Pedro Dólera i Manolo González van a per totes a la categoria de bronze. El Badalona i el Prat, els menys golejats de la lliga, freguen el play-off d’ascens
JORDI MESTRES @jordimestres7
Les millors victòries són les que arriben després d’anys d’esforços. Des del futbol base, passant per les categories més modestes, fins assaborir el dolç gust del reconeixement. Així són Pedro Dólera i Manolo González. Dos picapedrers, que van seguir els passos d’Agustín Pujibert, ‘Puchi’. Un altre al que ningú li va regalar res. El Badalona i el Prat estan per mèrits propis al capdamunt de la classificació. A base de solidesa, amb sis gols encaixats en 10 partits, i d’ofici per a treure benefici. No se sap fins a on arribaran, però sí que s’han guanyat el respecte d’una categoria que no perdona res. Sobretot, després d’aquesta jornada. Qualsevol no guanya a Son Malferit i el Rico Pérez.
La victòria del Prat a Alacant és històrica. Com ho va ser aquella classificació a la Copa del Rei per penals al Carlos Tartiere. Els grans escenaris no intimiden els pota blava, que si alguna cosa tenen és personalitat. Dues victòries seguides els han catapultat a la setena posició. 16 punts en 10 jornades per a un equip recent ascendit.
El Badalona, amb idèntica quantitat de dígits, també va guanyar. En aquest cas a Son Malferit, contra un bon Atlètic Balears. Les victòries arriben en comptagotes pels escapulats – 3 en 10 jornades – però el fet de no perdre els manté a dalt. Amb el nou estadi a l’horitzó, tot són bones notícies amb Manolo González a la banqueta.
EL LLAGOSTERA VA A MÉS…
Semblava que el Llagostera no responia a les expectatives, però dues victòries seguides han posat les coses a lloc. El favorit, ara sí, respon. Res va poder fer un Gavà més pendent del que passa fora del camp que no pas del que hi ha dins. Novament, Óscar Mena no va asseure’s a la banqueta, sinó a la grada. Manuel Maniega no ha finiquitat a Juanma Pons i també hi ha problemes de cobrament amb els jugadors. La pilota no és protagonista a La Bòbila.
Sí que ho va ser al Mini Estadi, on el Barça B va quallar un bon partit. I el Sabadell un de dolent, perquè no dir-ho. El filial blaugrana va recuperar el camí de la victòria gràcies a un inspirat Dani Romera (2 gols). Els arlequinats segueixen immersos en una irregularitat perillosa, que els ha portat a les portes del descens.
El Cornellà encara té un cert marge, però no aixeca cap des de l’eliminació a la Copa del Rei contra l’Hércules. Ja són tres jornades sense guanyar pels de Jordi Roger. El Valencia-Mestalla, que està quallant una gran temporada, no va perdonar als verds. El filial de Curro Torres marca ara la zona de play-off, que queda tres punts per sobre del Cornellà.
… I L’HOSPI I EL LLEIDA A MENYS
Les pitjors notícies arriben a Lleida. La pilota no vol entrar i els blaus han sumat 2 punts dels últims 12. Han encaixat gols en tots – sí, els 10 – els partits que han disputat. Siviero no troba la tecla, però aquest no és l’únic problema. Segueix la guerra oberta entre els Esteve i les penyes i l’ambient cada vegada està més enrarit. Mentrestant, el Lleida, que fa tres mesos es va quedar a un penal de pujar a Segona, està en descens.
L’Hospitalet, per la seva part, encara no ha caigut al pou. No es pot descuidar, però, ja que no té marge d’error a dia d’avui. Era l’esperat, perquè enganyar-se, amb tots els problemes que hi ha a Can Hospi. Ismael Garcia va començar bé, però l’equip s’ha desinflat a les últimes jornades. 7 gols encaixats en els últims tres partits… i només 1 marcat!
Si estàs malament, sempre pots estar pitjor diu la llei de Murphy. L’Espanyol B confirma que aquest any haurà de suar la cansalada. Els de David Gallego no arranquen i només l’Eldense – que ja ha guanyat, per cert – està per sota seu. El Saguntino va golejar per segona vegada consecutiva a un català. El filial blanc-i-blau, massa tendre, va cedir a Morvedre.
