Golejadors i capitans de la Catalunya Amateur que va arribar a Kíev, es retroben a Olot dos anys després. Abans eren rivals a Tercera i ara són companys a la Garrotxa. Carlos i Enric, dos cracks que uniran les seves forces amb un objectiu: el gol
Els dos golejadors més representatius de l’últim lustre a Tercera Divisió es retroben… A Segona B. Fa uns anys, quan es jugaven el pitxitxi del grup cinc, molts equips haurien pagat el que fos per ajuntar-los. Només Catalunya Amateur va tenir aquest luxe. I li va anar prou bé. Ara la fusió del gol es torna a produir. Després de tota una vida amb els camins separats, Carlos i Enric uneixen forces a un club. L’Olot gaudirà d’aquesta explosiva parella.
Enric Gallego acaba d’arribar, mentre que Carlos, que compleix la tercera temporada a la Garrotxa, coneix millor el club. “La pretemporada hem fet bons partits i sempre hem seguit la nostra filosofia. Tenim ganes que comenci la lliga”, explica el ‘killer’, tal i com se’l coneix a la Garrotxa. 46 gols en dues temporades bé valen aquest sobrenom.
Pel que fa a Enric, el seu curs passat va ser tot el contrari. Només en va marcar 2 a Badalona, on va patir una pubàlgia que el va tenir KO mitja temporada. No cal patir, ja que “estic bé. Content. Agafant minuts. Vaig arribar amb molèsties al pubis i em trobo bé ja”. Hi ha ganes de reivindicar-se. De tornar a ser aquell davanter letal que va meravellar a Cornellà. Aleshores, l’Olot ja li anava al darrere: “Feia un parell d’anys que hi havia un interès de l’Olot per mi. Aquesta temporada el projecte em va convèncer”.
VILA-JOIOSA, ASTÚRIES, KÍEV I OLOT
Revela Carlos que “a mi se’m va preguntar per ell i per activa i per passiva vaig dir que sí. És un jugador que no es podia desaprofitar, ja que va bé per alt i té un bon joc de peus”. No són paraules buides. El coneix bé: “Ja vam coincidir a la catalana amateur i vam fer bona amistat. No cal que ens coneixem. Jo crec que som perfectament compatibles”.
Toni Almendros va situar a Enric de referència, amb Carlos tirat a la banda a Vila-joiosa, Astúries i Kíev. El resultat va ser immillorable. Segons Enric Gallego, “el record és molt bonic. La experiència va ser increïble”. Es repetirà a Olot? “L’objectiu és guanyar tots els partits possibles i intentar estar com més amunt millor”.
“Hi ha un projecte molt ambiciós des de fa anys i per part de la directiva s’estan fent les coses bé. L’afició s’està enganxant i fa molt bona pinta tot”. Paraula de Carlos. Ell mateix reconeix que “jo he tingut aquest estiu ofertes d’equips de Segona A i no he volgut marxar. El que m’han promès aquí no ho canvio per res”. Estar a gust no té preu i “estic molt ben acollit i tinc molt bon tracte amb tothom. El projecte diu que el sostre no és la Segona B”.
SEMPRE VA GUANYAR CARLOS QUAN EREN RIVALS
Aquesta ambició és la que els fa recórrer quilòmetres per a jugar i entrenar. Carlos viu a Mataró i Enric a Barcelona. Ara mateix l’expedició és de dos cotxes, amb set futbolistes. El present és aquest, i el passat el mà a mà continu que van mantenir a Tercera Divisió. “És bonic. Va ser una rivalitat sana”, explica Carlos, que es va imposar sempre: “Al final vaig marcar jo més, però cada dia havia d’apretar. Li enviava missatges dient que afluixés”.
La temporada 12/13 Carlos va marcar 31 gols, per 24 d’Enric. 55 entre els dos. La 11/12 Planagumà (22) i Bacari (21) van superar els 20 de Carlitos i els 17 de Gallego. “A Segona B és més complicat. Hi ha menys ocasions i s’han d’aprofitar. Les categories estan per alguna cosa”. Ho diu Carlos, pitxitxi del grup 3 l’any passat amb 15. Veurem de què són capaços i fins a on arriba el poder golejador d’aquesta fusió.