Després de caure 4-1 davant el Barcelona, parlem amb Emilio Gutiérrez, entrenador de l’Infantil A del Jàbac Terrassa (actualment situat a la cinquena posició de la classificació). Amb ell, analitzem el partit així com la categoria de Divisió d’Honor, on es troben les actuals perles del futbol base
UNA ENTREVISTA D'ALEJANDRO GUERRA MENTRUIT
Fem una valoració del partit.
Es va competir, tot i que no vam estar molt encertats a pilota aturada i això va ser determinant. El moment clau va ser en una jugada de la segona part, amb el partit empatat, on vam provocar un penal que el Barcelona, després d’un primer rebuig del nostre porter, va acabar materialitzant. Val a dir que ens vam encarar a un Barça molt reforçat gràcies a les incorporacions dels futbolistes extracomunitaris, ja que, fins ara, la FIFA no els permetia jugar (per la sanció imposada al club blaugrana a causa de les irregularitats presentades en aquests casos). Amb tot, el Barcelona va ser el just guanyador del partit.
Com veu l’equip?
Confiat. Tinc a un conjunt competitiu i, amb confiança, són capaços de fer front a qualsevol equip. Estem treballant bé i ens trobem molt còmodes a casa, som molt sòlids i això ens permet garanties quan jugem a domicili.
I als rivals?
Personalment m’està sorprenent que equips que aposten per jugar a futbol com poden ser Gavà, Sant Gabriel o Reus, es trobin en una situació complicada dins la classificació. Obviant equips com Barça, Espanyol i Cornellà, la categoria en general és molt agressiva i es caracteritza pel ritme dels partits. Cal tenir molt talent per poder jugar bé la pilota o, en el seu defecte, has de decantar-te per un joc molt més directe, buscant segones jugades. Equips que han apostat pel futbol, a excepció dels grans, ho estàn passant malament.
¿Expectatives? Parlem dels objectius definits a nivell d’equip.
Nosaltres preferim anar partit a partit, no ens marquem objectius de cara al final de temporada. Et trobes amb un equip nou, amb vuit fitxatges, més els que pugen de categories inferiors, no et planteges cap objectiu inicial. A aquestes alçades de la temporada, te n’adones de que unes portes es tanquen mentre d’altres s’obren. En aquests moments, seria just que l’equip es classifiqués per a la Copa Catalunya (quedant entre els sis primers classificats), seria un premi merescut.
Quin objectiu es marca un entrenador de futbol base en relació als seus jugadors?
Jo em dec als meus jugadors, cal adaptar-se al planter i a la categoria. L’objectiu del cos tècnic és fer un conjunt el més compensat possible i, d’altra banda, fer que s’adonin de la dificultat que presenta la categoria. Sempre es busca l’evolució del jugador, encara que a vegades s’obliden aquests conceptes a l’hora de competir. La categoria els ensenya i els fa evolucionar com a futbolistes.
Finalment, parlem d’un tema candent en el futbol base, especialment entre aquestes categories. Què em pot dir sobre la pressió que exerceixen els pares sobre els jugadors?
El pitjor que es pot fer és exigir alguna cosa al jugador, sotmetre’l a una pressió des de petit, i això ho trobem allà fora, és real. Ens estem equivocant. El futbolista ha de venir a entrenar, a jugar, a fer l’esport que li agrada, sense cap tipus de pressió, sense que ningú des de la banda li digui el que ha de fer o com ha de jugar. Això genera ansietat entre els jugadors i provoca que acabin per deixar l’esport. Els entrenadors tractem, a través de diferents vies, d’eradicar aquestes actituds. Tot i això, quan arriba l’hora de la veritat, es transformen. És el dia a dia.