Isaac Becerra es declara admirador dels seus nous companys al Cerdanyola. L’ex de Córdoba, Girona, Valladolid o Espanyol admet haver tornat a l’essència del futbol ara que juga a Fontetes
@ManuelSeguraM
Isaac Becerra (1988) és una persona què sap el que vol i com aconseguir-ho. Parla de forma clara, amb el cor i es mostra transparent com l’aigua. No ho ha passat bé darrerament i l’exigència del futbol professional li ha arribat a passar factura. Admet haver hagut de recórrer a psicòlegs esportius en una carrera que ha estat dura, però també exitosa.
Ara, amb 33 anys, Isaac afronta una nova etapa diametralment oposada a les anteriors. Els estadis de milers de persones i la gespa natural han deixat pas a un futbol diferent, que no vol dir pitjor. Ell mateix ho admet: l’experiència amb el club del Vallès l’està reconciliant amb el futbol.
“VAIG TENIR LA SORT QUE EM VA SORTIR EL CERDANYOLA”
A mi m’agrada donar sempre el millor de mi. A vegades el rendiment no és l’esperat, ja que hi ha temporades millors i altres pitjors. El que intentes és ser mentalment fort per ser competitiu i en això estic. L’objectiu per l’equip ara mateix la salvació.
La salvació? Ha vist la classificació?
S’ha de ser realista. El primer que t’has de posar com a objectiu és la permanència i un cop el tens ja has de pensar en altres més ambiciosos com un play-off o un ascens.
El porter de Badalona ha recobrat la il·lusió en el ‘Sarda’ encara que va gaudir en el seu últim equip, el Còrdova // FOTO: M.S.
Expliqui’ns la celebració del travesser de l’altre dia.
Com saps que no pots celebrar els gols amb els companys doncs ho celebres sol. Em vaig pujar al travesser, com altres vegades corro d’un costat a l’altre… el que em surt. Visc intensament els gols i els partits i els celebro intensament.
“JO VOLIA SER DAVANTER, NO PORTER”
Cada gol… i cada aturada també?
A Valladolid amb un psicòleg esportiu vaig treballar això i em va ajudar molt a reforçar-me quan faig una aturada. D’aquesta manera quan tens una dolenta no li dones moltes voltes. Sempre has d’estar preparat.
El tema dels psicòlegs creu que encara és tabú al futbol?
Em va ajudar a gestionar les emocions perquè no jugava a Valladolid. Va ser un any molt dur i el psicòleg em va ajudar a buscar els meus punts forts, a reforçar-los i a treure la meva millor versió per ajudar a l’equip. És molt important tenir una persona tan pels grans com pels xavals joves. Gestionar la pressió a llocs històrics és complicat.
Parlant del tema mental com es gestiona el que li va passar aquest estiu?
L’estiu comença bé. Em surten ofertes i decideixo esperar una mica per la millor i a última hora em deixen tirat i es tanquen opcions. Totes les porteries estaven tancades i vaig a les sessions AFE, ja que és un bon lloc per estar preparat. Vaig tenir la sort que em va sortir el Cerdanyola i estic encantat d’estar aquí.
“EL PSICÒLEG EM VA AJUDAR A BUSCAR ELS MEUS PUNTS FORTS”
SI VOLEU ESCOLTAR ISAAC BECERRA: INSTAGRAM FUTBOLCATALUNYA
On va començar al futbol? S’enrecorda?
M’enrecordo perquè l’anècdota és molt divertida. Vaig començar a jugar a l’escola Fray Luis de León i m’enfadava perquè no em posaven de davanter. Com m’enfadava tant l’entrenador va acordar amb mi que si les primeres parts no em marcaven gol a les segones podia jugar de davanter. Aquell any vaig acabar com el porter menys golejat i el màxim golejador de la lliga.
I per què el van convèncer per jugar de porter?
Sempre se m’ha donat bé ser porter. No tenia por a les pilotades i entrenant amb el meu pare em tirava al terra d’asfalt sense importar-me. A la Gramenet vaig fer les proves per ser davanter, no em van agafar i de porter en cinc minuts ja em van agafar.
Té un germà porter també oi?
Sí, Noel que està jugant al Calahorra B.
I quina edat té?
21 anys.
El seu pare només fa porters o què?
El seu cas també és similar, ja que va començar de davanter. Després em va veure a mi entrenant i des d’aleshores es va posar a la porteria i fins ara.
