Aigua, calamarsa, vent… i un gran rival com el Salamanca UDS no van impedir que la UE Sant Andreu sumi un nou ascens 15 anys després. Ara espera la Segona RFEF
Ni el guió més imaginatiu podria esperar tant sofriment, tants inconvenients ni tants obstacles com els que ha hagut de superar aquest Sant Andreu de Xavi Molist. Felicitats a l’entitat quadribarrada perquè 15 anys després ha aconseguit un ascens vital per a la seva supervivència. Ni la calamarsa, ni la pluja, ni el Salamanca UDS (1-2) van frenar a la UESA.
En una tard-nit èpica, ningú oblidarà aquest ascens del Sant Andreu a la ‘piscina’ de l’Helmántico. Primer es va haver de parar el xoc durant 10′ donada la força de la pluja i la calamarsada que va caure en el camp.
UN ASCENS ENFRONT DEL MATEIX ZEUS
I, després, el descans d’una hora i quart, ja que calia llevar tota l’aigua, alguna cosa que van fer de manera extraordinària emprats i voluntaris. Mentrestant, en la graderia, no es va moure ningú. Cal tenir valor per a aguantar el que es va aguantar, així que també felicitats a tots els presents.
GOL I CALAMARSADA
Convidada inesperada en la primera meitat amb una calamarsada espectacular que va obligar a suspendre el partit per espai de deu minuts. A partir d’aquest moment va ser waterpolo jugat amb els peus i amb situacions molt perilloses per a tots els futbolistes.
Primer va aparèixer l’etern salvador Jaime, al cap de dos minuts, per a treure una mà extraordinària amb xut de Marco Tulio. L’esglai castellà-lleonès va desaparèixer immediatament perquè un servei de cantonada (treballat) va acabar amb el 0-1. Va tocar Jordu, va centrar Pochito, va tocar amb el cap Noguera i va definir Genís Blasco a la dreta de la porteria local (12′).
El pols va ser constant per les dues parts i amb més ocasions per part de Benito (20′), parada de Jaime, i tret de Pochito (24′) que va ser al pal dret.
El posterior diluvi només va deixar un encertat cop de cap del mateix Benito dins de l’àrea que va treure el millor del porter andreuenc. La ‘piscina’ castellana no permetia cap luxe.
GOLLLLL DE MOMOH (ARRANZ)
Una hora i mitja d’obligat descans va retardar una segona mitad que sempre quedarà per a la història quadribarrada. Igualtat màxima, tensió màxima i aplaudiment majúscul per als operaris del club de Salamanca (xavals del futbol base i aficionats) que van netejar la inundada gespa d’aigua.
Treball extraordinari de tot el món davant el Salamanca i entrada de Momoh per Pochito que va resultar decisiu en l’1-2. Primer va arribar el gerro d’aigua freda perquè l’enèsim centre de Suley va trobar el cap de Navas (63′) per a bogeria local. Poc va durar, ja que sis minuts després Carlitos Guzmán va col·locar una assistència de luxe sobre Arranz -se’l trobarà a faltar al futbolcat– , autor d’un toc sensacional per sobre del porter rival, i amb aparició meravellosa del juvenil Momoh.
Fins al final tot va ser una pel·lícula. Quinze anys després la UE Sant Andreu lluitava contra tots els inconvenients possibles, però amb la clara decisió de l’ascens. I això els va servir per a ‘mossegar’ fins al segon final.
Ningú oblidarà ni una possible mà que el col·legiat no va veure (i gràcies) o l’error de Javi Navas (sol!!!!) en el 90 amb Jaime ja superat. El que tothom s’acordarà és que, després de Castelló, Badalona, Rubí..., després de molts intents la UESA aconsegueix l’ascens. Persistir sempre té premi. Enhorabona, andreuencs!