Un inici molt irregular ha acabat penalitzant a un Balaguer que veu com aquesta temporada haurà de lluitar per la permanència. Genís Soldevila vol ajudar a assolir l’objectiu
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Fa dos anys i mig va prendre, potser, la decisió més difícil de la seva carrera esportiva. En Genís Soldevila va abandonar Ascó en direcció Balaguer. Pas enrere per a molts, una gran oportunitat de retornar al club de la seva vida a la desitjada Tercera Divisió, per a ell. Un temps on ha viscut de tot i ara, amb 31 anys recentment complerts i l’experiència que li dona l’edat, veu i viu el futbol d’una manera molt més madura.
Coneixem de la mà del balaguerí aquesta nova visió i moltes altres coses de l’equip i personals. Jugador del club, entrenador del Juvenil… i coordinador institucional de l’entitat. Dit d’una manera jocosa, es pot dir que ja només li falta pintar el camp.
Tornes al desembre del 2015 al Balaguer. Com vas viure la teva tornada?
Va ser un retorn a casa, a la meva infància, a sentir-me estimat al club de la meva ciutat i, sobretot amb l’objectiu d’ascendir amb el club a Tercera.
Deixes l’Ascó a Tercera per començar una nova etapa a Primera Catalana. Per què prens aquesta decisió?
Van ser un cúmul de circumstàncies. Estava a prop dels 30 i volia tornar a casa on tinc a la família i als amics. Per altra banda, ja formava part del futbol base del Balaguer com a entrenador, ajudava en tasques de coordinació i tenia ganes de formar part de la primera plantilla. També, que el llavors entrenador Jordi Cortés i la directiva apostessin per mi va influir.
“Encara que es pugui pensar que tornar al Balaguer va ser un pas enrere, la possibilitat de pujar era un al·licient i no hi dubto que vaig prendre la decisió encertada”
Després de gairebé 2 anys i mig al club asconenc amb qui et vas proclamar campió de Tercera i vas fer un playoff d’ascens a 2ºB, suposo que la decisió de marxar no va ser fàcil, oi?
Va ser difícil perquè el club m’havia rebut amb els braços oberts quan aterro i vaig viure allí una de les millors etapes de la meva carrera esportiva, sense anar més lluny, la temporada anterior a deixar el club sóc escollit un dels millors jugadors de la categoria i això em permet anar convocat amb la Selecció Catalana amateur.
Amb el pas del temps, t’has penedit algun dia de la teva decisió?
No, en cap moment. Encara que es pugui pensar que va ser un pas enrere, la possibilitat d’aconseguir pujar a Tercera amb el Balaguer era un gran al·licient per a mi i no tinc cap dubte que la meva decisió va ser l’encertada.
Parlaves abans que el teu bon moment a l’Ascó et va obrir, per segona vegada, les portes de la Selecció Catalana. Com recordes aquestes convocatòries?
Recordo que ho vaig viure amb molta il·lusió. Estava súper content, molt agraït amb el seleccionador Toni Almendros per la seva confiança i com a català, orgullós de representar al meu país. És una llàstima no haver estat convocat en les darreres eliminatòries però els hi vaig desitjar tota la sort del món, donat que amb molts dels jugadors mantinc una bona relació.
Precisament, un company teu a la Selecció i que també ha alternat entre Tercera i Primera Catalana, en Sergi Moreno, ens comentava que amb ell li va sobtar molt la diferència de nivell i de ritme entre les dues categories. Estaries d’acord amb aquesta afirmació?
Si i no. És veritat que si ens fixem en els equips de la zona baixa de Primera Catalana i els comparem amb els equips de Tercera el nivell és inferior, tanmateix i, des del meu punt de vista, entre els conjunts capdavanters de Primera i els de Tercera aquesta diferència no es percep.
Parlem del Balaguer. Com dèiem al principi tornes 4 anys després de la teva primera etapa. Has vist molt canviat el club?
