Deia ‘Querellator’ Miguel Galán fa uns dies, que seguia la corrupció electoral a la RFEF, a l’aprovar un calendari electoral on només es donava cinc dies per presentar candidats a l’Assemblea General de la RFEF per als diferents estaments federatius. Evidentment, fa curt
Li faltava afegir estranyes similituds com que es donarien terminis d’esmena als candidats en ple cap de setmana de competició. Això per fer-ho tot més fàcil encara, habilitant dies inhàbils.
En les eleccions a la presidència i la junta directiva de la FCF, el ‘generós’ termini era també de set dies; clar, com sempre, amb un cap de setmana de competició pel mig. Això sí, sense tràmit d’esmena.
Fa uns dies també, Onda Cero publicava una notícia on informava dels lobbys jurídics que protegien el sistema clientelar de l’esport espanyol.
A més, informava que l’advocada Ana Ballesteros (BB Sport & Law) i Borja Osés (Landaberea Abogados) s’havien convertit en els grans gurus en matèria electoral esportiva. Com? fent-se amb el control de moltes juntes electorals de les federacions esportives espanyoles. Afegia, que el cas de Ballesteros, a més, era especialment peculiar, ja que el cap de gabinet de la secretaria general de la RFEF l’ostenta Manuel Lalinde, el seu company a BB Sport & Law. Endevinen. Curiosament, és la presidenta de la Comissió Electoral de la RFEF en l’actual procés electoral? Doncs sí, Anna Ballesteros.
FCF-RFEF: FA LA MATEIXA PUDOR
Per si no fos suficient i pogués quedar alguna cosa a l’atzar, la Comissió Electoral de la RFEF, amb curiós pretext. Sí, curiós ja que enguany es podrà votar candidats de circumscripcions electorals estatals (futbol sala, àrbitres, entrenadors, jugadors i clubs professionals, etc.) a les seus electorals autonòmiques. En resumen: les meses electorals es “poden completar amb personal federatiu”.
Aquesta estratègia, fa una pudor molt similar a la que es va viure el passat 13 de febrer de 2023 a les votacions de la FCF. Ho recorden? Càmeres apagades a la seu central, personal de futbol sala a totes les meses (posteriorment premiats amb suculents bonus), validació o no de vots al marge de la Junta Electoral; és a dir. la versió Torrente o Vladimir Putin del control total del procés electoral. La versió RFEF no es que sigui molt més refinada, però intenten (només ho intenten) guardar les aparences.
2 CLUBS I 1 JUGADOR NO PROFESSIONALS
Ara que hem conegut la notícia que quatre clubs catalans (Cornellà, San Cristòbal, Olot i Nàstic) es disputaran les dues places assignades a clubs catalans no professionals a l’Assemblea General de la RFEF.
I, a més, quatre futbolistes (Sara Navarro, Josu Rodríguez, Oscar Rubio i Oscar Sierra) es disputaran la plaça (en singular) assignada a jugadors no professionals de Catalunya. Però no tenim més de 200.000 llicències president Soteras per tenir tant poques places?!). Estem convençuts que serà un exemple de transparència, igualtat d’oportunitats i de democràcia participativa plena i lliure.
Estem segurs que no s’usarà el vot per correu. Estem segurs també que no es faran enviaments massius de la documentació per poder votar a la seu central de la FCF al carrer Sicília o a altres localitats com Sant Feliu de Llobregat, on el mossèn Espasa va reconèixer que Calle i Guerrero repartien les actes notarials indiciàriament falsificades.
MOSSOS, COL·LABORADORS I PENES DE PRESÓ
Segur que les càmeres de videovigilància de la seu central estaran totes enceses i gravant, que no s’usaran les bases de dades federatives amb fins partidistes. I, sobretot, que no participarà cap treballador federatiu en aquest procés, com els que ens han recordat diversos clubs que han declarat davant els Mossos d’Esquadra: “el Pollo” Alís, Aitor Vega, Quim Sanllehí o els lleials col·laboradors d’Alejandro Talavera, com Gemma Deumal (premiada amb un lloc de treball a l’FCF).
Veurem si la lleial tropa de Calle, que ja s’estan jugant penes de presó, forçaran la màquina en aquest procés electoral o faran un pas al costat i li diran a la cara que se la jugui ell. Per vergonya aliena de la resta de treballadors honestos y honrats que hi ha a la FCF, que són la immensa majoria (bàsicament, els que no cobren bonus i treuen la feina del dia a dia).
SOTERAS I ELS TALAVERA ‘GIRL AND BOYS’
Una vegada finalitzi la cursa electoral a l’Assemblea General de la RFEF, vindrà la part més divertida: l’elecció del president i la Comissió Delegada.
Diuen els mitjans no subvencionats ni transcomunicats, que Soteras es deixa estimar per Madrid, amb la inestimable companyia (que no suport) del condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació (encara no ferma), Rafa Louzán, president de la Gallega. Això no obstant, no sembla que Soteras cotitzi a l’alça, per molt que els seus lleials escuders (el de la corbata i el del mono de treball), intentin col·locar-lo en algun càrrec remunerat, per donar-i la merescuda oportunitat a Alejandro Talavera.
PLACES VACANTS A LA JUNTA DIRECTIVA
Queden tres places vacants a la junta directiva i la d’un vicepresident. Cedirà Soteras aquestes places a Talavera com algú havia pactat amb ell o hauran d’esperar la jubilació o expatriació daurada (i forçosa) de Soteras?
Està clar que una vegada finalitzat el procés electoral a la RFEF, tornarem a tenir eleccions a la FCF, abans que el TSJ de Catalunya falli. Una altra cosa és que els tribunals ho permetin. I si no ho permeten i no proclamen Isern directament president, “Palacios serà presidente, ya te lo digo yo”, dixit ‘el totpoderós’. Com li va dir un polític a un altre en una sessió parlamentària, a alguns els hi cap el currículum “en un post-it” i estan en això “per la pasta”. Amén.