La XIX Edició del torneig internacional MIC-Mediterranean International Cup de futbol base arrenca aquest dimecres 17 encara que Juanjo Rovira i el seu meravellós equip porten ja un any en joc
MANUEL SEGURA @ManuelSeguraM
Li espera una setmana de categoria. Juanjo Rovira està acostumat, és més, es diria que fins i tot necessita aquest vertigen per a veure com el seu miracle anual es converteix en realitat gràcies a un equip al qual sempre prioritza i es desfà en elogis. Té raons per a això.
Reflexionin un moment i diguin en veu alta: 900 partits, 364 equips participants, procedents de 44 països dels 5 continents i un impacte econòmic per a la meravellosa Costa Brava de 12 milions d’euros, 35 seus, 46 instal·lacions… Impressionant.
Hores abans que arrenqui aquest autèntic ‘Mundialito’ del futbol formatiu dialoguem amb el seu director i ‘alma mater’ del MIC Football, MIC Basketball i MIC Integra, Juanjo Rovira. Pur futbol.
Amb 18 edicions a la seva esquena, sent el mateix formigueig que el primer dia?
Per descomptat. És un orgull que any darrera any més equips ens donin la seva confiança, no els podem fallar i hem de brodar-ho. Estic tranquil ja que el treball està fet.
“No podem fallar i hem de brodar-ho”
Què es pot oferir en aquest Mundialito de futbol base que no s’hagi mostrat encara?
Poder oferir la presència i provar el VAR des del futbol professional amb àrbitres de Segona presents és un pas important encara que la nostra filosofia és la de sempre: compartir diferents cultures, no només viure futbol sinó també cuidar aquests aspectes socials i humans.
Dies enrere vam sentir que desitgen “créixer en qualitat”. Això com es fa? Major inversió? Més mitjans per als participants?
Això és el que ens comentem en les nostres reunions d’equip, és millorar petits detalls, implementar-los, i donar compte de tot el que es diu i reflecteixen les enquestes que fem.
Sempre que parlem del MIC recordem les seves marejants xifres, xifres que espanten. Aquest any van per totes amb el VAR, més seus, més partits, més de tot…el secret és el treball en equip?
Una persona no és ningú. L’any passat ens vam plantejar la idea de sembrar la llavor de ‘gironitzar’ una mica més el MIC i tinc l’orgull de poder comentar que ja tenim més de 50 col·laboradors de la comarca, orgullosos també de representar a la seva població i això cal destacar-ho amb majúscules i negreta.
“La idea de jugar enfront d’un gran estarà sempre”
364 equips participants de 44 països, innovacions esportives…. el món del futbol, al voltant del MIC.
És un plaer. L’examen el passem en uns dies i les notes ens arriben al setembre/octubre. Veure que la nota és positiva i s’admet cada vegada més ens satisfà a aquest gran equip perquè el MIC és un gran equip, no només els qui estem en les oficines de Sant Cugat sinó col·laboradors, àrbitres, tècnics, jugadors, premsa… és un gran còctel amb molta gent.
Poder jugar enfront d’un gran és la fórmula de l’èxit i això fa més gran cada any al MIC. Això no es canviarà mai…
Aquesta idea de jugar enfront d’un gran va aparèixer en el 2000 i aquí estarà sempre. No només es tracta de competir sinó de compartir zones comunes entre equips grans i més modestos que es poden sentir com a professionals i emular als seus ídols. A més, el MIC els va molt bé a aquests ‘grans’ que no es coneixen tant personalment però que els dóna aquesta oportunitat d’integració major.
Parlen de respecte, d’esforç, d’aquests 400 voluntaris. Això significa quedar-te sense vacances durant una Setmana Santa que bé podries aprofitar per a fer turisme, per exemple. Com es convenç a un voluntari?
En el MIC tenim tres grans i ‘beneïts’ problemes: 1) Molts Ajuntaments volen ser seu, hi ha llista de petició. 2) hi ha molts equips que es queden fora i 3) també tenim llista d’espera, ja que hi ha gent que fa 10 anys que estan amb nosaltres i treballant des de les 8 del matí a les 22 hores. Aquesta és una família màgica.
“N’hi ha gent que fa 10 anys que estan amb nosaltres”
Qualsevol podria pensar que la Costa Brava no necessita projectar més la seva imatge mundial però hem arribat al punt on parlar de MIC és parlar de Costa Brava. Per això, signa la Diputació fins al 2023?
Diputació i Patronat de Turisme han pogut comprovar i constatar de manera objectiva que l’impacte econòmic és d’uns 12 milions d’euros.
A nivell comunicatiu, gràcies per aquest Premi Dani Montesinos que arriba a la seva 8a edició, i benvingut streaming. A quantes persones mobilitza un MIC?
En comunicació són ja unes 20 persones les que estan sempre pendents dels nombrosos mitjans de comunicació. Mantenim aquest premi pel Dani, pel que representa i el que és i perquè gràcies a aquesta iniciativa han aparegut altres companys com Sara Gimeno, Lisbeth Cid o Pau Folqué (FCF).
“Tenim un impacte econòmic d’uns 12 milions d’euros”
Parli’ns del Mic Basketball i del MIC Integra, una de les seves grans debilitats. Ja anem pels 364 equips participants de 44 països.
El Mic Basketball és una iniciativa que compleix ja tres anys, tenim a 70 equips de 8/9 països i desitgem que es converteixi en un esdeveniment que es consolidi. Quant al MIC Integra, és la nostra ‘joia de la corona’. Tots estem desitjant que arribi aquest divendres 19 amb més de 300 persones amb diferents discapacitats (o altres capacitats que diuen ells) i viure un dia de glòria. A més aquest any serà internacional amb la presència de l’Andorra.
Punt de trobada obligada per a molts scoutings, imagino que més d’un els agrairà la creació d’aquest MIC perquè per aquí han passat els millors crack mundials…
Sí, la llista de cracks mundials seria llarga i també la relació de grans futbolistes que han estat aquí amb equips modestos de procedència com Sergi Roberto (Santes Creus), Busquets (Jàbac i Terrassa), Juan Mata i molts més. Això ho saben els ‘scoutings’ i la seva presència és notable.
“”MIC INTEGRA: Tots estem desitjant que arribi aquest divendres 19”
L’última és doble: a) dimecres que ve, abans de saltar al camp, què els dirà als seus i b) miri a la primera edició i recordi’m noms propis inoblidables.
Els diré que gaudeixin de l’experiència i intentin fer-ho el millor possible, que intentin que el seu camp sigui el major del MIC i que segur que la tornarem a ‘liar’.
D’altra banda, miro a aquesta primera edició i sempre tindré molt present a Pep Colomé i a Judith Estrada; aquesta primera vegada a Canàries és inoblidable, ja que sense ells no podríem haver arribat a aquí.