El Reus empata a Vila-Real després de jugar amb 10, 9 i 8 futbolistes a la segona part. El punt sumat manté les opcions al campionat intactes i reafirma el compromís dels futbolistes roig-i-negres
JORDI MESTRES @jordimestres7
Hi ha vegades que no cal guanyar per aconseguir una victòria. El Villarreal B, líder, equipàs, millor que qualsevol al grup 3 no va poder sentenciar la lliga contra 8. El Reus, amb les circumstàncies en contra dins i fora del terreny de joc, vol la lliga. Els impagaments i les expulsions no van frenar la fam competitiva d’un grup que vol fer història. “Volíem venir a gaudir i hem acabat corrent i patint”, comentava Natxo González en roda de premsa. La sinopsi perfecte del que va ser un partit de pel·lícula a La Plana. Que va tenir de tot, com no podia ser d’una altra manera tractant-se dels dos millors. No va servir, però, per a confirmar el que ja se sabia. El Vila-Real B juga com els àngels i el Reus competeix com un gladiador. Hi ha lliga.
Veient el final, pocs pensarien que l’inici va ser el millor pel Reus. Fran Carbia, l’home dels gols importants, va avançar l’equip roig-i-negre. Sense centímetres, però lliure de marca va enviar de cap la pilota al fons de la xarxa. L’avantatge va durar menys que l’hivern aquest 2016 boig (que, per cert, sí es va notar amb un aire gèlid al Mini Estadi) – i el Vila-Real B va empatar tres minuts després.
LEO SUÁREZ TREU LA VARETA
Anton aprofitava un mal refús per a establir les taules. El mateix futbolista podria haver marcat el segon poc després, però la seva rematada s’estavellava al pal. Eren minuts crítics pel Reus. Leo Suárez va treure la vareta i va fer anar de corcó a la defensa visitant, especialment a Alberto. Aquest últim era expulsat per una entrada sobre l’elèctric ‘7’ del submarí.
El Reus, que amb onze va patir per a contenir a un rival desfermat, veia com quedava en inferioritat numèrica. El Villarreal B olorava sang i en volia més, però arribava el descans. Moment per endreçar peces, com per exemple amb l’entrada de Moyano per Fran Carbia. Curiosament, la defensa en inferioritat va ser millor que la que hi va haver en igualtat de condicions.
TERANYINA NUMANTINA DEL REUS
Més enrederits, sí, però també més concentrats. Els futbolistes del Reus no cedien espais i els groguets, tan bons com inexperimentats, s’impacientaven. No hi havia forma de superar la teranyina roig-i-negra. Com si fossin gladiadors, els roig-i-negres lluitaven cada pilota com si fos l’última. Fins i tot va haver-hi un tram en el que, tot i jugar amb un home menys, el Reus dominava el tempo del partit amb la possessió de la bimba.
Paco López, inquiet com els seus, va veure’s obligat a dinamitzar l’equip amb un doble canvi. No va ser això el que va variar el guió, sinó una acció amb Dinis com a protagonista. El jove defensa portuguès, consolidat a l’eix després de les últimes actuacions, no va arronsar la cama davant la sortida d’Aitor. El resultat va ser una vermella directa que ell, incrèdul, no entenia.
El Reus, ja sense Edgar ni Haro, ubicava a Colorado com a referència. Acompanyat per Vítor, fins que el portuguès també va ser expulsat. Jugar amb 8 contra 11 contra el millor equip de la lliga era, sense cap mena de dubte, preocupant. Per a posar-se a tremolar o penjar-se del travesser. Però, amb tres vermelles a les esquenes, el Reus va aguantar. Va persistir, va tirar d’orgull i va frenar a un rival que fregava els sis punts d’avantatge més l’average. També va protestar un penal sobre Olmo, que va ser la cirereta de la indignació amb l’àrbitre per part dels visitants.
Al crit de “no passaran” per part dels 150 aficionats del Reus desplaçats va ‘morir’ el partit. Carlos Martínez, el més veterà d’un equip farcit de talent i joventut, va ser qui més a prop va estar de decidir-lo. Però no era el dia. No tocava que la lliga es decidís aquest 27 de febrer encara amb 11 jornades per davant. Es manté la diferència entre els dos millors i queden palesos els arguments que els han portat a tenir aquesta condició. Sigui pel talent del Villarreal o per la persistència del Reus, el campió de lliga al maig serà just.