Enric Gallego no oblida el futbol català i defineix algunes de les figures que han marcat la seva carrera fins ara. El davanter del Bon Pastor espera un 2019 encara millor
JORDI MESTRES @jordimestres7
En un any la vida d’Enric Gallego ha fet un gir de 180 graus. El Gener del 2018 va decidir marxar del Cornellà per a aventurar-se a fitxar per l’Extremadura. Una decisió que no estava prevista, però que segurament ha estat la més encertada de la seva vida. I és que a Almendralejo Enric ha conegut el que és el futbol professional i ha tombat la porta de Segona Divisió a base de gols. Amb 14, és el pitxitxi de LaLiga123 i ha protagonitzat exhibicions com el hat-trick al Rayo Majadahonda en un escenari imponent com el Wanda Metropolitano o el pòquer a Reus.
La seva fama s’ha disparat fins al punt que se’l relaciona amb clubs de Primera Divisió en aquest mercat d’hivern. Encara no està clar què passarà, però el que és segur és que, si passa, no serà per falta de mèrits. 25 gols en els 365 dies d’aquest 2018 el converteixen en un dels davanters més en forma a nivell estatal.
Es parla molt, potser massa, de si ha treballat a una obra, al bicing o muntant aires acondicionats, però el que és realment destacable és l’esforç que l’ha portat fins aquí. Enric Gallego ha mostrat un rendiment excels sobre el verd i a Extremadura és tot un ídol. Tot l’estimulant present i els èxits futurs, el davanter del Bon Pastor no oblida els seus orígens.
De fet, agraïm públicament l’estona que ens va dispensar fa uns dies sent festes nadalenques i amb algun problema familiar que limitava el seu temps. El futbol català li ha donat molt i vol dedicar unes paraules a ex companys, noms que l’han marcat i ídols del segle XX en aquest àmbit. Aquests són els 9 noms propis del millor 9 del 2018.
Pep Caballé: El millor amic que he trobat al futbol.
Carlos Martínez: Màgia.
Jordi Roger: El míster que més m’ha marcat.
David: Capità.
Santi Triguero: Un exemple.
Morales: Professional.
Sergio García: A part de molt amic meu, és molt llest dins del camp de futbol.
Joan Molina: Qui més em va ajudar quan vaig arribar a Premià.