El Vilafranca és campió de l’Històrics a la tanda de penals després de remuntar dos gols de desavantatge. És el primer títol del degà penedesenc en la seva tercera participació
JORDI MESTRES @jordimestres7
L’esforç de tota una setmana al Guinardó per part del Vilafranca mereix un aplaudiment. Ha remuntat en els partits decisius contra Júpiter i Badalona per a guanyar la seva primera copa. Els penals van decidir una final esplèndida, competida i espectacular que va regalar fins a quatre gols. L’emoció també va estar present, amb un oportú Medina, que va marcar quan es complia el 90’. No baixar els braços li va servir al degà penedesenc per a ser històric. Oribe, una vegada més i, com no, Santi Triguero van possibilitar la victòria del seu equip. La fe va moure muntanyes i confirmava una realitat. El Vilafranca és el nou campió del Torneig d’Històrics.
La final començava frenètica. Des d’un principi, la gespa del Guinardó semblava una pista de 100 metres llisos dels Jocs Olímpics. Tant Vilafranca com Badalona apostaven per l’anada i tornada. Els espais apareixien i els riscos es multiplicaven. Així, van arribar ocasions com les de Guzmán i Musa. Els davanters del Badalona eren autèntics punyals.
I és que mica en mica el partit s’anava tornant escapulat. La bogeria inicial passava a ser un monòleg dels de Manolo González. El Badalona ‘sedava’ el Vilafranca. A base de joc i de gols. Primer, gràcies a Víctor, que culminava un contraatac letal. Poc després era Marcel qui, amb una jugada d’autèntic davanter centre, ampliava l’avantatge. Guanyava i agradava el cinc vegades campió del torneig.
L’experiència a la primera part va ser un grau i la categoria, també. Es va notar que el Badalona juga a Segona B i el Vilafranca a Tercera. No obstant, quedava molt encara i si alguna cosa té el futbol es que no es pot donar res per fet. Encara menys, quan Iván Moreno tenia a la banqueta homes com Santi Triguero, Oribe o Josu.
TRIGUERO NO FALTA A LA CITA AMB EL GOL
Només quedava ser valent. El Vilafranca tenia molt a guanyar i poc a perdre i així va ser. Oribe, una vegada més, va treure a passejar la seva qualitat i va servir el gol a Triguerinho. L’11 vilafranquí no va fallar davant la sortida de Brais. Quedaven minuts. Quedava esperança. El degà penedesenc tenia més de mitja hora per davant per a intentar la gesta.
No va ser per empeny, ja que el Vilafranca va assetjar la porteria escapulada. Cada vegada atacaven més els d’Iván Moreno i menys els de Manolo González. Fins que, quan semblava que tot i la fe el resultat no es mouria, va arribar l’empat. Medina va perseguir una pilota en la que ningú hi creia i es va anticipar al porter. El guerrer penedesenc donava al seu equip la possibilitat de guanyar el títol a la tanda de penals. Que no és poc.
I la inèrcia acabar de decantar la balança. Com fa uns dies contra el Reus, el Vilafranca es va imposar a la tanda de penals. No va fallar cap dels seus llançaments, mentre que Maestre va errar el seu per part del Badalona. El degà penedesenc estrenava el seu palmarès al Torneig d’Històrics i confirmava les bones sensacions que desprèn. Queda molt per davant, però aquest equip d’Iván Moreno promet emocions fortes.