És l’entrenador dels rècords perquè suma més de 500 partits en 20 anys com a tècnic. José Luis Duque, ara al Caldes de Montbui, va passar dels 300 com a jugador després de superar els 200 com a responsable del futbol base. Mereix la nostra admiració
Als seus 45 anys, José Luis Duque compleix la seva tercera temporada a la banqueta del Caldes de Montbui, del subgrup 4B de Segona Catalana, des d’on somia arribar el més lluny possible. Com a jugador va passar per Damm, Sant Gabriel, Martinenc, Barceloneta, Masnou, Cerdanyola, Mataró, Ametlla de Mar, Llorenc, Caprabo i Poble Sec encara que, segur, que ens oblidem algun (disculpes).
Després va començar la seva carrera a les banquetes. Arrabal, Damm, Mercantil, Sant Cugat (5 temporades), Ordino, Penya San Pedro, Terrassa (Tercera), Rubí i, ara, Caldes (promoció d’ascens a 1a inclosa).
Duque ha fet els seus números: va arribar a jugar més de 300 partits, idèntica quantitat com a amateur. En resum: 600 en 20 anys com a futbolista. No està malament. Com a entrenador: va superar la barrera dels 200 en el futbol base com a tècnic i els 300 en una banqueta amateur. Tot un rècord que mereix reconeixement en el futbolcat.
“NO S’HAURIA D’HAVER JUGAT AQUESTA TEMPORADA”
I ara al Caldes de Montbui, Segona Catalana (Grup 4B), una temporada amb la COVID-19 com a major enemic.
Sí. La COVID afectarà la temporada, s’ha d’anar molt al dia a dia i no veure més enllà d’una o dos setmanes perquè no saps si t’aturaràs. Encara així la gent està molt animada per competir i no som conscients dels riscos. Hi ha moltes persones que han hagut de decidir deixar de jugar o entrenar a causa dels seus treballs i no han pogut realitzar l’esport que més els agrada al no poder tenir control sobre la situació.
Sota el meu punt de vista, no s’hauria d’haver jugat aquesta temporada. Tristament fins que no et toca no ens adonem del perillós que és el que estem realitzant.
“NO SOM CONSCIENTS DELS RISCOS”
Com va el seu equip en aquest inici de temporada. Dos partits disputats: un triomf i un empat.
L’equip està molt il·lusionat per seguir com un equip competitiu i difícil de superar. El club s’ha vist en aquestes dues temporades sobrepassat per les grans temporades que s’han realitzat sense ser l’objectiu d’estar a dalt i realitzar un futbol alegre i molt competitiu.
Per al club estar entre els millors de 2a catalana és un èxit, però no s’ha marcat aquest sostre i li agradaria estar més amunt i això ho agraeixen uns jugadors que estan amb ganes de competir; som conscients que aquesta temporada cal estar molt actiu i sumar punts cada jornada per a intentar acabar en els tres primers.
Quins equips veu més forts encara que sigui molt aviat?
En aquesta categoria no valen els equips amb més història o més pressupost, aquí cada setmana varia molt i l’equip que tingui una bona cohesió de vestuari, cregui en el que fa i sàpiga treure rendiment a les seves fortaleses s’emportarà el premi. Aquí no val això de fer un equip de noms i pagar més per a guanyar lligues .
Quins són els seus millors records, aquelles etapes inoblidables de la seva carrera?
Mai em podré oblidar de la meva etapa a Terrassa. Va ser el club on vaig entrenar en categoria superior (3a divisió) encara que durés poc, però em va servir per a adonar-me que és viure per al futbol i del futbol, a més de ser el club més professional i amb més massa social on he pogut entrenar.
“EL MEU RECORD? TRES TEMPORADES DE PROMOCIONS”
No obstant això, tindrà més records inesborrables?
Les tres temporades que aconseguim les promocions d’ascens a 1a catalana (dues amb ascens). La 1a va arribar amb el Sant Cugat, va ser molt important per a mi, em va començar a llançar com a entrenador, La 2a promoció la vam viure amb la Penya Sant Pere perquè va ser una cosa sorprenent per a tots, no sols per la dificultat del rival, sinó també per com havíem plantejat la temporada.
La tercera promoció?
La 3a va arribar amb el Caldes. Va ser un èxit com a club, com a poble, a nivell social. El poble i el club ens vam veure en una situació històrica on ningú s’esperava arribar i això ens va perjudicar, vam pecar d’innocents a l’anada amb un 0-2 i en la volta ho vam tenir a les nostres mans i vam tornar a pecar d’innocents amb un penal quan ja teníem l’eliminatòria igualada amb un 0-2 mancant 20′ per al final. El bonic va ser moure 700 persones en l’anada i unes 300 en la volta.
“ESTIC AGRAÏT A TOTHOM”
Vostè sempre es mostra agraït als clubs per on va passar i als seus futbolistes.
Clar. Els meus èxits es deuen a tots els jugadors que he tingut en aquests 20 anys d’experiència, a tots els membres del cos tècnic que he tingut en aquestes 20 temporades.
La llista és molt llarga: al gran Juqui (2n entrenador en 8 temporades), als delegats i encarregats del material com Pedro, Pepe Mármol, Moro, Juan Huertas, al nostre scouting Jaume Golobart, a David (entrenadors de porters) i Miguel Angel, Alberto, físios i preparadors físics… I, especialment, a Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat, que em va donar la primera oportunitat d’entrenar en futbol amateur, Jordi Cuesta i Ildefonso Doblas. No voldria oblidar-me de Josep Barcons (Damm) i i Jordi Grané (Mercantil).