Sense que això signifiqui res transcendental. Ni jugo a ser endeví ni vull ser-ho, però apuntar a Ascó, Europa, Prat i Figueres, Vilafranca o Sant Andreu com a favorits a les quatre primeres places de la #3div5 no és una gosadia (OPINIÓ)
JAUME LANGA FERRER
Amb les bateries carregades o molt carregades comença un nou curs en una Tercera divisió on als més veterans ens costa admetre com poc a poc es van perdent tot un seguit de valors inqüestionables anys enrere.
Ara, més pendents de quadrar miserables pressupostos, priven altres protagonismes que el d’uns jugadors que ja han assimilat que aquesta categoria no dóna diners i no es pot viure del futbol. Ha fet falta una hecatombe econòmica perquè hagi caigut un castell amb més fantasia que realitat. Però així ha estat i així seguirà.
Això de ‘jugar’ a anunciar favorits no m’agrada gens. Em demanen que opini sobre com veig els moviments de l’estiu en Tercera i això vaig a fer, però sense pretendre mostrar res excepcional. No deixa de ser una opinió més en una categoria on Ascó, Europa, Prat i Sant Andreu, Figueres o Vilafranca surten amb l’etiqueta de favorits.
No ho dic jo, ho diuen tots aquells que segueixen un grup V on la desigualtat de pressupostos –tots a la mínima- també juguen. Els de Miguel Rubio juguen amb el millor bloc del grup i amb un entrenador excepcional. Aquí estan els seus resultats. Seriós, treballador, humil… condicions claus d’un líder i els tarragonins assumiran aquest paper que bregaran, entre uns altres, amb un ‘nou’ Europa post-Dólera.
L’arribada d’Albert Poch promet futbol encara que l’exigència de la graderia europeista cal saber portar-la. Els de Gràcia vénen d’una època daurada on els ha faltat la guinda de l’ascens. Val la pena recordar que el curs passat la quarta plaça es va decidir per gol average? Ens enrecordem? Es va classificar Figueres amb els mateixos punts (59) que Vilafranca, Prat i Terrassa. No ho oblidem perquè aquesta igualtat es mantindrà.
L’arribada de Dólera al Sagnier també ha de marcar diferències. Ho té difícil el tècnic pratenc ja que Manolo Márquez va deixar el pavelló molt alt encara que li sobra coneixement, i grans jugadors, per lluitar per la promoció. La quarta plaça pot estar més oberta i apunto, inicialment, a Figueres i Vilafranca. Tant Edu Vílchez com Iván Moreno s’han guanyat la confiança i han reunit un grup amb experiència per aconseguir els seus objectius.
A partir d’aquí, gairebé tots ‘japonesos’. Ja veurem qui és l’equip revelació d’una Tercera que ha tingut deu campions en aquests últims deu anys després d’haver repetit campionat, en dues ocasions, CE L’Hospitalet i Badalona. Però això queda molt lluny.
Atents a una nova temporada amb referents molt propers, doncs solament 2 punts (2) van separar al 10è (Cerdanyola Vallès) del 16è (Santfeliuenc) i el Manlleu es va salvar gràcies a l’ascens de La Pobla. Són detalls que tots oblidem en el dia a dia, però que sumen en el final.
Dit tot el que he dit, afegeixo una mica més: no descarto a ningú per res. La meva gran incògnita es diu Sant Andreu. Me’n alegro moltíssim que segueixi viu i que Márquez estigui en la banqueta. Ha hagut de córrer moltíssim per fer la plantilla i això sempre és perjudicial. Tant de bo m’equivoqui i no pateixi perquè és un històric. També ho és el Gavà. Quina pretemporada la dels xavals de Juanma Pons! Atenció als blaugrana perquè ha reunit a futbolistes coneguts i interessants.
La presència de Serramitja o Javi Revert en la Unió, la de Joan Mármol en el Palamós, Arnau Sala en el Peralada o David Pirri, en el Terrassa, obren la competició de manera més que interessant. Solucionats els problemes egarencs, li desitjo el millor a Pirri perquè s’ho mereix i, més, després del sofert durant aquests últims mesos.
No ha patit tant el Santfeliuenc del ‘etern’ Andrés González. Treball detallat d’un dels veterans de les banquetes de Tercera així com el de Julià García a Rubí. Tant de bo que no haguem de parlar de problemes econòmics o d’impagaments perquè ja sonen massa rumors.
Tot el contrari que al Masnou. Aplaudiment majúscul per al seu director esportiu i primer entrenador, Miguel López. Aquí sí que ha de fer ‘miracles’ per sobreviure, però els sap fer i sempre compleix el que promet. Aquesta és la clau. No mentir mai sinó complir com ho fa el president Juanjo i la seva junta. Idèntica política que duu a terme un Cerdanyola Vallès amb Toni Carrillo al capdavant.
Al capdavant de la Montañesa seguirà Toni Escudero, una ‘Monta’ que ha vist finalment substituïda una de les pitjors gespes de la categoria. Tant de bo serveixi aquest remei per a tants equips que com els de Nou Barris treballen el futbol base. Aquest any se’n ha anat un gran defensa (Andrés Borges), però han arribat uns altres que segur faran més grans als locals. Atenció a Fernando Velillas, un dels millors golejadors de Catalunya.
Quant als ‘nous’ cal esperar i desitjar el millor, no faltaria més. Granollers torna a la seva categoria així com el Júpiter de ‘tots’ i un Morell que ‘pinta’ molt bé. És el mateix cas que el filial arlequinat l’estrena del qual el passat curs la va passar amb un just aprovat.
NOTA-DISCULPA a la Montañesa i a tots els seus aficionats. El ‘lapsus’ omès en el comentari de Jaume Langa va ser un greu error de la Redacció de FC en la seva exposició. El nostre comentarista ni es va oblidar ni ‘va passar’ d’un històric com és la ‘Monta’. Disculpes.