Duríssima carta de 30 extreballadors de la FCF que han estat acomiadats per capritx de la parella diabòlica (Joan Soteras-Calle). És llarga, però és molt difícil resumir l’etapa més negra del futbol català amb només paraules
Començarem aquesta carta recordant la famosa frase de Johan Cruyff al president del FC Barcelona, Josep Lluis Nuñez: “Els diners han d’estar al camp, no al banc”. En el nostre cas, la frase cobra actualitat 30 anys després amb un lleuger matís: potser els clubs del futbol català hagin de recordar als seus dirigents federatius que “Els diners han de ser al camp (dels clubs), no als comptes bancaris de despatxos d’advocats i com a pagament absurd d’indemnitzacions per acomiadaments improcedents de treballadors de l’FCF”.
Des de fa més dos anys, un grup d’ex treballadores i ex treballadors de la Federació Catalana de Futbol, ens vam unir i vam constituir la Lliga de la Injustícia, un grup d’amics i companys amb un objectiu comú: patir en silenci els danys laborals, econòmics i morals que hem viscut per les controvertides decisions, del director general José Miguel Calle, avalades expressament pel president Joan Soteras, i tolerades per tots els directius i directives de l’FCF que han preferit “fer la vista grossa”.
FCF: EL MAJOR ESCÀNDOL LABORAL 124 ANYS D’HISTÒRIA
Mentrestant, no només nosaltres, sinó també les nostres famílies han patit les conseqüències, en el que considerem el major escàndol laboral perpetrat en gairebé 124 anys d’història de la institució, i després d’haver realitzat la nostra feina de forma diligent i professional durant molts anys.
Segurament, els clubs catalans no han estat conscients del que ha estat passant amb bona part de la plantilla més enllà d’algunes informacions publicades als mitjans, però la realitat es que prop de 30 professionals amb experiència han tingut que abandonar el seu lloc de treball forçosament, generant inevitablement una pèrdua en la qualitat del servei que se’ls presta.
La broma no surt de franc als clubs. Segur que els directius o executius FCF ho vendran com un estalvi en salaris. La realitat és una altra de molt diferent. S’han incorporat persones noves i les despeses en indemnitzacions i costos judicials/laborals de tots els advocats/advocades i treballadors que han participat preparant els acomiadaments, pot suposar que “la festa” costi uns dos milions d’euros al futbol català. I compte, que poden venir més…
La pregunta és molt senzilla: respecte als costos reals, no els que vulguin vendre, quin percentatge del pressupost anual de la FCF es destina a acomiadaments improcedents? El 5%?, el 10%? No sabem si els clubs entendran que es puguin dedicar tants o més diners a aquests costos “judicials” que al que costen algunes campanyes favorables pel futbol català.
CÒDIC ÈTIC I DE CONDUCTA?
Un recordatori: el Codi Ètic i de Conducta de la FCF diu al seu art. 6.1.1: “En particular, les persones subjectes a aquest Codi hauran de complir i exercir els seus deures i responsabilitats diligentment, especialment en relació amb les qüestions de caràcter econòmic“. I l’art. 6.8.1 diu: “L’FCF defensa en tot moment una actuació responsable encaminada a preservar i protegir el seu propi patrimoni com a element bàsic que li permet desplegar les seves activitats, així com els legítims drets del patrimoni de tercers. Així, totes les persones subjectes a aquest Codi hauran d’actuar en tot moment amb transparència en la gestió econòmica per tal d’evitar la comissió d’irregularitats o conductes que suposin insolvències punibles, frustració a l’execució, estafes i fraus, danys informàtics, administració deslleial o apropiació indeguda, o delits societaris”.
