Última jornada al grup de 2 de #1cat que ens deixa l’ascens del Castelldefels i a un Santboià que jugarà la promoció. Per abaix el Viladecans es salva de baixar pels pèls
CAROLA UGRINOVIC @CarolaUgri
Punt final a una temporada 2015/16 emocionant i competida, on s’ha hagut d’esperar fins a l’última jornada per aclarir la part alta de la classificació. Molts equips revelació, bon joc i molta igualtat entre tots ha estat la tònica durant tot l’any.
S’arribava a aquesta jornada 34 amb tres equips lluitant per dues posicions, una d’ascens i una de promoció. Qui millor ho tenia era el líder Castelldefels que va viatjar fins a Amposta depenent únicament d’ells i no van fallar. Els ampostins, tot i estar descendits fa setmanes, s’ho van posar difícils als grocs.
Els de Miki Carrillo van haver d’esperar al minut 33 per obrir el marcador gràcies al gol de Jairo, que més tard es va convertir en l’home del partit. Quan tot feia preveure que amb aquest gol ja s’havia obert la llauna, va arribar un bon ensurt per part dels locals que van veure com li anul·laven un gol per suposat fora de joc d’Omar.
Els visitants es van posar les piles i, de nou Jairo al 38 va tornar a perforar la porteria ebrenca. Amb aquest 0-2 es va arribar al descans. Al minut 73 Jairo feia el 0-3 i va sentenciar el partit i l’ascens. El gol de l’honor dels del Montsià el va fer Erik. Gran temporada dels homes de Carrillo que un any després tornen a Tercera Divisió i canvien aquelles llàgrimes de tristesa per llàgrimes d’alegria.
L’altre conjunt guanyador de la jornada va ser el Santboià que amb el seu triomf a Igualada es va assegurar el play-off d’ascens. Dels tres conjunts era, potser, qui tenia el rival més complicat donat que s’enfrontava a un conjunt que encara no havia perdut cap partit al seu estadi. Els visitants van sortir endollats, sabent la importància de l’encontre i deixant poques opcions a uns locals que ja no es jugaven res. Un bon partit que va tenir la seva recompensa just abans del descansa quan Pedro va posar el 0-1 al lluminòs.
No va ser fins al minut 70 quan Josele va fer el segon portant la tranquil·litat a la banqueta i als aficionats del Baix Llobregat desplaçats fins a Les Comes. Ara els de Juan Camilo Vázquez hauran de fer un darrer esforç i guanyar a La Jonquera en la promoció si volen estar la temporada que ve a Tercera.
Si Castelldefels i Santboià depenien d’ells mateixos per poder assolir els seus objectius, molt diferent era la situació del Vilanova, el tercer en discòrdia. Els de Dani Gimeno havien de treure els tres punts de Sant Carles de la Ràpita i esperar que els de Sant Boi punxessin. Cap de les dues variables s’han acabat donant i els vilanovins, fins i tot, han acabat cedint la tercera posició. Una primera mitja d’hora amb moltes pèrdues per part dels visitants i una Rapitenca molt connectada van condemnar als homes de Gimeno, que van veure com en tan sols 26 minuts els locals posaven el 3-0 en el marcador amb gols de Sergi al 7, Xavi Anell al 10 i Àlex al 36.
Adri Alonso amb el seu gol va escurçar diferències nou minuts abans del descans. A la represa es va veure un Vilanova molt diferent, més intens, pressionant al mig del camp i fent-se amb la possessió de la pilota. Nanitelamio va convertir aquest domini en gol al minut 52.
Però l’expulsió d’Oriol Codina al minut 77 va acabar amb les esperances de remuntada. El 4-2 final va ser obra de David Silva al 89. Partit polèmic on cap dels dos equips va quedar content amb l’actuació arbitral. Els visitants per una falta del porter rapitenc sobre Adri Alonso que podia haver significat la vermella, mentre que els locals van veure com expulsaven al seu entrenador en una decisió més que controvertida. Una gran victòria rapitenca que “era l’objectiu per evitar possibles “arrastres” que poguessin haver-hi i per sensacions pròpies davant de la nostra afició” com afirmava en Joan Anton Pallarès, a qui les coses no li han pogut anar millor, tres partits a la banqueta i tres triomfs consecutius que deixen l’equip a Primera.
