Continuem amb ‘les perles’ que ha deixat l’entrevista a MD de Miquel Sellarés, ex tresorer, ex responsable de la comissió econòmica i ex vicepresident de la FCF, ara comminat a una dimissió forçada, cal destacar alguns passatges estrambòtics
J.S.V.
redaccio@futbolcatalunya.com
Resulta que Miquelet assegura que l’empleat-director li ha fet “bullying”. I en posa exemples, amb perdó, per descollonar-se. Ni al pati de l’escola es veuen aquestes fanfarronades. Diu que si ell assistia a reunions de la comissió econòmica (de la qual era president) o a reunions de la junta directiva (vicepresident), el totpoderós empleat renunciava a assistir pel seu compte. Sí, senyor, amb un parell…
S’imaginen vostès en alguna empresa on la direcció convoqui un empleat a reunions i aquest es negui a acudir perquè hi és present un directiu determinat?. A qualsevol lloc, el problema es resoldria de cop: acomiadament disciplinari i indemnització (zero euros) de l’empleat.
FENÒMENS PARANORMALS A LA FCF
Però al carrer Sicília els fenòmens normals no es contemplen. Es prefereixen fenòmens paranormals. El més sublim és quan Miquelet reconeix el “bullying” que li fa l’empleat, en una segona fase més “perillosa”. Segons diu, no li posen en còpia als correus vinculats amb la comissió econòmica en que ell mateix és el president.
Com a broma de mal gust, no està malament. Surrealista, irracional, absurd, inversemblant, incoherent, delirant, anormal, extravagant, estrany, desgavellat, desconcertant, etc.
Això és el que volen els clubs de la FCF? A qui van votar com a president, a “Juan” o al del presumpte “bullying”?.
FIRMANT COSES QUE NI ELL MATEIX CONEIXIA?
Gastaríem tot el vocabulari amb paraules que podrien denotar un estat de descomposició d’una entitat centenària, en altres temps i modèlica. Actualment, però, convertida ara en una ruïna de valors (només cal recordar les paraules de l’altre vicepresident 1r, Jordi Bonet, en la seva dimissió,).
Per arrodonir la xafogor, Sellarès reconeix que, com a president de la comissió econòmica que ell mateix va crear, té signatura per la qual cosa ell “signa els pagaments”, però que estava firmant coses que ni ell mateix coneixia. La veritat és que això de Miquelet no té nom, amb tot el seu bagatge intel·lectual i empresarial, signant coses econòmiques sense importar-li en aquests moments la possible responsabilitat en què podia incórrer.
Diu que ho va exposar al president. I a la junta? Van acceptar la situació durant tant de temps tots els seus companys directius? Com va dir aquell, “mana ous”… que això passi en una entitat centenària catalana requereix que urgentment el Conseller d’Esports, Berni Álvarez, mogui fitxa i no s’escudi en allò fàcil, dient que és una entitat privada.
AUTOR D’UN BULLING ODIÓS I SENSE DENUNCIAR?
No és normal que s’hagin de recordar a les autoritats quines són les seves funcions. I cal no oblidar que ‘Querellator’ Miguel Galán ja s’ha reunit amb membres d’alt rang del Consell Català de l’Esport. S’ha acabat això de mirar cap a una altra banda.
Sellarés no es talla i assenyala Calle com a autor de “bullying, que fa i que ha fet tantíssima gent”. Aleshores, hauríem de preguntar a Miquelet per què ho han permès durant tant de temps tots els directius, inclòs ell?. No és una forma indigna de ser directiu o directiva i d’incomplir les funcions assignades?
En un moment de l’entrevista, Sellarés llença pilotes fora, sobretot, quan li pregunten pel viatge de l’empleat i la seva família de vacances a Cantàbria, pagat per la FCF.
VIATGE DE PLAER A CÀRREC DEL FUTBOLCAT
Respon que ell no se’n va assabentar, perquè en realitat, només és informat de pagaments que superin els 10.000 euros i que del pagament de les despeses menors se n’encarrega la tresorera actual, Montse Altimira, que va ser col·locada per ell mateix a la junta. Aplaudiment per a la comunicació Miquelet -Altimira.
Potser llavors la pregunta s’hauria d’adreçar a aquesta tresorera, a la qual Soteras va col·locar també a la Junta de la RFEF en el mandat de Rocha ‘el breu’. Algú haurà d’explicar als clubs com és possible que es pagui amb diners federatius, és a dir, diners dels clubs, un viatge de descans i plaer per a la família d’un empleat, en l’organització del qual també va intervenir algun altre treballador de confiança, segons van revelar els Mossos d’Esquadra a l’atestat presentat al Jutjat de Sabadell.
Suposem que els 200.000 euros a l’any que diu Sellarés que cobra a l’any entre la FCF i la RFEF no han de ser suficients quan es tracta de pagar unes vacances familiars.
ELS NÚMEROS D’UN LLIBRE ‘HISTÒRIC’
Es veia Miquelet amb ganes de “cantar” i arriba un moment estel·lar a l’entrevista quan destapa que el Llibre del Centenari de la FCF ha finalitzat amb un pagament de 30.000 euros, facturats per una empresa de l’assessor personal del president “Juan”.
No està gens malament, segur que l’obra s’ho val, però ningú millor per facturar-lo que el mateix assessor del president. I aquí és quan Sellarés ja destapa el pot de les essències en el moment que MD li pregunta pel pagament de 70.000 euros al gendre del president per a un campus de cap de setmana per a nens amb necessitats especials.
“S’HA DE SER MÉS TRANSPARENTS”
No pot ser més clar quan recorda allò de la dona del Cèsar, que no només ha de ser honrada sinó semblar-ho. Diu que sent Joan un “càrrec públic”, aquestes coses s’han de mirar més i s’ha de ser més transparents, sent preferible que els diners reverteixin en els clubs, ja que “s’està administrant diners que no són teus i el que ha passat és un tema que a vegades li costa entendre”.
Ara, els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme una assemblea extraordinària, els clubs podran votar aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària.
VEURE 1A PART: FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)