Als seus 33 anys. Jordi Chiné ‘El Chino’, deixa els camps. Tota una vida dedicada al futbol s’acaba encara que aviat hi hauran novetats que li vincularan a la seva passió. El segell de ‘El Chino’ no es podrà oblidar
L’ha anunciat a través de les xarxes socials: Jordi Chiné ‘El Chino’, als seus 33 anys’ deixa el futbol actiu. UE Bordeta, Lleida, Espanyol, Binèfar, Monzón, Balaguer, Tàrrega, Ascó, EFAC i Atletic Lleida sempre recordaran la presència d’aquest porter ilerdenc que va poder combinar el futbol amb el seu treball com Product Manager en ICG Sotware.
Recorda intacte aquest historial: “És la meva vida, em sona bastant”, comenta de manera agradable aquest porter el servei de porteria del qual ha fet escola –”la volia patentar, però…”- perquè el seu joc amb els peus mereixeria un vídeo i ser mostrat en totes les escoles.
GRACIAS FUTBOL. Hasta aquí! Decisión dura y no menos valiente. Lo que me has dado,jamás te lo podré devolver.⚽️❤⚽️❤ El Chino cuelga los guantes. Hasta pronto! pic.twitter.com/gE95bMVb1A
— Jordi Chiné (@chine1987) May 3, 2020
“Sempre se m’ ha donat molt bé. A les possessions als entrenaments disfrutava com un nen petit. Si hagues estat jugador des de petit, penso que se m’ hagués donat tan bé com a la portería” afegeix un futbolista a qui li espera ara no sols ms projectes esportius sinó també professionals perquè compleix “pràcticament 10 anys a la seva empresa ICG”.
El seu caràcter, que li portava sempre a viure els partits de manera molt intensa (record del periodista Albert Fernández), és un altre detall que tant de bo es pogués copiar encara que Jordi es lleva mèrits ja que “això va amb la persona. Cadascú es pren el futbol com vol; a mi sempre m’ ha apassionat i l’he sentit així”
Multitud de records
“Records? Molts: l’ascens amb Ascó i campions de tercera. Ascens amb l’Efac l any que vaig arribar (2016). Inolvidable també els anys al Espanyol en etapa juvenil. L ‘ ny que quedem campions el playoff va ser un regal i un cop dur alhora. El vam disfrutar molt també. Personalment, va ser anecdotic ja que em vaig trencar el 5e meta i per la eliminatoria amb el Logroñés, a Las Gaunas, i vaig demanar l ‘alta voluntaria per jugar-la. Sabia que era una oportunitat única. Els penals ens van sentenciar, peró sempre quedarà en el meu record”. Inoblidable, per descomptat.