Està clar que quan jo marxo la primera vegada el club està a Tercera i, òbviament, el pressupost era superior i l’ambient al Municipal era força diferent del d’ara. No obstant això, l’ambició, les ganes, el treball i l’esforç de l’equip segueixen sent els mateixos que llavors.
En la teva primera temporada i mitja us quedeu a les portes de la promoció d’ascens. Què li va faltar a l’equip per jugar-la?
Fa dos anys, els únics culpables vam ser nosaltres perquè ens vam confiar, ho veiem a tocar i en els moments claus no vam estar. Per contra, la temporada passada, la mort del nostre company Yerai ens va afectar moltíssim, ens va deixar tocats i les baixes que vam patir en defensa i en atac van dificultar poder lluitar pel playoff.
“Després de la derrota contra el Lleida Esportiu B, els veterans vam prendre la paraula i els hi vam dir que o posem més compromís i esforç o això costarà molt”
En l’actual temporada us esteu mostrant molt irregulars. Quines creus que són les causes?
Primer, les importants baixes que van haver a l’estiu on van marxar Asier, Massana, Feher i en l’àmbit de les Terres lleidatanes és difícil suplir-los i segon, la dificultat que tenim a l’hora de sentenciar els partits.
Una altra causa pot ser la facilitat amb la qual us fan gol?
Potser sí. Som un dels equips més golejadors, encara que també, un dels més golejats i aquesta temporada ens costa mantenir la porteria a zero. Amb això no vull culpar a la defensa però sí que ens hem de posar les piles, estar més concentrats en les jugades d’estratègia, treballar i sacrificar-nos més per l’equip.
En una temporada dura, es pot dir que el moment més complicat va ser la derrota 6-2 contra el Lleida Esportiu B?
Sí, sobretot per la imatge de poca professionalitat que va donar tot l’equip. Arribes amb moltes ganes al derbi, de batre al rival amb més entitat de Lleida i et remunten, et pinten la cara i te’n fan 6.
Va suposar un punt d’inflexió per a vosaltres?
Sí. Després de la derrota els veterans vam prendre la paraula i vam dir-los o posem més compromís i esforç o això costarà molt. A partir d’aquella xerrada, a Alpìcat es veu una altra actitud i als següents partits encadenem uns bons resultats.
Una derrota que acaba amb la destitució d’Edu March i l’arribada a la banqueta del seu segon, en Jordi Belló. Com està sent la seva tasca?
Força bona, tant en els entrenaments com els partits. Competim millor, sortim al camp més preparats, sabent com hem de jugar i com intentar batre al nostre rival.
Avui dia, sou onzens amb 32 punts. La permanència és l’únic objectiu?
Totalment. Malauradament aquest any ens toca viure aquesta realitat, intentar assegurar-nos la permanència com més aviat millor i, a partir d’aquí, que els joves tinguin minuts i demostrin la seva valia per la temporada que ve.
En quants punts creus que estarà aquesta salvació?
38-39 o potser menys.
L’inici tan dolent que vau realitzar, us està penalitzant a l’hora de lluitar per fites més altes?
Clarament, encara que va ser un inici una mica enganyós perquè en molts partits que anàvem guanyant t’acabaven empatant o remuntant però, està clar que amb aquests 7 o 8 punts que ens vam deixar, ara mateix estaríem lluitant per uns altres objectius.
“Pujar amb el Balaguer a Tercera i mantenir-lo almenys una temporada seria una bona manera d’acomiadar-me del futbol”
Per contra, personalment les coses sí que estan rutllant. Portes 4 gols en els últims 6 partits, segona jornada consecutiva marcant i 8 gols en total. Travesses el teu millor moment de la temporada?
Sí. Porto tota la temporada jugant a dalt i em sento molt còmode al costat de Putxi, ens entenem molt bé i mai m’havia trobat tan a gust amb un company.
Et marques alguna xifra golejadora?
