Aquest passat cap de setmana festejava amb honors els seus 600 partits en una banqueta de futbol. Aquesta xifra espectacular per a un tècnic com Pedro Dólera, no obstant això, és un punt i seguit a una feliç trajectòria
600 partits dirigits quan no ha arribat encara als 50 anys (ho farà a l’abril) és un rècord extraordinari i Pedro Dólera té l’oportunitat d’augmentar notablement aquesta xifra. L’empat que es va portar l’equip potablava de Mallorca incloïa aquest ‘regal’ per a un entrenador modest que ha sabut fer sempre del treball i de la seva modèstia dues qualitats bàsiques de vida.
Pedro Dólera, amb un passat com a futbolista per Terlenka, Prat, Hospitalet At., Cornellà, Montañesa i Poble Sec, compleix la seva vuitena temporada al Sagnier. I ho fa després d’un camí ferm i destacable per la seva rendibilitat. Ara compleix aquests 600 partits en la Segona Federació encara que està preparat per a tot.
QUATRE PREGUNTES A PEDRO DÓLERA
Aquesta xifra ens ha servit per a realitzar-li 4 preguntes, només 4 preguntes, i, especialment, perquè es pugui esplaiar amb les seves respostes.
1. Com veu aquest número 600 i què pensa?
Que darrere hi ha moltes vivències i molt esforç. Moments bons i dolents, però sempre recordo els bons i això em fa continuar endavant.
2. A punt de complir els 50, no li ve de gust mirar cap a un altre lloc o el repte de cada any (superar l’anterior) li omple?
“COM SI HAGUÉSSIM GUANYAT LA CHAMPIONS”
Jo sempre busco créixer i millorar, però sóc realista amb la situació del meu club actual que està competint en una categoria exigent amb el just i això fa que, a priori, sempre lluitem per salvar-nos. Sóc una persona de reptes i guanyadora i encara que no sigui en forma de títols les últimes temporades al Prat han estat com si haguéssim guanyat la Champions, jeje. Sempre s’aspira a més i jo estic obert a tot. Veurem què ofereix el futur diuen que “sempre el millor està per arribar”
3. Sofrir ja sabies que es patiria. Val la pena estar en una categoria superior per a anar amb l’aigua al coll?
És una categoria preciosa, on jugues en estadis de nivell amb aficions bolcades amb els seus equips. T’enfrontes a jugadors i cossos tècnics increïbles i tot això fa que tu hagis de millorar i donar sempre la teva millor versió si vols sobreviure. Així que tot el sofriment el dono per bo gràcies a l’aprenentatge i millora contínua que t’emportes.
“SALVAR-NOS ÉS MÉS QUE GUANYAR UN TÍTOL”
Clar que m’agradaria jugar per ascendir, però hem de ser realistes i torno a repetir que amb la dificultat de la competició salvar-nos és més que guanyar un títol en una categoria inferior. Almenys així ho sento amb el ja viscut. Molts clubs es canviaran amb el Prat dels últims anys.
4. El més positiu i el més negatiu d’aquesta temporada?
El més positiu està sent el camí, el dia a dia, amb els jugadors, les ganes que tenen de fer les coses que se’ls demana, la seva implicació i creença en les meves idees i mètode. El més negatiu, algunes lesions que ens estan minvant en molts moments i el poc rèdit al joc que està exhibint l’equip durant tot l’any. Però encara així i seguiré amb el meu lema: #hastaelúltimosegundodelúltimopartido