Tercera i última part de ‘les perles’ de Miquel Sellarés, ex tresorer, ex responsable de la comissió econòmica i ex vicepresident de la FCF, ara comminat a una dimissió forçada
J.S.V.
redaccio@futbolcatalunya.com
Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot, encara tenim capacitat de sorpresa. Resulta que un cop es va convidar l’anterior Cap d’Administració i Comptabilitat a abandonar “de bon rotllo” i “amb molta pasta” estan molt pròxim a la jubilació, a la FCF es va contractar un responsable de comptabilitat (Raúl), que al cap de poc temps va decidir abandonar el vaixell.
‘Miquelet’ no va ser gaire explícit en les raons de la seva marxa, però no pinta massa bé veient la seva incomoditat. Aleshores apareix de nou l’empleat i decideix que, encara que se n’ha anat el març d’aquest any, no ha de ser substituït, almenys de manera immediata, és a dir, ara no tocava fitxar un nou comptable.
UNA FCF SENSE COMPTABLE. PER QUÈ?
Per sorpresa de Sellarés i de qualsevol persona que conegui una empresa, es trobava ‘Miquelet’, responsable de la comissió econòmica que amb el maneig d’un pressupost aprovat a l’última assemblea de més de 30 milions d’euros, no tenia un comptable durant els darrers mesos. Una més …
No hi ha dubte que arribarà un dia en que qualsevol dels centres internacionals de negoci més reconeguts passaran pel carrer Sicília perquè l’empleat els expliqui com és possible gestionar de manera tan meravellosa una entitat que gestiona 30 milions d’ingressos i 30 milions de despeses, sense responsable de comptabilitat.
Bé, i amb personal que, com reconeix el mateix Sellarés a MD, no tenen experiència en la matèria. Aprofita l’ocasió també per recordar el cas del Director de Recursos Humans, una persona de la confiança de l’empleat, “que no ha passat per cap comitè de selecció i que no està preparada per a aquest càrrec”.
“POBRE GRAU DE FORMACIÓ I COMPETÈNCIA”
El més preocupant és quan l’ex vicepresident diu que ja toca anar-se’n i convocar eleccions, perquè ja no hi ha projectes per endur a la pràctica. Diu que el primer any de mandat van complir tots els seus projectes i que ara només s’està en mode electoral, preparant les eleccions següents. Recorda de forma angoixant el desistiment de funcions del seu amic de l’ànima “Juan”, quan va pretendre ser candidat a la presidència de la RFEF sense cap possibilitat per ser-ho, que va guanyar finalment Louzán, per la qual cosa va deixar “totes les claus en mans de Calle”. El més greu és quan afirma que el totpoderós ha aconseguit posar a la junta una majoria de fidels, per la qual cosa la situació continuarà enquistant-se.
Reconeix que avisava el seu amic Joan de la “nul·la experiència i del pobre grau de formació i competència que té aquesta persona, així com la incapacitat d’acceptar les crítiques”, qualificant-ho d’un simple “matón de barrio”.
TRES FASES DE “NETEJA”
Clar que assumeix errors en tota aquesta gestió del problema. Afegeix que a algú li haurà vingut bé que hi hagi aquesta figura a la FCF. Recorda que el president volia prescindir d’una sèrie de directius i és el que realment va passar després.
Són tres fases de “neteja” dutes a terme: primer, van ser uns quants directius, després molts empleats que van passar els acomiadaments per la comissió econòmica”; i, finalment, a la tercera fase van fora directius de confiança del mateix Joan: Bonet, Mallart, Güell, Cosano y el mateix.
Sellarés confirma que ha intentat influenciar d’alguna manera “Juan”, i que molta gent ho ha intentat, però el president se sent còmode amb Calle al capdavant de tot.
“EN EL FONS TOT VA DE PASTA”
Reconeix que “han deixat situar a la FCF molta gent que no tenen la preparació que haurien de tenir i a més, responen, d’alguna manera, als interessos molt personals d’una persona que està dirigint la FCF“.
El més sagnant és quan reconeix que “en el fons tot va de pasta” i recorda que tant Soteras com Calle, amb les seves remuneracions a la FCF i RFEF estan obtenint prop de 200.000 euros anuals cadascun, per la qual cosa entén que “és motiu suficient per allargar una legislatura quan ja no hi ha cap projecte per posar en marxa”.
“L’únic projecte que hi ha és estar en mode eleccions que és el que ha començat ara Calle, ja que els projectes ens els finalitzem el primer any”.
“EL PRESIDENT IN PECTORE ÉS CALLE”
La raó la veu clara, és l’única forma que té per mantenir el seu status quo actual, perquè fora de la FCF les seves remuneracions podrien ser 7 o 8 vegades inferiors. Arriba a ser contundent quan diu sobre l’empleat que “fora de la federació no val res, és a dir, val allò que val” i recorda la seva activitat laboral anterior.
Quan MD li pregunta davant aquestes dades si Soteras deu alguna cosa a Calle perquè suporti aquesta situació i li hagi donat el control absolut de la FCF, la resposta de Sellarés, el seu amic de l’ànima de tota la vida, no pot ser més significativa.
“És una pregunta que m’hagués encantat que hagués respost ell. mandat. El president in pectore en aquests moments és Calle amb moltíssima diferència”, diu.
“CONTROLA MÉS DEL 50 % DE LA JUNTA DIRECTIVA”
I ara les traques finals, Sellarés recorda que “Calle, abans de posar la Comissió Econòmica pràcticament a les fosques, va posar la Comissió Executiva, i per a mi és un tema molt greu perquè és com un Consell de Ministres”.
“Si així ho ha decidit Joan, Joan té l’última responsabilitat. Ha començat a reemplaçar delegats i està posant gent que diu que ha professionalitzat la FCF, quan en realitat està situant persones de futbol sala que són gent seva. I el mateix està passant a la resta de Comitès, el de Compliance, el Femení, etc”.
L’escarni més gran es produeix quan Soteras li demana que dimiteixi i si no ho fa, li reconeix que Calle el farà fora perquè controla més del 50 % de la junta directiva.
DE 160.000 LLICÈNCIES (2017) A 230.000 (2025)
Sellarés també presumeix de comptes econòmics sota la seva gestió, amb diversos milions d’euros a caixa els últims anys, però curiosament s’oblida de recordar que el nombre de llicències i, per tant, la xifra d’ingressos s’ha disparat a totes les federacions territorials i, evidentment, la FCF no en seria una excepció.
D’unes 160.000 llicències l’any 2017 s’ha passat a més de 230.000 el 2025. I això és “molta pasta”. El que no ha aclarit Sellarés és quin és el mèrit d’aquesta Junta per a aquest increment de llicències i ingressos, ja que reconeix que el primer any de mandat és van acabar els projectes i ara únicament estan en “mode electoral”.
CONCLUSIÓ I FINAL
Acabem aquesta tercera part de la mateixa manera que la primera i segona: Ara els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme aquesta assemblea extraordinària, els clubs podran votar i dir JA PROU a aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària
NOTA (Veure)
FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)
FCF: l’empleat ridiculitza el president (2)