Per la seva banda el Balaguer, a qui molts donaven per mort feia uns mesos, ha ressuscitat acabant tercer i completant una molt bona campanya. Els balaguerins van viatjar fins a Torredembarra sense cap mena de pressió i sense opcions de play-off. Els visitants no van tardar gaire a avançar-se al marcador mitjançant Carlos Martínez al minut 4. Soriano, ja a la segona part, va fer l’1-1 al minut 55. Fontana va tornar a posar per davant als de La Noguera al 64, i tan sols 3 minuts més tard, la Torre es va quedar amb 10 per l’expulsió de Soriano per doble groga. Adri al 79 i Genís al 81, van aprofitar la superioritat numèrica per establir l’1-4 definitiu.
EL PRAT SALVA AL VILADECANS
Si per la part de dalt s’arribava a l’última jornada amb tot per decidir, per la part de baix gairebé tot estava decidit excepte el tretzè lloc que podria ser de descens per culpa dels descensos no compensats. Dos equips lluitaven per fugir d’aquesta maleïda posició: Rapitenca i Viladecans. El Viladecans estava obligat a guanyar en el seu desplaçament al municipal de Can Vinader i esperar que la Rapitenca ensopegués.
No era una visita fàcil pels visitants i, menys encara, quan Jordi Cano de penal al minut 19 va posar l’1-0 al marcador. Els viladecanencs no van abaixar els braços i van aconseguir empatar amb un gol de Caste al minut 34. L’alegria no va durar gaire, ja que, 10 minuts més tard Naoufal El Grhim va marcar el 2-1. Els locals van jugar els últims 20 minuts amb un jugador menys per l’expulsió d’Edu per doble groga. Els de Raúl Paje no van saber aprofitar aquesta superioritat i van acabar deixant-se els darrers tres punts a Castelldefels. Derrota que deixava al Viladecans tretzè però salvat gràcies a l’ascens a Segona B que havia aconseguit el Prat.
APROVATS AMB NOTA
Molts equips podrien ser escollits com a conjunt revelació de la temporada, equips que han ascendit i que han tingut una adaptació a la nova categoria quasi perfecta com Suburense, Vila-seca o Jesús i Maria o conjunts que s’han consolidat a Primera Catalana com és el cas del Lleida Esportiu.
El Lleida Esportiu B va acabar la temporada amb una victòria davant dels seus aficionats. Els blaus van rebre al Municipal de Magraners a un Terrassa descendit la setmana passada i que ja no es jugava res. Els lleidatans van portar la iniciativa des del xiulet inicial, no obstant els gols no van arribar fins a la segona meitat. Martínez al 47 va obrir la llauna, encara que 5 minuts més tard Àlex va empatar pels egarencs. Noel al 74 i Borda al 89 van arrodonir el 3-1 final. Debut del cadet Pau Bosch a la porteria local.
El Suburense, equip ascendit aquesta mateixa temporada, ha estat fins al final donant guerra, aspirant a les posicions de privilegi, encara que s’ha acomiadat de la seva gent amb un empat a 3 contra el Reddis. Un encontre vibrant, emocionat i amb gols, on Dídac al minut 21 va permetre als sitgetans igualar el gol inicial de Roger al 15. El mateix Dídac just abans del descans va donar la volta al marcador fent el 2-1, no obstant un minut després al 44, Llaberia va tornar a posar les taules al lluminós d’Aiguadolç. La segona meitat va portar dos gols més, un per cada equip, el 3-1 va ser obra d’Over al 53 i Adri de penal, va col·locar l’empat a 3 definitiu.
Si el Suburense ha culminat una excepcional temporada, el Vila-seca no es queda enrere. Després d’un ascens històric al juny i d’encadenar molts partits sense guanyar que els apropaven al descens, podran celebrar els seus 50 anys d’història a Primera Catalana. Aquesta jornada va protagonitzar el derbi del tarragonès en enfrontar-se contra El Catllar. Els d’Edu Franco van acomiadar-se de la temporada amb una golejada al domicili per 0-9. Un hat trick d’Antonio, un doblet d’Òscar i quatre gols més d’Ignasi, Pau, Daniel i Danilo Peinado van arrodonir aquest resultat d’escàndol.
Gran onzena posició del Jesús i Maria, que tot i, desinflar-se en les últimes jornades ha aconseguit salvar la categoria sobradament. En l’última jornada van viatjar fins a Cornellà per jugar contra el Sant Ildefons. Un adéu amb derrota, encara que es van avançar amb un gol d’Alejandro al minut 26. Gol contrarestat per Guille al 41. El triomf el va donar Canti al minut 60.