El president de la UE Olot, Joan B. Agustí, té les coses molt clares no sols al capdavant del seu club sinó també com a representant dels clubs no professionals. El seu missatge mereix ser llegit amb atenció
No és la primera vegada que Joan B. Agustí declara obertament la seva posició dialogant per un futbol on els valors mereixin els millors titulars. Encara que alguns mitjans (molt pocs) li han escoltat i han transmès el missatge de la seva junta, ha de picar molta pedra.
L’última vegada es va donar va ser aquest passat divendres 8 d’agost al programa ‘La banqueta’ d’Olot TV. Excel·lent mitja hora d’entrevista amb un balanç positiu de temporada encara que sempre millorable. Atenció als seus objectius amb el club que presideix i amb el càrrec que representa en el futbol català.
AGUSTÍ I LA FILOSOFIA DE LA UE OLOT
Val la pena que aprofitin aquests 30 minuts de conversa amb el màxim responsable garrotxí. “Ens movem sobre la base de tres ‘pals de paller’: la competició amb futbolistes de Catalunya, el futbol com a eina social i el nostre posicionament en coses, que mai s’han dit en el nostre futbol, ja que tenim una Federació rutinària i conformista”.
A partir d’aquí, el discurs està ple de titulars. “La nostra afició aspira a més que una Segona Federació “La UE Olot tindrà un dels pressupostos més ajustats de la categoria” “El nostre projecte és diferent, ja que veu el futbol com a valor social”, com a exemples.
“M’AGRADARIA SER CAMPIÓ DE 2a RFEF”
L’objectiu passa per “continuar creixent en qualitat, intentar aconseguir alguna cosa que mai s’ha aconseguit com un play-off d’ascens o una plaça en la Copa del Rei”. Després aniria més enllà: “M’encantaria ser campió de Segona RFEF, seria magnífic i extraordinari”.
I, a nivell no competitiu, que “hi hagués tres candidats a la presidència, seria fantàstic. Tenim gent en la junta capaç i a la Garrotxa, en general; si no ‘hi ha més remei’, seguiré, però aniria molt bé que em substituïssin”.
LA RFEF I L’ACTUAL FCF
Els arguments de Joan B. Agustí necessiten més de tres capítols per a poder completar tots els seus pensaments. Són molts anys (18) al capdavant de l’entitat volcànica i ara afegeix el seu desig de representar al futbol català, a Madrid, al costat del Nàstic.
“A les Assemblees de la RFEF he vist que abans molts anaven a votar, a aplaudir i a dir que Sí i això no pot ser”, comenta. Per això especifica la seva lluita per rebre més en concepte de drets per TV “més del 10% per al futbol no professional. També he demanat al president que repartís 80 milions d’euros de sobrant de tresoreria de la Espanyola i que se solucioni el dèficit de llicències del futbol català”. Exemple: “mentre un ‘pastís’ se’l reparteixen 8, a Catalunya ha de ser per a 200.
Resum: “Tres grups per a la Tercera divisió i el doble de representants catalans a l’Assemblea (actualment 11 sobre 135).
ACUSACIONS GREUS DE CORRUPCIÓ
Després d’elogiar a Rafael Louzán com “una persona molt educada i dialogant amb perfil conservador”, el seu pròxim referent va ser una Federació Catalana que “dorm fa molts anys”. A més, per al president olotí, cal afegir que “han de contestar a les acusacions de falsificacions de document públic i privat, per això el que volem és un canvi radical”.
El desig implica estar en una “Federació Catalana que no sigui corrupta i ara té moltes posicions sobre la taula que han de solucionar immediatament”.
LA “SORPRESA” DEL FUTBOL FEMENÍ
No obstant això, encara que tot això inclou moltes variants, la qual cosa més ha indignat a Agustí ha estat “la sorpresa de passar de 4 a 18 grups de Tercera femenina. És a dir, les noies que juguen a Catalunya tindran quatre vegades menys de possibilitats per a promocionar el seu talent i la FCF rebrà menys recursos. Crec que és l’assumpte més important que hi ha ara al futbol”.
AVÍS PER ALS ‘NAVEGANTS’ DE L’AJUNTAMENT
Una última reflexió per a l’Ajuntament de la ciutat, responsable del Camp Municipal. “No és que sigui el pitjor camp de la 2a RFEF o de 3a, no sols el camp no està bé”, afegeix el president. Encara més, “les nostres instal·lacions no tenen la seguretat, la categoria o les facilitats requerides. Després de 69 anys d’existència hauria d’haver-hi un projecte d’Estadi de remodelació conjunta, és el mínim que haig de demanar amb respecte”.