Els clubs, sense ser-ne conscients, estan pagant els acomiadaments “sense causa o amb causa falsa” ordenats per Calle-Soteras o Soteras-Calle (l’ordre dels factors no altera el producte). Encara es recorden les paraules de Soteras en una entrevista de ràdio, on afirmava “si guanyo les eleccions, me’ls carregaré a tots“. La bel·ligerància de les seves paraules espanta. I després parlem de valors, respecte, ètica, Compliance, …
ELS CLUBS HAN DE CONÈIXER EL QUE PASSA DINS DE LA FCF
Al contrari del que apunten les últimes informacions públiques, amb la investigació penal fins al moment, de 7 empleats per tal d’afavorir presumptament la candidatura del Sr. Joan Soteras, nosaltres hem treballat per a diversos presidents i només ens hem degut a la FCF i la totalitat dels clubs que la composen. L’acomiadament o prejubilació forçosa per part de la pròpia empresa, ha comportat un greuja significatiu en la institució, prescindint de persones que portaven molts anys, amb molts coneixements i experiència en temes federatius que eren reconeguts i estimats per tothom. No obstant això, entenem que els clubs són els únics que poden posar i treure presidents, i per tant, també han de ser coneixedors del que passa dins de l’FCF i com la gestionen els seus càrrecs electes.
A totes i tots (més de 30) ens han acomiadat per motius infundats, fins i tot inventats, per part d’un director general que ha cregut que això és casa seva. Una persona, José Miguel Calle, que a ulls de tothom sembla molt valent, però no ho ha estat per donar la cara en els acomiadaments en primera persona i basant-se en motius sense fonament com explicarem a continuació. Han construït (i segueixen fent-ho) relats falsos i manipulats, han allargat els procediments tant com la llei els ha permès, negant-se a efectuar acords fins pocs dies, hores i fins i tot minuts abans dels judicis, han enviat testimonis als nostres judicis a ex companys, tot amb la clara intenció de fer-nos mal i enfonsar-nos.
Més de dos anys després la situació és aquesta: els acomiadaments disciplinaris de molts de nosaltres, han acabat en indemnitzacions econòmiques abans d’entrar a sala amb el jutge. I els casos que han seguit altres vies, han acabat igual, amb el pagament d’indemnitzacions i amb sentències dels jutjats i tribunals donant-nos la raó, però molt de temps després. Massa.
NI SOTERAS NI CALLE NI ELS DIRECTIUS PAGUEN AMB ELS SEUS DINERS
Si la justícia ha estat de la nostra part en tots els casos, que hem fet per merèixer tal càstig per part de la institució per la que tants anys hem estat treballant?
El resultat de TOTS els acomiadaments efectuats per José Miguel Calle i el seu equip, ha estat el mateix: cap ha sortit gratis per a la Federació. En tots s’ha hagut de pagar, i per tant, reconèixer la improcedència dels mateixos. Menció a part mereixen les “milionàries” prejubilacions forçoses d’ex companys. Tampoc podem oblidar-nos de proveïdors perjudicats, als quals també se’ls ha hagut de liquidar quantioses sumes.
Però el drama és que paga la FCF, és a dir, els clubs, mai el Sr. Calle ni el Sr. Soteras, ni els seus directius, almenys de moment. No tan sols les nombroses indemnitzacions a les que s’han vist forçats a fer front, sinó també a les despeses de contractació d’advocats per part de la pròpia FCF per participar en tot aquest disbarat i ser partícips de l’estratègia d’una o dues persones, no pas per veritables necessitats empresarials.
Amb les darreres sentències dels tribunals, s’ha demostrat que la veritat només té un camí i el temps posa cadascú al seu lloc. Ni una sola raó tenien aquests directius i executius per fer allò que ens han fet a totes i tots. Cada cas dels nostres es diferent, però tenen tots un denominador comú: la lluita compartida de tots nosaltres per fer front a la injustícia.
MOLTES BAIXES MÈDIQUES PER ASSUMPTE DE SALUT
Arribats a aquest punt, ningú creu que se’ls demanarà responsabilitats pel danys que s’han generat a la FCF, a la seva imatge, a la reputació i al patrimoni de tots els clubs?
