Pep Caballé personifica els valors que han portat el Cornellà de camps inhòspits de Catalunya a rebre a tot un Mallorca. 10 dels 28 anys de vida del migcampista de Ripoll han estat amb la verda posada. És tot un emblema al Municipal
JORDI MESTRES @jordimestres7
És realment difícil que Pep Caballé (1990) caigui malament a algú. Rialler, despreocupat, però alhora fidel i autèntic el futbolista del Cornellà encarna uns valors en extinció. No és el més talentós, però sí el més sacrificat. Quan es calça les botes no escatima esforços i l’afició, entregada, s’ho agraeix cantant el ja conegut ‘No podran con él…’. Després de 287 partits i 11 gols marcats amb el Cornellà, segons dades del nostre company Javier Merino, no podia ser d’una altra manera. El creixement del club ha estat el seu i ha viscut més que molts futbolistes en una carrera sencera.
I és que ha estat protagonista del primer ascens a Segona B de la història del club, de l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Real Madrid o de les inoblidables finals europees Catalunya Amateur. Fins i tot va ser portada d’un diari – l’Esportiu, en aquest cas – per sentir els colors. Això és, en definitiva, la gran virtud d’en Pep. Un futbolista que no entén aquest esport com un negoci, sinó com una passió.
L’última vegada que el vam entrevistar va ser fa dos anys en la prèvia del partit contra el Villarreal B, líder del grup 3 de Segona B aleshores. Avui, com en aquell moment, toca rebre el líder en posició de play-off. Hi ha una espina clavada?
Tenim una assignatura pendent, ja que aquella temporada ho vam tenir molt a prop. Ara tenim la lliçó apresa. Sabem com fer anar els partits, tenim una dinàmica positiva i sabem què volem.
Amb 41 punts a la jornada 27, l’objectiu ja no és la permanència?
Crec que primer toca salvar-se i després veure fins a on podem arribar. Jo crec que la permanència la tenim i ara hem de veure de què som capaços. Tenim equip per a lluitar el play-off i el club ha fet una aposta fitxant jugadors per a arribar a aquesta fita. La nostra prioritat ara és lluitar per entrar entre els quatre primers.
S’ha apostat per jugadors nous, però també s’ha perdut el capità, golejador i futbolista franquícia: Enric Gallego.
Hem notat la baixa d’Enric Gallego. Va ser un cop molt dur pel vestuari i també per l’entitat. Era el nostre capità, el jugador emblema que portava molts anys a la casa i el trobem molt a faltar. Jo especialment, perquè és amic meu. Tot i això, des que ha marxat hem competit bé. S’ha fitxat el Leon, que és un futbolista del seu perfil, també a Mujica i Xemi. Al cap i a la fi ho vam notar molt al primer partit que no hi era, però al final ens hem acostumat.
L’Enric va marxar després de molts anys a Cornellà. Pep Caballé també té una llarga trajectòria al mateix club. Cada dia que passa s’acosta el final d’aquesta història o es quedarà aquí per sempre?
Aquí és casa meva. Porto 10 anys jugant al Cornellà i vaig sortir de la pedrera, del juvenil. Estic molt orgullós del que he fet aquí i sento la samarreta. El que passa és que no saps mai què pot passar en un futur. A vegades ho penso, però ara mateix no puc respondre a la pregunta. M’agradaria provar alguna experiència a l’estranger, però vull deixar clar que aquí em sento molt valorat, estimat i feliç.
De fet té cançons personalitzades.
Els Cornehools em tracten molt bé, la veritat. Són tants anys i tants partits… Recordo quan vaig pujar del juvenil jugàvem a camps com els del Benavent, Palamós… Ha canviat molt el futbol. Ara estic jugant a Segona B i em noto molt bé i cada vegada amb més confiança. Aquí estic molt còmode, ja et dic.
Sent el jugador que porta més anys al club perquè Pep Caballé no és el capità?
Ara sóc el tercer capità des que va marxar l’Enric. També tinc un caràcter molt rialler, de la conya. Potser això als entrenadors, el Jordi Roger en aquest cas, no li acaba d’encaixar en el perfil de capità. Encara no he pogut lluir el braçalet cap partit, però això no és l’important. Jo aporto molt al vestidor. Rialles, bon ambient i acoplar els jugadors nous, però no tinc aquell punt seriós, de líder.
La veritat és que en tot aquest temps les ha viscut de tots colors. Des d’una lesió de lligaments creuats fins els ascensos, la CatUEFA o l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Real Madrid.
He viscut moltes coses. He pogut viure les fites més importants d’aquest club. L’ascens a Segona B, la Copa del Rei, les fases europees amb Catalunya fins a jugar una final europea. Totes magnífiques, la veritat. Jo sempre dic que el meu somni és jugar a Segona A i aquest any amb el Cornellà tenim mínimes opcions de fer-ho.
Val la pena ser futbolista de Segona B?
