Amb l’Assemblea general ordinària de la Federació Catalana de Futbol (FCF) aquest dijous 26 de juny a Sant Cugat, els clubs tenen una oportunitat d’or per fer sentir la seva veu. Si callen, tindran més que merescut el que rebin
redaccio@futbolcatalunya.com
I, més que mai, és el moment d’exigir respostes clares, transparència i responsabilitats. És hora de recordar als dirigents federatius que els clubs (1.239) i els federats mereixen respostes clares.
El 27 de maig, el TSJC va desestimar el recurs de Joan Josep Isern i va donar llum verda perquè Joan Soteras i la seva junta continuïn al càrrec fins al 2027. El Tribunal considera il·legal la seva continuïtat en el càrrec, però creu que no és suficient per declarar-lo inelegible.
EL TSJC MANTÉ SOTERAS (FCF), PERÒ NO LA SEVA HONORABILITAT
El que ja no s’entén de cap manera és que es confirmi la legalitat de la proclamació i no s’ordeni repetir les votacions, i més quan 88 persones han declarat que els han falsificat la signatura i hi ha 213 actes notarials sota sospita. La Justícia és cega, evident.
Veurem si els jutges que investiguen Soteras, Calle i demés per la presumpta trama organitzada per falsificar signatures i posar recursos federatius a favor d’obra també tenen la vena als ulls, o adopten d’una vegada les mesures cautelars demanades pels pocs clubs que s’han atrevit a denunciar (presó, fiança, retirada de passaport…?). Mentre la justícia es recrea en la seva lentitud, Soteras riu…
LA FE GRAMA, VEU CRÍTICA I EXEMPLE
La Fundació Esportiva Grama no s’està quedant amb els braços plegats. El seu president, Antonio Morales, no només ha denunciat la falsificació de la seva signatura. A més, actua com a perjudicat al jutjat de Sabadell i també s’ha exposat públicament amb pancartes -(“Tots els clubs junts contra la corrupció federativa”)- i declaracions contundents: “Si tingués la mínima dignitat, Soteras ja hauria dimitit”.
També ha rebut sancions -un any d’inhabilitació i 601€ de multa (encara no
és oficial ni definitiva) -, en una clara censura a la llibertat d’expressió dins la federació. Aquesta repressió només confirma el que Morales denuncia. D’altra banda, la FCF ha adoptat una actitud intolerant davant la crítica, incompatible amb qualsevol model democràtic de governança esportiva.
Tindrà arguments (amb C) el Comitè d’Apel·lació per a rectificar la decisió de Competició? S’amagaran en la caducitat de la sentència per a no ratificar la seva ‘nyap’?
LES INVESTIGACIONS PENALS CONTINUEN
Més enllà del recurs contenciós administratiu, la justícia penal segueix el seu curs. El jutjat de Sabadell, la fiscalia i l’àrea anticorrupció dels Mossos investiguen la falsificació massiva de signatures en el procés electoral.
Però no només això, també el malbaratament de recursos federatius, dels clubs, a favor de la candidatura de Soteras. Els atestats dels Mossos també ‘ens han regalat’ els pactes ocults de Calle amb Talavera i Palacios, càrrecs dels seus a favor de ser figuretes de pessebre, i els atacs furibunds en xarxes socials contra l’únic candidat que no van doblegar, Juanjo Isern. Atenció a l’enviament de tota mena de calúmnies al seu lloc de treball inclòs, per perjudicar-lo professionalment).
HIDROMASSATGE I ‘PERROS ASQUEROSOS’
També hem conegut que el director general, Calle, va anar de vacances familiars (presumptament) amb diners dels clubs. I que no falti la banyera d’hidromassatge!.
Després, els directius federatius són “una manada de perros asquerosos” (definició literal que consta en l’atestat policial i que denota un menyspreu absolut pels delegats territorials) que li autoritzen un cotxe corporatiu per ús personal, tots els bonus que demani (que són pocs) i les seves vacances pagades. Clar que sí!
Però no hem d’oblidar tampoc que Soteras està encausat per fals testimoni (la cosa va de falsedats…), a qui la fiscalia demana 2 anys de presó i 1.800 euros de multa. I sí, per molt que la FCF faci comunicats desmentint-ho, segons el fiscal del cas, el septuagenari va estar condemnat per un delicte contra els recursos naturals per abocaments il·legals.
QUÈ HA DE PASSAR A L’ASSEMBLEA DEL 26 DE JUNY?
Tampoc hem de perdre de vista les diligències del Tribunal Català de l’Esport (TCE) obertes fa mesos, un escletxa a través de la qual podria venir una possible inhabilitació. Ja ja… el TCE ha decidit congelar la seva tramitació, malgrat la investigació del Síndic de Greuges al respecte.
L’Assemblea del 26 de juny no és una reunió més. És el moment en què els clubs (els seus presidents) poden decidir si callen o actuen amb responsabilitat institucional i demanen explicacions, obliguen a fixar pautes i exigeixen transparència.
Si no ho fan ara, poden perdre’s l’oportunitat de marcar el rumb cap a una Federació neta, democràtica i al servei del futbol, no de quatre directius i professionals que es creuen que tot s’hi val per seguir amb els seus salaris i prevendes.
En última instància, la Federació només existeix per organitzar les competicions que els clubs i els federats demanden, no per donar una vida de marqués a persones de dubtosa preparació, que tenen un currículum i uns mèrits professionals que caben en una piulada de 140 caràcters.
LES CONSEQÜÈNCIES DEL SILENCI
I més, quan a sobre s’ha sabut que no responen a les necessitats de la gestió del dia a dia, sinó a pactes amb candidats de plastilina que no van ser capaços ni de mantenir unida la seva pròpia candidatura o que no van passar dels 12 vots. No, a tu no t’han deixat tirat, però al futbol català sí. I ara, a veure qui ho arregla…
Sort i encert pel dia 26 de juny. Ara és l’hora de preguntar i d’exigir. Sense embuts. Que ningú s’oblidi que, el silenci, també té conseqüències.