No només ens agradaria parlar de sentències i indemnitzacions, sinó també de persones que hem estat o continuem en situació de baixa mèdica per temes de salut mental derivats de les situacions que ens han tocat patir en els darrers anys en l’anonimat. És aquest l’exemple que ha de donar la major institució esportiva de Catalunya? Són aquests els valors que volem que representi el nostre esport?
L’any 2022, i després d’unes declaracions de l’encara President Joan Soteras, vam escriure un primer comunicat, però poc ens imaginàvem el que passaria després.
El 5 de març de 2024 el Jutjat d’instrucció de Sabadell va ordenar l’entrada, el registre i la confiscació de mòbils i dispositius electrònics de presumptes implicats en la comissió de tres delictes. De les nou persones que tenen actualment la condició d’investigats, curiosament hi són casi tots els que han participat en els nostres acomiadaments o que han anat assistit als judicis com a testimonis per perjudicar-nos sense posar-se vermells, tot i que els jutges els explicaven al principi de les seves declaracions el que és el delicte de fals testimoniatge.
EL FUTBOL CATALÀ NO ES MEREIX AIXÒ
Pensàvem que ja havíem assistit a tot, però no. Aquest any el secretari general, Oriol Camacho, va decidir explicar davant del Jutjat i Mossos d’Esquadra, la forma d’actuar de l’FCF en vers les nostres situacions, arribant fins i tot a demanar-nos perdó. Algú hauria d’explicar què ha passat aquests darrers anys i per què. No podem oblidar que van utilitzar una Assemblea General a Mataró per penjar en públic algunes de les nostres fotos assenyalant-nos com a culpables de no sabem què (acte d’extrema gravetat), sense ser-hi nosaltres presents i sense poder defensar-nos dels seus relats interessats o simplement falsos. S’han perdut les formes, ètica i dignitat institucional? En què s’ha convertit l’FCF?
Acomiadarem aquest comunicat amb les declaracions del Secretari General de l’FCF, Oriol Camacho, als mitjans de comunicació, actualment testimoni protegit per l’Oficina Antifrau de la Generalitat, que són prou significatives i que expliquen el perquè d’aquest comunicat informatiu:
Camacho: “Hi ha un munt de procediments judicials a nivell laboral, prop de 30 acomiadaments o fins i tot potser més, ja que de tots no tinc informació… Fins on jo sé, s’ha acabat reconeixent la improcedència pràcticament en la totalitat de tots ells i abonant (les quantitats) un any o dos més tard als treballadors acomiadats. El procediment és força perjudicial per als treballadors acomiadats… He col·laborat moltes vegades en la tramitació dels expedients disciplinaris i aquesta és una altra de les coses que em treu el son literalment, ja que a aquestes persones se’ls acomiada disciplinàriament, se les té un any o dos anys sense cobrar absolutament res i després es reconeix la improcedència dos minuts abans d’entrar a judici. Això és el que l’Oficina Antifrau de la Generalitat anomena “assetjament processal” cap a una persona que ha volgut informar o que, d’alguna manera, no està en la sintonia, en relació amb coses que se li han sol·licitat. Se’ls assetja judicialment fins i tot, per dir-ho així, arruïnar-los econòmicament o aconseguir que entrin en un estat de salut preocupant. No només ha passat als treballadors sinó també a molts directius crítics que han estat cessats o que han abandonat la federació per discrepàncies i que també estan sent objecte de querelles i demandes permanents buscant aquest efecte. Amb la qual cosa la situació és força preocupant”.
Es pot dir més alt, però no pas més clar. El futbol català no es mereix això. Sempre hem dit que el futbol és valors, companyonia, amistat, esforç, treball en equip, salut, etc. No podem perdre l’essència pels interessos privats d’uns pocs.
Lliga de la Injustícia/Col·lectiu d’afectats pels acomiadaments improcedents a la FCF