No, mai m’he marcat cap xifra perquè després t’entra l’ansietat. No sóc egoista en aquest sentit, vull guanyar com a equip, si marco genial però el més importat és la victòria.
A l’inici de l’entrevista deies que volies ascendir a Tercera amb el Balaguer. S’ha convertit en un repte personal per a tu?
Sí i tant de bo ho aconseguim. Per a mi pujar a l’equip i poder-lo mantenir, com a mínim una temporada a Tercera seria una bona manera d’acomiadar-me del futbol.
Una vida lligada a una pilota
Què significa el futbol per a tu?
És la meva vida, tant com a jugador com a entrenador. La veritat que des de petit he portat una pilota als peus.
Com d’important ha estat i segueix sent el Balaguer a la teva vida?
És casa meva. Vaig començar la meva trajectòria amateur al club i el dia que vaig tenir l’oportunitat de debutar amb 18 anys va ser una gran alegria. Imagina’t el molt que significa per a mi que casa meva està davant del camp.
A banda de jugar amb el primer equip, estàs entrenant al Juvenil A. Defineix al Genís entrenador.
Aposto pel treball, pel compromís, per les ganes de treballar, ho donc tot pels xavals, intento ser un més al vestidor, faig bromes… però sense que traspassin la barrera del respecte que per a mi és fonamental. Potser ara entenc més el futbol i això ho vull transmetre als meus jugadors. Pel que fa a l’estil, m’agrada el joc combinatiu i sortir amb la pilota jugada.
Com a entrenador coneixedor del futbol base del Balaguer, quina salut gaudeix la pedrera?
La base que puja és bona i crec que es poden portar a terme projectes molt interessants amb ella.
Hi ha hagut algun míster que hagi influït en la teva manera d’entrenar?
Emili Vicente, donat que la majoria dels entrenadors de les Terres de Lleida som de la seva escola i Jordi Cortés perquè, a banda de ser un gran entrenador, és un bon amic amb qui sempre parlo de futbol.
“El meu missatge als més joves? Que amb el treball, el sacrifici i la perseverança hi aniran a qualsevol lloc i que si al futbol i a la vida volen progressar, han de ser competitius i millorar cada dia”
Et veus en un futur entrenant al primer equip?
I tant, és una de les coses que em marco pel futur. Des de petit que he tingut l’aspiració d’entrenar al primer equip i tant de bo es compleixi algun dia.
Ja hem vist com és el Genís entrenador però… com és el Genís jugador?
Compromès, sé que he de menjar bé, no sortir, sóc molt supersticiós en aquest sentit; professional, súper competitiu, company dels meus companys, vull que se sentin estimats, sobretot els més joves. En definitiva, intento donar-ho tot.
Celebres d’alguna manera especial els teus gols?
Sí, faig una C dedicada a una persona especial i les pistoles, les quals ja porto temps fent-les.
Encara que no ho sembli, tens altres coses a la teva vida. Fa poc que has acabat Magisteri, t’ha ajudat la teva carrera a gestionar millor el vestidor?
M’ha ajudat a sintonitzar amb ells, a què em comprenguin millor i a què m’entenguin el que els vull transmetre.
No sé si alguna vegada hauràs coincidit amb un jugador teu del Juvenil A a una convocatòria del primer equip?
Sí que he coincidit.
I..?
Ha estat una situació atípica. No obstant això, ens ha enriquit als dos i també m’ha ajudat a veure que pot millorar amb el Juvenil.
Com a ídol que ets a Balaguer, quin missatge t’agradaria transmetre als més petits?
Que amb el treball, el sacrifici i la perseverança hi aniran a qualsevol lloc i que si volen progressar al futbol i a la vida en general han de ser competitius i intentar millorar cada dia.
Què has après en tots aquests anys de futbol?
He après moltes coses, tanmateix ara que veig més a prop el final de la meva carrera sempre busco la part positiva, tant quan jugo com quan no ho faig.