entrenador. Jo no regalo res i arranco el cap a qui se’m fiqui per davant.
Com a entrenador depèn més de la resta?
Depenc del que jo faci. En una setmana els futbolistes poden veure que un entrenador és un desastre. Això ja no passa. A cadets, juvenils i ara em diuen que sóc el millor que han tingut.
Pel bé del futbol base, els millors han d’estar a baix.
Per això també estic pendent del futbol base del Masnou. Els entrenadors ho han de viure i no ser passius.
Un futbolista entrena, juga i marxa a casa. Un entrenador requereix molta més dedicació.
Diumenge vam jugar contra l’Europa. Dilluns els jugadors ja tenien el vídeo retallat per veure’l. Molts no n’havien vist cap a la seva vida, com la passada temporada. Guanyàvem el Júpiter i el Santfeliuenc després de molt de temps sense fer-ho. Si porto les regnes i la gent em segueix i sap què vull és més fàcil. Tots els dies estic de cinc de la tarda a mitjanit al club.
Estil ‘Cholo’ Simeone o Pep Guardiola?
Jo sóc més del ‘Cholo’ per la meva forma de ser i de viure el futbol. Els equips s’han d’identificar amb com sóc jo.
Coneix la categoria? Ha vist els rivals?
Estem preparats i ja estem gravant i veient les idees dels rivals. Els hi donem un informe escrit als futbolistes i fem moltes sessions de vídeo.
Es nota que ha portat il·lusió a la gent després d’un descens i una temporada difícil.
Volem fer això i que els que vinguin darrere tinguin la mateixa idea. La gent agraeix que l’equip s’ho deixi tot fins a l’últim moment. Així s’atura i t’aplaudeix. Sense actitud, serà impossible. Si nosaltres creem il·lusió donant-t’ho tot. No em dóna igual això i així s’ho estic transmetent als futbolistes. L’ideal seria cobrar 900.000 euros i entrenar en doble sessió, però ara hem de tenir molt cap, molta professionalitat i saber portar moltes coses extra futbolístiques. Per exemple, un dels nostres jugadors és escombriaire. Sabem la vida de tots i els hem de conèixer.
Tot això està molt bé, però com sempre l’únic que es demana és el resultat.
De res serveix tot això si després perdem 3-0. Jo vull resultats, però si no cuidem tots aquests detalls segur que no guanyarem. Així tindrem més possibilitats de guanyar que de perdre. Ho repetiré tota la vida i els meus equips han de ser així. Hem perdut un partit de cinc a la pretemporada contra autèntics ‘bichos’.
Si els hi arriba als seus futbolistes la meitat del que transmet aniran sobrats de motivació.
Això també s’ho dic a ells. Per molt que haguem baixat, tenim bon equip. Tots són futbolistes. Amb un nivell… També tenim un equip que es diu ‘la banda del Rifle’ i Déu n’hi do. Sabem que és complicat, però entrenarem per a ser guanyadors. Aquest és el secret. Si s’és positiu les coses sortiran bé. Ahir vam anar a la platja a córrer, d’allà cap a l’estadi, calçar-se les botes i exercicis de passada. Jo amb ells. Córrer i jugar a la pilota. Un altre dia muntanya.
Per formació professional, no té especial predilecció pels davanters?
Els davanters han de fer gols. Si no practiquen, no sabran ficar l’ocasió que tinguin al partit. Jo treballo totes les línies. Faig feina d’iniciciació, creació i finalització. Em quedo amb davanters, migcampistes i defenses. Els davanters sempre. Una ocasió et pot fer guanyar un partit.
D’on ve ‘el Rifle’?
D’Uruguay, me’l va posar un company de Peñarol perquè les marcava totes. Tothom m’ho deia.
I li agrada?
Sí. Porto 18 anys amb aquest nom.
No ha pensat a tornar a l’Uruguay?
Tinc possibilitats d’entrenar a Primera Divisió allà, però ja arribarà el moment. Si no em preparo bé, fallaré. Estic al·lucinat amb els meus jugadors. Els he escollit jo i el creixement ja es nota en dues setmanes.
Per què hi ha equips que no tenen raça?
Això es porta dins o no. Si no es té s’ha d’inculcar. El primer és donar-ho tot i si no es té això, fora. La resta ja ho entrenarem.
‘LA BANDA DEL RIFLE’