La veritat és que sí. No canviaria res del que he fet fins ara. És cert que és una categoria molt sacrificada. No pots sortir de festa, t’has de cuidar, tenir una bona alimentació… Coses que amics meus poden fer i que jo no puc gaudir d’aquests privilegis. A Primera i Segona els futbolistes cobren molts diners i nosaltres no ens farem rics pels sacrificis. Jo jugo a futbol per passió, perquè m’agrada i és el que he fet des de petit.
L’únic que canviaria del que té és no tenir fitxa professional per a jugar amb la Selecció Amateur?
Això sí que és veritat. És una ‘putada’ que no pugui jugar amb la CatUEFA. També vol dir d’altra banda que estic fent bé les coses. M’agradaria jugar altre cop amb Catalunya, però ja no podré fer-ho mai més. És una ‘putada’.
Un partit d’homenatge a aquella generació no estaria malament.
M’agradaria, m’agradaria.
Diumenge ve el Mallorca al Municipal de Cornellà. Sembla mentida, però és totalment cert.
Fa uns anys jugàvem a camps com els de l’Olesa de Montserrat i ara ve el Mallorca. És un partit molt especial per nosaltres.
Com creu que anirà?
Jo crec que aquí al nostre camp ells patiran. Tenen un equipàs, jugadors escollits de Segona B. Aquí a Cornellà és un camp complicat i se’ls hi farà llarg el partit.
I la categoria? Suposo que l’atenció es centra, òbviament, en la lluita per la quarta plaça.
Crec que la gent mira la quarta plaça com la única accessible. El Villarreal B està avançat, l’Elche també va força bé i equips com el Saguntino, el Lleida o l’Hércules miren la quarta plaça. Nosaltres intentarem defensar-la amb ungles i dents fins el final i qui sap si la mantenim o inclús pugem a la tercera.
Depenen de vostès mateixos. Excepte Villarreal B i Hércules han de jugar contra tots els rivals directes.
Estic d’acord. Penso que hem passat una part molt complicada del calendari, però encara queda. Ve el Mallorca, anem a València, arriba el Lleida i marxem a Elx. El partit del Lleida serà un partit molt especial també per tot el que suposa en els últims anys un Cornellà-Lleida. Recordem que fa dos anys vam estar lluitant aferrissadament amb ells per a fer play-off i l’any abans ens vam salvar també contra ells. Serà un partit molt complicat. Hi ha partits marcats i Mallorca i Lleida seran difícils.
Per entrenadors no li preguntaré quin ha estat el millor que ha tingut millor, no?
No et creguis, perquè no he tingut només el Jordi Roger. Vaig debutar amb Enrique Pérez Cabedo, que va confiar en mi sent molt jove per a jugar a Tercera. El Jordi Roger era el meu entrenador al Juvenil A aquella temporada i em va fer capità. Després va ser Quique Pérez Cabedo qui em va consolidar al primer equip després de que Jaume Torres em fes debutar.
Què destacaria de Jordi Roger?
És un treballador nat. És un motivador. Fa tants anys que el tinc que podria dir moltes coses d’ell. Per mi és un gran entrenador i tinc una amistat personal amb ell. Hi ha molta confiança. Em fot molts crits, és cert, però ho fa perquè sap que tinc capacitat com a futbolista i vol treure el millor de mi. Sap rectificar-me. Jo crec que tirarà cap amunt.
La meva impressió és que té un nucli dur de futbolistes al seu voltant amb el pas dels anys en els que confia i que també confien en ell. Aquesta és la clau.
Hi ha molta complicitat a nivell de vestidor. Ens té molta confiança perquè li hem donat rendiment i també hem donat la cara al camp per ell. Lluitem i hi anem i això ell ho agraeix.
Segueix vivint a Ripoll?
No ara ja visc a Cornellà al carrer d’aquí a l’esquerra.
Fa poc, no?
Fa quatre mesos. Visc a Cornellà, però tinc la meva parella a Manlleu i hi ha molts dies que vinc d’allà. Fa dos anys que estic amb ella i també fa poc que no treballo al Bicing. Vaig deixar la feina i ara visc més tranquil amb Fito Miranda i Néstor. Compartim pis, però jo hi ha molts dies que pujo i baixo d’allà.
I abans també anava i venia de Ripoll? Déu n’hi do el sacrifici.
No, vivia a Barcelona. Vaig estar uns anys vivint allà per tema de feina. Quan era juvenil sí que vivia a Ripoll i pujava i baixava cada dia per anar a entrenar.
I la vida aquí sense parella ni família com és?
Doncs abans no tenia gaire temps per a fer res. Entrenava pels matins i després treballava vuit hores. Ho vaig deixar i ara estic tenint vida de futbolista professional. Ara puc fer coses com anar a prendre alguna cosa o anar al gimnàs.
Es planteja fer alguna cosa més enllà del futbol?
Sí, tinc coses en ment. Vull prendre’m les coses amb calma després de set anys treballant i jugant a futbol, que no és fàcil. Ara m’estic plantejant fer algunes oposicions per a ser policia en un futur.
Nacional o Mosso d’Esquadra?
Mosso, mosso. Tinc Batxillerat i no sé exactament cap a on tirar la meva vida ara mateix. M’haig de trobar.