El vigent campió defensarà la seva corona al Torneig d’Històrics. El Badalona va classificar-se a la tanda de penals, després d’estavellar-se contra els pals durant els 90 minuts reglamentaris
VÍCTOR LLUCIÀ @victorllucia
Que el Badalona estigui a una final del Torneig d’Històrics deixa de sorprendre. El vigent campió de la competició afronta la tercera consecutiva, després de superar un Sants més que digne. L’empat a zero del temps reglamentari , que va tenir dos pals de Sergi García, va deixar la responsabilitat al punt de penal. I aquí el Badalona no va fallar. Va marcar tots els xuts, mentre que Picolo fallava pel Sants. L’històric més vegades històric buscarà la setena corona al Guinardó.
El partit de les cinc de la tarda el van jugar Sants, Badalona i la calor. Les altes temperatures van fer suar de valent els 22 protagonistes de la primera semifinal de l’Històrics. 33 graus d’ambient, 36 de sensació i unes condicions que, sens dubte, no eren les idònies per a la pràctica del futbol.
Amb tot, Badalona i Sants van competir. Com van poder, però ho van fer. La primera part va estar marcada per les imprecisions dels dos equips. Passades aparentment fàcils no ho eren tant i el ritme, en conseqüència, va ser baix. Aly va tenir la primera escomesa, però la seva rematada de cap va marxar fora.
El Sants, per la seva part, buscava constantment la presència de Sergio Navarro. Aquest últim, amb voluntat però sense encert, intentava donar oxigen al seu equip. Era realment difícil, ja que s’havien de dosificar forces per les altes temperatures. Aguantar fins al minut 20 – quan s’havia marcat una aturada per a hidratar-se – era la premissa.
Fins aleshores va passar ben poc i després encara menys. La única acció de gol destacable a la primera part va ser una rematada de cap de Brian que Perales va treure amb un gran vol. A pilota aturada havia de ser. No hi havia una altra forma de fer-ho.
El Sants treu les urpes
El descans va ser revitalitzador per a un Sants que va sortir a per totes. Fins a tres accions clares per a marcar va tenir l’equip de Tito Lossio. Luis, Sergio Navarro i Mario no van trobar un gol que per mèrits i, sobretot, intenció mereixia el Sants. L’equip barceloní va plantar cara a un rival de categoria superior, que no acabava d’imposar-se.
Calderé va moure la banqueta. Tito Lossio, també. Arribava el moment dels canvis i els dos tècnics no van escatimar esforços en donar aire als seus equips. En conseqüència hi van haver uns minuts d’impàs, d’aquells en els que costava veure un equip que s’imposés a l’altre.
Sergi García, quin pal!
Sense fer-ho, el Badalona va gaudir de les dues millors ocasions del partit. Ambdues van tenir el mateix protagonista. El pal va privar a Sergi García del gol. Primer, al minut 66 i després al 85’ la fusta va impedir que el migcampista del Badalona decidís el partit. Ho farien els llançaments des del punt de penal.
El més encertat des dels onze metres va ser el Badalona. El conjunt escapulat va marcar tots els seus llançaments, mentre que el Sants va fallar l’últim i definitiu. Picolo va topar-se amb Perales, que va aturar el xut. D’aquesta manera, amb misteri i intriga, el Badalona arribava a la seva tercera final consecutiva al Torneig d’Històrics. El vigent campió, a defensar la seva corona.