“L’ORGULL ÉS MEU DE JUGAR AMB EL CERDANYOLA”
Ha tingut la humilitat d’anar a Cerdanyola venint d’on venia… això no és gaire comú. Toni Carrillo ens ha dit que quan va parlar amb el seu representant pensava que hi havia càmera oculta.
Jo els hi he dit als meus companys i ara ho torno a dir aquí. L’orgull és meu d’estar amb ells, és per treure’s el barret que després de 8 hores treballant vagin a la tarda a entrenar i mostrin les ganes, actitud i compromís cada dia. Per mi és increïble. Quan estàs al futbol professional algun dia no tens ganes d’entrenar i a ells els veus i ho donen tot. El privilegi és meu de jugar amb ells.
Té un president seriós, un entrenador meravellós i aquí només pot triomfar. Imagino que la porta està oberta per si truca algú, no?
Estic gaudint moltíssim de jugar a futbol. Feia temps que no gaudia del futbol com ara a Cerdanyola. L’exigència és menor i no està tan gravada i hi ha menys pressió. Treballes molt més tranquil i el vestidor no és un grup de companys, sinó una família i això es nota tal qual entres. Al camp gaudeixen del que fan i no pateixen i això estem fent jornada rere jornada. A sobre els resultats ens estan acompanyant.
“EL VESTIDOR NO ÉS UN GRUP DE COMPANYS, SINÓ UNA FAMÍLIA”
A nivell de clubs, algun dels anteriors l’ha marcat especialment?
A Córdoba l’afició és per treure’s el barret. L’any passat amb un descens ens van donar suport fins el final i no vam estar a l’alçada de la institució i la massa social que hi ha darrere. Negativament a Valladolid el meu rendiment no va ser l’idoni, però una part important de la premsa es va ficar amb mi i va provocar que anés a un psicòleg esportiu.
De fet, ser porter ja implica aquesta pressió. Qualsevol errada es critica.
“L’ESGOTAMENT D’UN PORTER ÉS MENTAL, NO FÍSIC”
Ets l’últim jugador i en un mateix partit pots ser heroi i culpable. És una posició que exigeix molt mentalment, més que físicament. No acabo els partits cansat, ja que el cansament real és mental. Acabo destrossat i només vull silenci i descans després dels partits.
Els porters cada dia bloquen menys i refusen més. Per què?
El que es busca és que un porter sigui efectiu i eficaç. Un blocatge moltes vegades no acaba bé i acaba als peus del davanter i és gol. Més val refusar.
Cañizares comentava que ara els porters es dediquen més al treball amb els peus que el de les mans.
Estic d’acord amb ell. El que s’intenta inculcar al futbol base és sortir des de darrere i que els porters sàpiguen jugar així. Molts nens que ocupen la porteria per primera vegada se’ls hi demana ser Ter Stegen i això no pot ser. Al futbol base s’ha d’aprendre i el camí és molt llarg i requereix paciència.
També les pilotes són cada vegada més traïdores.
Cada vegada són més lleugeres i fan estranys. Se’ns complica la vida als porters i sí que ho he notat.
“EM VAIG PLANTEJAR RETIRAR-ME DEL FUTBOL”
Trobava a faltar estar a casa una altra vegada?
Sempre busques la zona de comfort i aquesta és estar a prop de la família. Això et possibilita estar amb els fills, deixar-los amb els pares, tenir estones en parella… això fora és complicat. Es nota poder fer aquesta mena de plans.
Isaac va treballar aquest estiu a l’equip de la AFE fins que va trobar equip // FOTO: AFE
S’ha plantejat alguna vegada la retirada del futbol?
Aquest any no t’enganyaré, que quan va arribar el final de mercat sí que m’ho vaig plantejar. No em sortia res i vaig pensar en deixar-ho i fer vida de persona normal. No tindria cap problema, ja que tinc molt clar què vull fer quan acabi la meva carrera professional.
I què farà?
M’estic preparant per les oposicions a policia local. També estic ajudant a entrenar els porters del futbol base del Cerdanyola. Les dues coses m’apassionen.
“TINC MOLT CLAR QUÈ VULL FER QUAN ACABI”
A part té algun company policia al vestidor, no?
Sí, el capità Dani Martí és guardia urbà. És un professional de cap a peus i és increïble com rendeix i gaudeix del futbol. A més és un golejador, jo sempre li dic que les pilotes li cauen a ell.
Es veu que és una persona que té molt clar el que vol. És així?
Sempre he estat molt clar amb el que he volgut, també amb els meus objectius i per això els he aconseguit. Alguns han costat, com l’ascens a Primera i altres han arribat soles, com ser porter i Zamora a Segona Divisió.