La frase correspon a Manolo González, tècnic encara del Badalona, exentrenador de Gerard Moreno un llunyà 2010. Els seus 41 gols li van portar a Vila-real
L’entrenador gallec del Badalona, Manolo González, és un home feliç i això que acaba de tancar la seva segona etapa al capdavant del conjunt escapulat a Segona B, però el nom de Gerard Moreno li fa brillar per la il·lusió que genera.
“Li he escrit aquest matí per a felicitar-lo. Gerard és un gran tipus, no va ni de crac ni se li ha pujat res, al contrari”, comenta ‘O Bruixo’ de Folgoso de Laurel. No pot ocultar (ni deu) que “quan ho veig sento un orgull enorme, una alegria molt gran perquè és un xaval enorme igual que la seva família”.
Aquí és on incideix el de Lugo perquè “el seu pare i la seva mare són espectaculars i, al final, el xaval ha de sortir així per collons. S’ho mereix tot”.
“GERARD ÉS UN GRAN COMPANY”
Manolo i Gerard van creuar els seus camins en el 2007 i van romandre tres temporades a la Lliga Nacional juvenil. “Ja es veia quan era juvenil, només per la manera d’entrenar, que era un crack. Després pot o no pot arribar, però era titular sempre, anava sobrat, ni un mal gest amb ningú, un gran company”.
Manolo manté que “no està en un ‘gran’ perquè estèticament la seva manera de jugar o de córrer no és cridanera”. De fet, “fins i tot quan el va fitxar el Vila-real, després de ficar aquí 41 gols, li ho podrien haver portat altres equips i no ho van fer, crec, per aquesta raó”.
Això és el que es van perdre, ja que “és un futbolista que sempre farà gols on vagi i ja ha demostrat ser un jugador de primer nivell”.
UN TIPUS NORMAL
Entre els seus records està “quan aconseguim que es quedés davant la seva insistència d’anar-se’n a Divisió d’honor”. Manolo recorda l’episodi com si fos ahir: “Vaig quedar una tarda d’estiu amb el seu pare i amb ell i els vaig convèncer als dos; els vaig dir que es quedessin un any i que després se n’anirien a l’equip que volguessin. És més, si no li sortia, jo li donava la baixa perquè signessin per qui volguessin”, afegeix.
La sensatesa del crac de Sta. Perpètua de Moguda i la seva família va fer la resta. “Em van fer cas, finalment va marcar 41 gols i va fer el que va voler. Qualsevol altre ni m’hauria escoltat, però tant el seu pare com ell ho van fer i va fer un any de l’hòstia. Mai oblidaré quan va jugar amb febre a Reus; és un artista, un crac”