Combina la seva professió d’arts gràfiques amb la seva defensa de la porteria del Terrassa. Jugarà el seu quart play-off d’ascens i José Ortega va per totes. És el Zamora de Tercera i compta amb suficient experiència (28) per a marcar diferències
@ManuelSeguraM
Com prova l’estiu?
Desitjant començar ja el play-off.
Ja va prendre dimecres passat les mides del Municipal de Badalona?
És un camp en el qual vaig jugar una vegada amb la selecció catalana amateur però el canvi arriba per la gespa nova perquè no té res a veure amb la nostra. Les dimensions són molt similars a les de l’Olímpic.
Quina pretemporada porten! Sense jugar des de mitjans de març i en la quarta setmana de treball, quines sensacions té?
Sensació estranya en començar un any sense acabar un altre, és el doble i cal preparar-se en menys de mes i mig per a jugar-te una categoria. És una mica estrany. No pots examinar-te del tot bé contra altres equips i això estressa bastant.
“Tot és una mica estrany. Ens juguem la categoria a un partit”
Diuen que als porters els costa més l’adaptació per allò d’assimilar espais. Això a casa no ho podien treballar i ara costa. És així?
És cert. Ja s’ha vist a Primera i Segona que els que fan més errors són els porters per allò del rodatge, calcular espai-temps. Ens juguem la categoria en un partit i cal afinar el màxim possible.
Quarta promoció després de Linares, Ontinyent i Compostela. Quins records! o cal deixar-los a un costat?
Cal tenir-los molt presents encara que ens hagin eliminat perquè et serveix per a reflexionar i refrescar errors. Cal aprendre i aplicar-ho en el present.
Zamora contra Pitxitxi. Segur que ja sap quant mesura Jordi Cano, la seva cama bona, fins i tot si té núvia…
Ens coneixem bastant bé, coincidim en la selecció, té molt ‘desborde’, està en un bon moment de manera que es reflecteix en els números, esquerrà encara que utilitza les dues, colpeja a pilota parada, ho fa tot, és un jugador molt desequilibrant. Caldrà tenir-ho en compte encara que està l’equip.
“Jordi Cano és un jugador molt desequilibrant. Caldrà tenir-ho en compte”
Al Terrassa li va marcar un gol. Va servir per a poc però li va marcar. Això no s’oblida, eh!
No s’oblida. És un duel entre Pitxitxi i el porter i sempre és present i més ara que toca jugar contra ells.
Han marcat 17 gols més que vostès encara que han rebut també 12 més que el Terrassa. Això és per culpa seva?
No és només pel meu treball sinó pel grup des del davanter fins al defensa. Ens sacrifiquem tots perquè mai ens marquin; aquesta ha estat sempre la nostra sintonia: primer defensar i després atacar i això ens ha portat al segon lloc.
Juguen 24 hores després que L’Hospitalet i Sant Andreu. Un avantatge? Qui desitja que passi?
No pots desitjar que passi un en concret perquè qualsevol dels dos és un rival molt dur. Que passi el que hagi de passar perquè al final pujar depèn de tu, no d’un altre; són dos equips amb molt de nivell.
“Un porter no determina, però sí que pot ajudar”
Què té Ortega que ho juga tot?
No sé. Intento treballar al màxim, ser humil, no sóc conflictiu, intento portar-me bé amb els altres i ajudar-los, no faig distincions amb ningú. Vaig sempre a competir al màxim pel meu lloc i valorar cada minut que jugo. El míster decideix.
Craviotto 37, Ortega 28, Adrià Aliaga 25 i Marc Priego 24. Hi ha qui diu que l’estratègia i els porters decidiran el nou equip de Segona B. Comparteix l’argument?
Quan hi ha eliminatòries els davanters i els porters solen ser decisius, són moments claus. No sols un porter determina, sí que pot ajudar i més si és experimentat perquè aporta moltíssimes coses.
Segur que Xavi Molist, el seu tècnic, i Ferran Costa els han passat milions de vegades vídeos d’aquest jove Europa.
Sí. Ja hem jugat entre nosaltres en la Lliga, ens coneixem, i és cert que seguim un examen exhaustiu per a contrarestar el potencial de l’Europa.
“Si aconseguim contrarestar el seu contraatac…”
Prefereixo parlar en el camp, al final tot es veurà en el camp, no ‘entraré al drap’.
El conegut atreviment del seu rival és una arma que pot anar en contra seva enfront de la major experiència de vostès?
És un equip que arrisca, darrera no tant, però són molt ràpids, el millor equip de la categoria en transicions, en pocs tocs es planta a dalt, ja s’ha vist. Marquen molts gols. El bo és que ataquen molt bé però també estan les voltes i, si aconseguim contrarestar el contraatac, aquí podem portar el partit al nostre terreny.
Si l’afició sempre juga, per què no s’ha anul·lat aquesta promoció?
Al final tot és una cadena; si juguen els de 1a, repercuteix en Segona B i en Tercera. La sort que tenim és que es dóna per TV (Footters), no obstant això el bonic d’un play-off és l’afició però…, la gent. L’ambient és el que queda en la retina.
Acabem: quin titular posaria, si s’arriba, diumenge que ve 19.
Un Terrassa preparat per a l’ascens.