Abel Solé jugarà a Sabadell el seu partit 400 amb la samarreta de l’Olot. Està a 20 de convertir-se en el jugador amb més duels disputats de la història del club i el motiva assolir la fita amb el club a Segona B
JORDI MESTRES @jordimestres7
Abel Solé té 35 anys i en fa 11 que forma part de la Unió Esportiva Olot. Ha viscut els orígens a categories regionals i tots els ascensos que han portat els garrotxins a la Segona B. El gran capità, amb el 6 a l’esquena, és història viva d’un club que no viu el seu millor moment. Amb 399 partits disputats, està a 20 de Gratacós, qui ha vestit en més ocasions la samarreta de l’Olot (419). Per a complir-los, haurà de seguir almenys una temporada més. A Segona B, d’això n’està convençut. Apel·la a la grada per a que així sigui i recorda l’esperit que ha portat aquesta entitat a no rendir-se. Ell el coneix millor que ningú.
Què li diria ara mateix a l’aficionat de l’Olot?
Li diria que estigués tranquil. Hi ha plantilla suficient per aixecar-nos i tirar endavant i aquest equip se’n sortirà segur.
Què ha portat a un equip amb expectatives altes a ocupar zona de descens?
Tothom coincideix a dir que l’Olot fa un futbol molt bonic, juga molt bé i mereixeria tenir 10 o 12 punts més. Aquest any hem tingut una mancança de cara al gol i això ens està passant factura. Ens està penalitzant molt. Hi ha una idea de joc clara, però al futbol es tracta de ficar la pilota a dins. No estem tenint sort.
“Tothom diu que juguem molt bé, però que mereixeríem més”. Un resum de les tres temporades de l’Olot a Segona B?
Ho has definit molt bé. No és un problema d’aquest any. La temporada passada també vam fer partits espectaculars, però no vam marcar. Seguim amb la mateixa tònica. Fa 15 dies al Mini Estadi ens deien que érem del millor que havia passat per allà. La classificació és la que és i ara això és el que compta.
Aquesta temporada, a diferència de les anteriors, s’ha mantingut l’entrenador. Rodri té el suport de la plantilla?
L’entrenador té el suport total de la plantilla i de la directiva. Junts és com treurem l’Olot endavant. No sóc partidari dels canvis i en molts casos no són positius. És qüestió d’enllaçar dues victòries seguides i les coses es veurien de diferent manera. És veritat que fa un any i mig o dos que diem el mateix i queden menys partits. L’ansietat es comença a notar.
L’Olot ha guanyat 4 partits de 25 i a l’últim partit no es va arribar als 1.000 espectadors. Això també és producte d’aquesta ansietat?
Està clar que l’equip ha d’engrescar l’afició. Quan les coses van bé és més fàcil que els socis vinguin al camp. Vull fer una crida a l’afició. Ens han de donar suport en els bons i els mals moments, perquè a les dolentes és quan més els necessitarem. Tots junts ho tirarem endavant. No tinc cap queixa de l’afició, amb el seu suport serà més fàcil. Pel que fa als resultats, és un bagatge pobríssim. Molt, molt, molt pobre.
Doncs el partit de Sabadell és una final. Una més, millor dit. L’enèsima.
Diumenge passat amb el Badalona ja ho vam afrontar així. Tots els partits seran finals. Vindran Llevant B, Llosetense i L’Hospitalet i hem de guanyar sí o sí.
A les dolentes també s’hauria de mirar d’on ve l’Olot, no creu?
La gent sempre vol més i està molt ben acostumada. Al Barça també passa i jo l’he vist estar sense guanyar títols dos o tres anys. Estaria bé recordar les misèries dels camps de la Garrotxa i la gent hauria de tenir en compte d’on ve l’Olot. Estem competint amb Hércules o Reus i això la gent no ho veu. La nostra obligació sempre és sortir a guanyar i donar el màxim.
És l’únic jugador que pot parlar en primera persona d’això de la actual plantilla.
He viscut tots els ascensos de l’Olot. Els principis, quan va costar molt sortir de Primera Regional. Em sembla que ja s’acaba això (riu).
Segur?
No ho sé. Estic més a prop del final que del principi. No ens hem d’enganyar. Jo m’agafo cada partit com si fos l’últim i al juny analitzarem amb la família, l’Olot i jo mateix si estic en condicions de seguir. Ha passat tot molt ràpid. Són 11 anys al club.
Onze anys i 399 partits.
Quasi 400 ja, sí, sí. Em sembla que quan era juvenil anava amb el primer equip, però aquests no estan comptabilitzats. Me’n faltarien 15 per atrapar en Gratacós, que és qui ha jugat més partits amb la samarreta de l’Olot. Seria posar la cirereta al pastís.
Deu saber que per a superar a Gratacós no en té prou amb aquesta temporada…
Ja ho sé ja (riu). Hauria de jugar un altre any.
Li fa il·lusió superar-lo?
Seria una anècdota. És història i estadística i a final de temporada el que valoraré és si jo puc ajudar a l’Olot a tirar endavant. No només per a superar aquesta estadística. Sóc l’únic de l’equip que treballo i compaginar el futbol amb la feina és molt difícil.
I més si és gerent d’una empresa…
Sí, tinc una empresa familiar de reciclatge i hem de fer-hi molt. El futbol em treu moltes hores i cada dia és més difícil. M’ho puc combinar, perquè treballo des de casa quan puc. Tinc molt clar que el que em dóna de menjar és la feina que tinc.
Em poso a la pell de la seva dona i ha de ser molt difícil, no creu?
Té molta paciència. Tenim dos fills, a més de la feina i el futbol, que entrenem més que cap equip. Vaig al límit, no t’enganyo pas.
I la seva dona, també.
Vas a Alcoi un cap de setmana i amb els nens no és fàcil. Estic content, físicament em sento bé i seguirem fins al juny, a veure què fem.
Ja hi pensa en el que farà?
Vulguis o no sempre ho tens en compte. No em passa pel cap jugar en categories amateurs i si marxés seria un equip de Tercera. Em motivaria més el repte de començar a portar un equip i ser entrenador. El futbol el porto a la sang i em costarà molt deixar-lo. Des dels 7 anys que hi jugo. Aquí és on trec els nervis del dia a dia i la sort que tinc és que a la meva dona també li agrada molt. Qualsevol altra dona ja m’hauria deixat i estaria de futbol fins la gorra.
Això ens ho va dir no fa gaire en Santi Triguero.
A mi em passa el mateix i tinc aquesta sort. Tot és més fàcil. Insisteixo que no tinc ni idea de què faré. La meva dona em pregunta per les vacances i jo no puc dir-li res.
Si no fos per l’Olot, Abel Solé mai hauria arribat a Segona B?
No es pot dir mai perquè ningú ho sap. Vaig deixar el Peralada a Tercera per a venir a l’Olot a regional pel projecte que hi havia. Qui diu que si hagués seguit algun equip no m’hagués cridat a Segona B? El pas va ser enrere, però em motivava el repte al meu club de tota la vida. Del cor.